obsolescència programada, ignorància generalitzada

Ara es dóna molt això de parlar d’obsolescència programada per dir que hi ha una gent maligna que ens pren els diners venent-nos coses que no van.

Tot i que els problemes de la nostra societat apunten més a ser que rics i multinacionals evadeixen impostos i corrompen els polítics, voldria donar la meva interpretació d’aquest fet tan freqüent de trobar-te que un microones ha deixat de funcionar (és el fusible).

Primer de tot voldria dir que jo he tingut una rentadora durant deu anys esperant el moment que s’espatllés i llançar-la pel balcó i comprar-me’n una de nova. I recordar també el meu pobre pare, cansat del mòbil HTC P3300 del 2007, que finalment ha decidit no esperar-se més i comprar-ne un altre peti qui peti.

El que vull dir amb això és que a tots ens interessa deixar de fer servir coses antigues perquè les d’avui són molt millors. I també ens interessa molt més que el producte a comprar avui sigui marginalment més barat que no pas tingui una mínima capacitat de reparació (i el que t’estalvies avui, t’ho gastes d’aquí un any en un producte nou). La situació és aquesta perquè els coneixements necessaris per arreglar un producte són molt grans, la gent que els ha fet són pocs, i la quantitat que se’n produeix és molt gran. Cosa que també fa que sigui més difícil el control de qualitat.

Una vegada vaig llegir que no hi ha ningú al món que sàpiga fer una cosa tan estesa com una televisió. Una altra cosa que se sap és que Intel quan fabrica (o fabricava) processadors per ordinadors, els que no passaven el control de qualitat per tenir una velocitat de 100, els venien limitats a velocitat 80, velocitat a la que si que funcionaven. El món funciona amb coses que no funcionen.

Un altre canvi en el nostre món és que la mà d’obra és hiper-cara. Abans la gent no tenia res a fer (no tenien teles) i passava les hores picant pedra. Avui tothom té reptes a la vida i ja no volen fer certes coses. I a part, moltes coses ja estan fetes (com la Diagonal) i ja no cal tornar-les a fer. Oi Hereu?

vols un iPhone? compra’t un telèfon

Aquest diumenge el diari Ara fa un homenatge al MWC i tuneja el diari a lo ‘cellphone’ i entre d’altres a la pàgina 12 hi fiquen una guia de preguntes-respostes per anar triant i on t’acaben dient quin mòbil has de comprar segons has respost.

Malauradament la guia està tant mal feta que la segona pregunta és si vols un iPhone! Al loro que si a la primera pregunta deies que no volies un telèfon amb aplicacions et recomanaven un “telèfon bàsic” i afegien “tipus Alcatel”. Flipa. Si fos d’Alcatel els portaria a juzgat, que és com arreglem les coses en aquest país.

La guia està basada en l’iPhone, sembla que no hagin vist res més en la vida que presentacions del Steve. Penseu que hi ha tota una branca de preguntes on t’acaben recomanant Blackberry, Nokia i HTC que surt de respondre no a la pregunta “vols que s’assembli tant com sigui possible a un iPhone, però que sigui més assequible?”. A part d’això la pregunta està mal feta perquè no se sap si és que no vols que s’assembli o vols que s’assembli però no cal que sigui més assequible. I a més, la pregunta anterior ja era si et podies permetre un iPhone, així que… 🙄

Fixeu-vos que raros són que el motiu per recomanar el mòbil Nexus de Google és per “tenir assegurades les versions més recents del sistema operatiu”! Prou incerteses té la vida com perquè els del diari et fiquin el neguit de no tenir assegurades les versions recents. 😆

I m’agradaria saber qui respondrà que no a la pregunta “vols que sigui molt, molt, però molt barat?” No! Per favort! No vull que sigui molt molt molt però que molt barat! Què diran els amics si em veuen amb un mòbil molt però que molt barat?

En resum, un desastre de guia.

Així doncs faré la meva guia-homenatge. Com que no treballo amb un iMac sinó amb teclat, per seguir la guia heu de saltar a la següent pregunta si és afirmativa, i si és que no, llegir la resposta. Comencem:

Saps què és un iPhone? No. Compra’t qualsevol cosa.

Vols que tingui una pantalla com l’iPhone? No. Compra’t qualsevol Android. Però fixa’t en la resolució de pantalla. No és el mateix 240×320 que 320×480. És el doble de millor. I 480×800 és més del doble del doble.

Vols que tingui la pantalla més gran que l’iPhone? No. Compra’t un iPhone, pesat.

Vols que sigui millor que un iPhone? Canviar la bateria i llegir targetes microSD? No. Compra’t un Nexus 4.

Si has respost que si a tot, compra’t un Galaxy S3, o espera’t al Galaxy S4 que sortirà el proper Març.

Fins aquí la meva guia satírica posant l’iPhone a totes les preguntes, i sense fer el préssec, que era el més difícil.

espionatge a la espanyola per tapar democràcia a la catalana

Estava escoltant el noticiari de RAC1 d’aquest migdia i veig clar que els informes de Metodo3 són un tsunami creat per pertorbar la democràcia a Catalunya.

Es diu que és molt fort el que ha passat i s’ha d’investigar molt i molt i deixar-ho tot al marge. I ja tens l’objectiu perseguit: que Catalunya no segueixi endavant.

I és una cosa que La Vanguardia, RAC1 i 8TV apreten perquè passi. Per terra, mar i aire per condicionar la societat catalana. Ocupar l’espai mediàtic central que fins ara ocupava TV3.

Escolteu el noticiari i veureu com es passen tot els minuts inicials amb molta excitació parlant d’espies, detinguts, CNI, advocats, etc.

I la següent notícia és que a ERC també són corruptes perquè un va cotitzar uns dies que li faltaven per cobrar l’atur i et diuen que Inspecció de Treball ho està investigant per dir-te que és sèrio. Això al minut 7.

I al minut 8 acusen a Artur Mas de no haver comparegut per parlar del tema de corrupció, trames d’espies i diuen que hi havia “petició unànime de la resta de partits de l’oposició”. Que fort. Posant èmfasi en UNANIME perquè tothom vegi que estan sols. I parlant de “partits de l’oposició” per donar a entendre que el govern és ERC i CiU, que si recordareu impedir que ERC es quedés a l’oposició va ser un dels temes que es perseguien.

El meu resum d’aquesta última notícia és: “el govern i el partit de l’oposició es neguen a participar al safareig d’aquests que han tret uns informes ara i ara mateix també han vingut d’España a detenir, obtenir informació i impedir-la a les institucions polítiques catalanes”.

El que jo veig és que Grup Godó té dues pedres fer fer caure: Artur Mas, que realment vol fer el camí cap a la independència, i ERC que realment és un partit que vol la independència.

En resum, que el Comte Godó és un “grande de España” i està al servei de sa majestat.

I no oblidem això:

Ramon Tremosa: Tinguem-ho present. Thomas Becket a Enric II: “per dominar un poble conquerit no cal la violència, només se l’ha de corrompre”.

La Vanguardia privatitza els articles

Ara fa uns dies La Vanguardia va imposar una reforma laboral als seus lectors i hauran de cotitzar per llegir certes notícies. Això curiosament no ha estat notícia i ho han colat com un polític al mes d’Agost.

Des del desconeixement que em permet saber tantes coses, diria que CDC ha enviat un whatsapp al Comte Godó i li han dit que degut al baix rendiment de votants conversos a la causa convergent es veuen obligats a donar-los menys diners per properes guerres santes (hola ERC).

Llavors el director José Antich ha sortit del cònclave dient “no habemus plata” i s’han inventat això de fer pagar la gent que vulgui llegir els articles.

Jo hi veig dos problemes:

1) Ells mateixos han estat regalant notícies als lectors d’internet innundant-nos fins que rebentem. Com un banc qualsevol regalant diners perquè ells s’emporten una comissió. Els usuaris ens hem acostumat a llegir-ho tot quan teníem diners i ara que ja no en tenim volen que paguem?

Que paguem pel mateix que teníem? 100eur l’any? Per anar bé ens haurien d’oferir més i fer-nos pagar menys. Però posar un peatge perquè ets de La Caixa tot el que farà és que els usuaris es quedin tristos cada cop que obrin un article i vegin dues línies de text i quatre (sí, quatre) anuncis.

2) El segon problema és…

La versió completa d’aquest escrit és només per subscriptors.

vols un número de telèfon gratis?

Yuilop és un programa d’Android (i iPhone) que ja fa temps que corre. Serveix per trucades gratis entre els que ja tenen el programa instalat i tenen internet (una cosa que fan molts altres programes). També permet trucar a telèfons normals (cosa que també fa Skype, Fring, ooVoo). Però, atenció, posem música alegre, perquè no et fan pagar per aquestes trucades. 😯

La manera de pagar-ho és aficionant-te al programa. Tenen el que es diu “energia” que te la donen si t’instales jocs al mòbil, o fas mil rucades. A mi això em tira una mica enrera perquè viure supeditat a la publicitat és un conyàs de la hòstia. Tot i així també s’ha de reconèixer que no haver d’ensenyar la targeta de crèdit es una bona manera d’invitar-te a casa seva.

Després de trucades per internet gratis i la possibilitat de trucades convencionals a canvi d’energia, ara el programa t’ofereix un número convencional per rebre les trucades, gratis també i que guanyes energia quan et truquen. Amb la qual cosa es tanca el cercle energètic del “tu me das, yo te doy”. 😆

Es nota que el fundador abans treballava a Simyo i no s’ha quedat fent un clon de Skype sinó que vol cobrir totes les situacions de comunicació per telèfon reduint el cost i la facilitat d’accés.

Cal dir que el programa no té ni videotrucades ni versió per Windows.

A partir d’ara en Barcenas quan vagi a Suïssa ja no haurà de pagar roaming per les trucades i s’ho podrà gastar tot en xocolata.

[editat maig 13] he acabat desinstalant l’aplicació perquè gasta molta energia i quan vols fer una trucada a un altre usuari yuilop l’usuari no rep la trucada perquè el mòbil està adormit.

[editat maig 31] he tornat a instalar l’aplicació desactivant el “background mode on” (que ve desactivat per defecte) i gasta menys bateria. Important també que per cada minut de trucada al teu número Yuilop et donen 2,5 unitats d’energia. També és bo saber que pots instalar Yuilop a qualsevol tauleta que no tingui targeta SIM, i rebre trucades al teu número Yuilop. Ja no necessites targeta SIM per tenir telèfon!

raons per fer-ho bé

A mi m’agrada molt el notari López Burniol. Ahir el van portar a can Barbarà perquè ens expliqui com ho veu això de la independència. El vídeo és diu Raons per pensar-s’ho bé.

En principi havia d’encarnar el defensor de no independitzar-nos, però com que és una persona seriosa enlloc de fer això el que ha fet és defensar Catalunya. Aneu directament al minut 26 i sentiu-li dir “plegats el que es vulgui, a la força res. Ancha es Castilla. Bon vent i barca nova.” 😯

És un home que defensa el dret a decidir el futur de Catalunya només des de Catalunya, una cosa que ni els del PSC fan, ja veieu quin tipus d’unionista deu ser.

Diu que España només té dos futurs: o és una federació o és un grapat d’estats independents. Vista l’energia dels que cridem in-inde i la cara de préssec del Pere Navarro, crec que farem bé de preparar-nos per ser independents.

Hem de saber que España ha estat controlada per una casta que utilitza les institucions de l’estat en benefici propi, i que això s’ha estès a les comunitats autònomes per haver-les creat. A Catalunya ho fa CiU, al País Basc el PNB.

Així com els españols neguen que Catalunya sigui una nació, els catalans neguem que España en sigui i diem que és només un Estat. Això també ho hem de saber, i no fer-ho. Hem de saber que España és una nació i de les fortes. I de les fotudes.

Hem de tenir molt clar i assumir que els catalans hem fet les coses malament. Ja sigui aguantant, ja sigui fent-nos els espavilats i després les víctimes, ja sigui nadant i guardant la roba, ja sigui tirant i amagant la mà, ja sigui sentint missa i repicant campanes.

Hem de saber que Europa sempre es renta les mans. Europa no ens rebrà amb els braços oberts, ni ens salvarà de res. Pensar que a Europa li interessa una Catalunya independent perquè som tan bona gent i ho fem tan bé és estúpid. Una altra cosa és qui pagarà els factures. O si interessa a Europa que Catalunya es converteixi en un paradís fiscal de turisme, cultura, platja, bona cuina i noies atractives, cosa totalment plausible. 🙂

També diu coses que no hi estic d’acord. Com per exemple que si España és una unidad de destino en lo universal després digui que Portugal no forma part d’aquest merder per motius històrics. O que un motiu per no ser independents és que a la llarga tot ho decidirà Europa, si això per si sol ja és un motiu de catalanet tonto que vol que tot li facin els altres, després va i diu que Europa és un club d’Estats.

Acaba dient que ha nascut i morirà espanyol, però que es quedaria a viure aquí. Si fóssim independents, esclar. I amb aquesta frase crec que es resumeix tota la visió d’algú que vol que ens ho pensem bé, i que ho fem bé.

cinc coses que volien haver fet

Al diari Ara han penjat les cinc coses que una infermera australiana ha vist que voldrien haver fet els que estan a punt de deixar-ho tot.

D’entrada m’esperava la frase tan suada de “no et penediràs del que has fet sinó del que no has fet”. Frase molt certa però poc útil a nivell d’aplicació. Afortunadament el que diu és més interessant.

Una foto de la noia perquè sempre és important saber quina cara fa. Explicació original i seguidament la meva traducció, entre parèntesi un comentari meu de la seva explicació:

  1. Tant de bo hagués tingut el coratge de fer la meva vida prescindint del que els altres esperaven de mi. (la queixa més estesa, la de no haver fet el que volies fer)
  2. Tant de bo no hagués treballat tant. (treballant per tenir més diners et perds les coses importants de la vida)
  3. Tant de bo hagués expressat els meus sentiments. (reprimir-se davant dels altres és una manera de no ser honest amb tu mateix)
  4. Tant de bo hagués mantingut el contacte amb els amics. (passen els anys i perds el contacte amb els amics perquè la vida tira per aquí i per allà, el que arriba fins al final de la vida és l’amor i les relacions)
  5. M’hauria d’haver permès ser més feliç. (s’adonen que ser feliç és una opció i la gent es queda atrapada en hàbits viciats)

I acaba dient: La vida és escollir. És la teva vida. Escull conscientment, escull amb saviesa, escull amb honestedat. Escull felicitat.

Governats per la ISO

S’acaben les lleis, s’acaba la sobirania, s’acaba la llibertat. Bé, la llibertat no s’acabarà mai.

La Contra: Jonathan Koppell
¿Sabe que existe una potente Autoridad Internacional de los Fondos Marinos (ISA)?

Regula la minería en el fondo de los mares, aunque todavía no exista en todo el planeta ni una sola mina suboceánica.

¿Y qué hacen los chicos de la ISA?
De momento, tienen su sede en Jamaica.

Trabajan. Tienen socios que pagan cuotas y que les pagarán licencias.

Pero ¿para qué sirven?
Organizaciones como esa gobiernan el mundo en paralelo a los estados con gran incidencia en nuestras vidas.

I per què ho poso ara? Perquè els de Google han retirat d’Android una aplicació per llegir llibres que jo vaig comprar per menys de 2eur.

I per què l’han retirat dieu? Per pirateria. Que dius, a bona hora ho diuen que et podies baixar els llibres piratejats! Hores i hores perdudes fent servir el Google… 😈

Total, que han eliminat una aplicació per llegir llibres. I ara què? Res perquè mana Sant Google Cercador. A veure si tenim una aparició i l’aplicació ressuscita. Sinó la gent s’haurà de baixar l’aplicació piratejada, que ja seria es colmo.

Supersized Earth

Em veig en l’obligació de recomanar-vos el tri-documental Supersized Earth.

Aquí el teniu en HD i anglès. Si voleu us podeu esperar que el tradueixin i els passin per la tele tres. 🙄

BBC Supersized Earth 1of3 A Place to Live 720p HDTV x264 AAC
BBC Supersized Earth 2of3 The Way We Move 720p HDTV x264 AAC
BBC Supersized Earth 3of3 Food Fire and Water 720p HDTV x264 AAC

El Documental és una mirada al creixement a tot el món. Com està canviant el model de vida per l’expansió a nivell mundial. Com es construeix infinitament més ràpid i més gran a tot arreu.

Jo m’he quedat esmaperdut quan al final del primer capítol (també penjat a youtube) expliquen que a les faveles de Rio a Brasil han construït un telefèric que ha fet que la distància entre dues parades hagi passat d’una hora a peu a tres minuts en telefèric.

com acabar amb la corrupció en dos petits passos

Avui hem estat parlant amb els amics de com acabar amb la corrupció. Que si la justícia, que si l’infern, que si els partits polítics.

Però la corrupció està en nosaltres mateixos, no perquè en siguem sinó perquè es donen les circumstàncies perquè hi creixi. No podem esperar que tot ho facin els altres, així que ni que sigui amb la nostra petita veu, hem de dir que no quan és que no. I a partir d’aquí es poden canviar els resultats a les altes esferes.

El primer que hem de fer és no acceptar que els jugadors de futbol facin trampes. Si toquen la pilota amb les mans, es tiren, etc. Tanquem la porta a aquests comportaments enlloc de dir “no es pot evitar, tots ho fan, l’àrbitre és un inútil i no ho ha vist”.

Segon pas. Estem segurs que estem fent el primer pas? No infravaloreu el primer pas perquè és en la nostra pròpia opinió que es juga la partida de la corrupció. Els espectadors preferim que guanyin uns o altres però ens ho mirem des de fora i per tant és més fàcil per nosaltres fer el pas d’acusar els futbolistes que corrompen el joc. I és important perquè és un joc que veiem cada cap de setmana.