Ara es dóna molt això de parlar d’obsolescència programada per dir que hi ha una gent maligna que ens pren els diners venent-nos coses que no van.
Tot i que els problemes de la nostra societat apunten més a ser que rics i multinacionals evadeixen impostos i corrompen els polítics, voldria donar la meva interpretació d’aquest fet tan freqüent de trobar-te que un microones ha deixat de funcionar (és el fusible).
Primer de tot voldria dir que jo he tingut una rentadora durant deu anys esperant el moment que s’espatllés i llançar-la pel balcó i comprar-me’n una de nova. I recordar també el meu pobre pare, cansat del mòbil HTC P3300 del 2007, que finalment ha decidit no esperar-se més i comprar-ne un altre peti qui peti.
El que vull dir amb això és que a tots ens interessa deixar de fer servir coses antigues perquè les d’avui són molt millors. I també ens interessa molt més que el producte a comprar avui sigui marginalment més barat que no pas tingui una mínima capacitat de reparació (i el que t’estalvies avui, t’ho gastes d’aquí un any en un producte nou). La situació és aquesta perquè els coneixements necessaris per arreglar un producte són molt grans, la gent que els ha fet són pocs, i la quantitat que se’n produeix és molt gran. Cosa que també fa que sigui més difícil el control de qualitat.
Una vegada vaig llegir que no hi ha ningú al món que sàpiga fer una cosa tan estesa com una televisió. Una altra cosa que se sap és que Intel quan fabrica (o fabricava) processadors per ordinadors, els que no passaven el control de qualitat per tenir una velocitat de 100, els venien limitats a velocitat 80, velocitat a la que si que funcionaven. El món funciona amb coses que no funcionen.
Un altre canvi en el nostre món és que la mà d’obra és hiper-cara. Abans la gent no tenia res a fer (no tenien teles) i passava les hores picant pedra. Avui tothom té reptes a la vida i ja no volen fer certes coses. I a part, moltes coses ja estan fetes (com la Diagonal) i ja no cal tornar-les a fer. Oi Hereu?