De trucs, no en tenen ni ells

El Quim Monzó escriu que demà (demà vol dir avui) quan es voti la declaració de sobirania al Parlament, si el PSC es posa al costat de PP i C’s no farà el major ridícul de la seva història sinó que estaran on volen estar perquè no volen seguir perdent vots per culpa de la ambigüitat de semblar catalanista.

Ho podeu llegir aquí:

De tontos no tienen ni un pelo, por Quim Monzó

Aquí la traducció cooficial:

De rucs, no en tenen ni un pèl, per Quim Monzó

La meva sensació és que el PSC s’assembla al meu tiet Jaume. El Duran s’assembla al meu tiet Javier.

El tiet Jaume és un paio que fa mil estratègies i mil mentides per estar on vol estar sense dir la veritat ni ser honest amb ningú. Aquesta seria la ambigüitat del “nou PSC”.

S’esforcen en enganyar la gent enlloc d’esforçar-se en prendre decisions correctes. Cosa molt estranya, aquí i al Xile popular. (quina expressió més bona ha sortit ajuntant la “Xina popular” del Carod-Rovira i els viatges del Duran a Xile)

El Quim Monzó diu que estaran al costat de PP i C’s perquè així deixaran de perdre vots cap a aquests dos partits. I que per això no són tontos.

La realitat que jo veig és que haver estat apurant en reunions amb els sobiranistes els deixa en ridícul davant de tothom. D’uns i d’altres. I més encara sabent que el seu vot no canviarà el resultat.

El PP va fer un “viaje al centro” a la primera legislatura d’Aznar per tenir majoria absoluta al següent mandat.

El PSC està fent un “viaje a España” dissimulant que no es noti i acusant als altres de moure’s.

Per mi, l’enfonsament del PSOE i el PSC mostren l’enfonsament d’España. Ells representaven la unió. Eren alternativa a l’España casposament centralista del PP i al petit empresari burgès pagerol de CiU.

I tot se’n va a la merda quan Pasqual Maragall a les primàries del PSOE prefereix Zapatero enfront de Bono. Un cop president, Zapatero dóna suport a la reforma de l’Estatut de Maragall però s’atura quan veu que el PP agita el vot españolista contra el que està fent.

Zapatero va pensar que no el votarien a España si “seguia” “cedint” a Catalunya amb l’Estatut, quan el que estava passant és que no sabia què estava fent, era un inconscient banal, que deia Pujol. Havia arribat al poder pactant ara amb uns, ara amb altres, però de manar no en sabia i menys encara de pensar com havia de ser España.

Tornant a avui: el PSC no serà capaç de posar-se netament al costat del PP. Llàstima. El que han fet aquests dies és posar-se al costat de la llei española i defensar el dret a decidir, a la vegada. Com més clarament española sigui la seva postura més estaran enfonsant España. Ànims.

El problema que té el PSC i el PSOE no és que perdin vots, és que no tenen ni idea de com articular España. Posar-se al costat del PP és posar España en un carreró sense sortida. I a la vegada Catalunya trobarà més fàcilment el camí de sortida. Bravo.

Què millor per Catalunya que el PSC digui obertament que són españolistes. Que són españolistes com el PP ens ha ensenyat que són els españolistes, perquè ells, els socialistes ja no tenen una idea d’España. La falta d’idees s’ha convertit en ambigüitat, l’ambigüitat en fer-nos trucs. I arriba un dia que no queda res.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *