no exigeixo que treballis, però si que em responguis

L’altre dia estava treballant una mica i em vaig adonar d’una cosa ben curiosa de la meva forma de treballar.

Estava demanat-li a algú que treballa per nosaltres si podria fer una cosa que no havia fet fins ara. Li preguntava des del dubte de si ho voldria fer, però ell ho va rebre com una cosa més que s’ha de fer i ho ha de fer ell.

Un cop aclarit que ho faria, li vaig demanar per email si ho tindria fet dilluns, dimarts, dimecres o quan. I no em va respondre. Van passar tres dies i jo no sabia quan estaria i això em va posar com una moto.

És molt curiós que jo em mantingui prudent a l’hora d’ordenar, i m’empipi quan la comunicació no és fluida. És curiós perquè veig que l’actitud més normal és ser exigent en ordenar i exigir que et responguin només es veu com ser més exigent encara.

Potser deu ser per això que molta gent em pren per idiota, i després pensen que sóc molt exigent.

És francament cansat veure com d’entrada et tracten de tonto. Jo ho faig servir per discriminar els fills de puta amb més màsters que educació.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *