A mi em sembla ridícul el joc de sotamà que estem veient aquests últims dies per part del poder establert per tombar la voluntat democràtica de canviar el sistema polític a Catalunya.

Redreçar el clam per ser un estat exercint condicionants i estratègies per limitar-nos. És ridícul perquè tot el que fa és mostrar la patètica situació que tenim a dia d’avui i que aquests quatre poderosos volen perpetuar. Quan el que haurien de fer és mostrar que la situació actual és desitjable i bona per tots.

Si hem de viure associats amb España és perquè és bo per tothom. Enlloc d’això, mostren que són uns desgraciats fills de puta. Cosa que no diu gaire a favor seu.

Dit això. Com que no miro gaire la tele, voldria deixar per escrit les quatre idees que han venut alguns tertulians a TV3. Que intenten vendre com fets consumats i establerts, però no en són.

També s’hi han dit coses sensates, però les veig normals i reals i per això no les destaco.

Comentaré aquest vídeo:

La tertúlia i entrevista a Marta Rovira – Televisió de Catalunya

Per començar dir que la Ariadna Oltra és molt mal-educada. Talla contínuament i segueix parlant mentre l’entrevistat parla per imposar-se-li i hagi de callar. És alucinant. Si fos jo l’entrevistat li cantaria quatre de fresques.

Les tres idees que vist repetides per varis tertulians són:

1. Rajoy no acceptarà la consulta.
2. ERC s’ha de posar d’acord per acceptar retallades.
3. Rajoy i Mas s’han de posar d’acord.

Com veieu, en aquestes tres idees la democràcia brilla per la seva absència. És un intent perquè la democràcia no canviï res, i els nostres representants acceptin tot amb el menor sobresalt possible.

Voldria donar el premi Curt D-Gam ALS al tertulià Ricard Fernández-Deu. Ara veig que el bon home volia ser candidat del PP. 🙄 Però li van dir que ell tampoc té dret a decidir res.

Els meus consells pel futur d’aquests dies:

L’Artur Mas ha de vigilar, que recordi que en política es pot fer tot menys el ridícul. El seu CiU no té claríssim la independència, i no voldria veure com ens venen que hem aconseguit això quan ens han donat a entendre que aconseguiríem allò. No crec que el Mas ho faci, però el partit és CiU.

Els d’ERC ja veig que vigilaran de no acceptar retallades per aguantar un president Mas que no s’acaba de moure endavant.

Hem de saber què volem, en quines persones creiem, i no deixar que els espantalls que treguin en escena ens afectin.

I no caiguem en la temptació de pactar i repactar, per tal de no fer res.

Fa un parell de dies, Germà Bel va escriure un article a La Vanguardia explicant perquè Merkel no és com Hitler. Ho vaig llegir al truiter d’Enric Juliana, i li vaig respondre que comparar si que es deuen poder comparar sent, els dos, líders alemanys amb fam d’Europa.

Finalment avui he pogut llegir l’article. Perquè encara que La Vanguardia vulgui cobrar (com les discogràfiques), el que vol l’autor (els cantants) és que la gent se l’escolti. El Germà ha penjat l’article al seu Facebook i així no haurà de repartir fotocòpies entre els 4.624 amics.

Jo li he posat un comentari que resumeix el tema:

Tu dius “l’Euro sense els països centrals no s’aguanta, i em sembla molt normal que els països centrals vulguin canvis als països en fallida virtual..lo important aquí és que cada país es sobirà per dir, quan vulgui, fins aquí hem arribat.”

El problema aquí és que en una societat els rics no van als pobres a demanar-los canvis, sinó que tenim un parlament que decideix les coses de tots. Si fos així, a la que els rics deixessin els pobres sense res, els pobres anirien als rics a cremar-los les cases. Per més que els rics tinguessin un contracte firmat.

El que més m’emprenya és que en els comentaris surtin aquests llestos a dir que estan horroritzats amb els paletos que comparen Hitler amb Merkel. I com que jo no he llegit encara cap article amb caps i peus que ho digui, només em queda pensar que és la veu del poble que ho diu. I si ho diu el murmuri del poble, potser s’equivoquen, però motius en tenen.

Com diria Joan Clos: cuando el rio suena, pon las tuyas a remojar.

M’he queixat del diari Ara, però avui la portada de La Vanguardia els deixa en ridícul a ells mateixos de forma identitària.

He tret la foto del Toni Soler:

La Vanguardia ja va intentar ‘crear realitat’ durant la campanya electoral quan volien majoria absoluta pels homes de Mas, i ens manipulaven anunciant que CiU moderava el seu ascens. Quin ridícul.

Avui amb la frase “Rajoy i Mas segellen amb un dinar l’inici del diàleg”, La Vanguardia ens anuncia el proper enllaç matrimonial de dos famosos, sense res més a dir. Propi de diari de premsa rosa.

Fixeu-vos en la paraula “segellen” per dir que l’enllaç és fort i durador. “amb un dinar” per donar confiança i signe de confort. “inici” per donar esperança de que segueixin junts. “diàleg”, el que España ens dóna cada vegada que els catalans volem fer alguna cosa. 😡

Els lectors hem de veure que aquest titular no diu res. Zero de contingut real. 100% en intencionalitat política manipuladora.

Foto de la portada sencera:

El detall que més m’empipa és que l’última frase és “discrepen en la consulta”. Quina vergonya. Tot el titular per dir que han dinat, i a la part final de l’última frase ens revelen que discrepen en l’única cosa nova dels últims anys.

Jo també veig similituds entre “Merkel” i Hitler. Entre cometes perquè ves a saber com és aquesta dona.

Era Xipre un casino paradís fiscal? Sí, i estava a dins de l’euro des del principi i amb dret a veto. I és així perquè ho han volgut els altres estats. Això ho deia Ferran Brunet a l’Agora.

Estan orgullosos els alemanys de la seva economia i productivitat? Sí, i si jo fos alemany també em comportaria com un alemany.

Estem enfadats els “del sud” pel seu comportament? Sí, i tenim motius. Si no volien compartir Unió Europea amb nosaltres, no haver posat 50.000 Lidl a casa nostra.

Es mereix Xipre un assalt a mà armada per part del FMI, BM, troika i altres éssers que no actuen públicament? No, i són uns fills de puta. Així de clar.

El problema és l’Euro, en tant que ens uneix, i en tant que només uneix la moneda. A l’Euro manen els rics. Però no manen els rics igual que manen els rics en una democràcia. Manen el rics en tant que van a Xipre i tallen el coll de tothom “perquè té un deute”.

Si la Merkel vol manar, que mani. Però que mani manant. No pot manar a Europa manant a Alemanya i sortint a l’abordatge dels països veïns.

Es diu que Alemanya hi està posant molts diners en això d’Europa. Coi, és que les guerres són cares i Alemanya està en guerra contra tothom. Per això li surt car a Alemanya, i ens està enfonsant a tots.

Vade retro Alemanya. No volem compartir res amb tu. Si ens vols vendre els cereals del Lidl, aquí manem nosaltres.

Oi que la Merkel en teoria es preocupa per tots els alemanys perquè sinó no manaria, doncs que es preocupi dels que viuen a Xipre. Aquest és el problema. Si només hi va per cobrar deutes és una filla de la grandíssima puta. I com a tal, ens la menjarem viva. No sé si m’explico.

Recordem l’Artur Mas. Encara és entre nosaltres, però ja el vull recordar.

És curiós que CiU aguantés tan bé el tripartit i ara que manen tot siguin trencadisses.

Queda comprovat que el Mas va convèncer el Duran d’estar-se calladet en campanya electoral 2012 tot esperant guanyar quotes de poder amb l’arribada de la “majoria excepcional”.

El Duran ha perdut el tren de ser l’àncora d’un procés en el que no creu. I tot el que pot fer és enfonsar CiU.

És curiós que l’Artur Mas compta les victòries per derrotes. Dues eleccions guanyant i quedant-se a l’oposició, seguides per unes terceres eleccions on guanya parlant de pacte fiscal que tampoc aconsegueix. Fa eleccions anticipades que guanya perdent. Ara vol fer la consulta i els poders fàctics el bloquegen.

I el tio aguanta eh! És admirable la tenacitat, l’obstinació i la voluntat política que té, que no la recull del partit sinó que és la seva voluntat política. Això també és un inconvenient, perquè es veu, es nota, com té sub-alterns que fan i desfan al marge de les metàfores marineres.

És la seva voluntat política que veu que el camí és la independència, i és el partit CiU que surfeja les ones de la conveniència.

És incapaç de convèncer el seu partit i és incapaç de convèncer la població del seu lideratge. L’Artur Mas no és un animal polític. Tot i així, el tio hi va.

És estrany que la posada en escena del fracàs del pacte fiscal li estigui permetent caminar cap a on ell vol i la gent amb poder no volia.

És curiós veure que sense ell, la independència no estaria al centre de tot. (Com que España no s’aguanta, sense ell hauria passat alguna altra cosa). Però és ell que des de dalt de tot, liderant el partit més votat i sent President de la Generalitat, ha dit “jo hi vaig”.

Ara no voldria revelar un secret al CNI (ola k asen), però si el líder s’ho creu, i la població veu que ens ho podem creure, els desgraciats dels mandos intermitjos ja poden menjar merda. No tenen res a fer. El Duran tot el que fa és el ridícul. I el Navarro camina darrera el Mas aplaudint-se a ell.

La meta que posa Artur Mas en escena és fer la consulta. En veritat està enfonsant els españolistes que han de buscar maneres d’oposar-s’hi. Que es porti a terme ja és una victòria política. I sent aquest el seu últim pas polític, espero que no la compti per derrota.