de les fugues de vots a la fuga d’idees

Normalment no parlo de política perquè -sincerament- és un tema que no interessa a ningú i aquest blog es deu als seus lectors.

Però he fet una excepció i m’he llevat del llit per extreure el més important del següent enllaç i així us estalvieu llegir el típic anàlisi objectiu que tot ho sap:

el retuit favorit del Salva

M’interessen els fets contrastats que contradiuen opinions esteses:

A la resta del país, en canvi, on el vot socialista no passava del 15% del cens electoral l’any 2010, el PSC ha patit una davallada considerable, en molts casos de fins i tot un 50% o més.

La fuita de vots de CiU (un 12 per cent dels vots de 2010) va beneficiar íntegrament a ERC. Dit altrament, no hi ha cap indicació que el gir sobiranista de CiU acabés espantant els seus votants fins a empènyer-los a votar PP o C’s.

La comunicació entre partits sobiranista (CiU, ERC, SI) i partits unionistes (PP, C’s) és de completa impermeabilitat: no s’hi detecta cap flux entre aquestes dos grans blocs polítics.

Resumit en les meves paraules: el PSC baixa perquè s’han fet españolistes i els votants se’n van a ICV que segueixen sent normals. CiU no ha baixat perquè siguin sobiranistes.

I el més important (que ja vaig veure el dia de les eleccions) NO hi ha moviments de vots entre catalanistes i españolistes.

I dic això perquè els nostres polítics vegin que són els que són, pensen el que pensen, i que es posin a treballar molestant-nos el mínim possible.

Que no facin estratègies per quedar bé davant l’opinió pública ni per guanyar espai de vots a altres partits. Que facin la seva feina, que prenguin decisions, i que no es tornin a activar en pre-campanya electoral. Això últim ja ho ha fet els Ciudadan’s que ara volen fer una cimera anti-corrosió per guanyar protagonisme mediàtic.

Nosaltres ho tenim clar, vosaltres polítics, tingueu-ho clar.

De trucs, no en tenen ni ells

El Quim Monzó escriu que demà (demà vol dir avui) quan es voti la declaració de sobirania al Parlament, si el PSC es posa al costat de PP i C’s no farà el major ridícul de la seva història sinó que estaran on volen estar perquè no volen seguir perdent vots per culpa de la ambigüitat de semblar catalanista.

Ho podeu llegir aquí:

De tontos no tienen ni un pelo, por Quim Monzó

Aquí la traducció cooficial:

De rucs, no en tenen ni un pèl, per Quim Monzó

La meva sensació és que el PSC s’assembla al meu tiet Jaume. El Duran s’assembla al meu tiet Javier.

El tiet Jaume és un paio que fa mil estratègies i mil mentides per estar on vol estar sense dir la veritat ni ser honest amb ningú. Aquesta seria la ambigüitat del “nou PSC”.

S’esforcen en enganyar la gent enlloc d’esforçar-se en prendre decisions correctes. Cosa molt estranya, aquí i al Xile popular. (quina expressió més bona ha sortit ajuntant la “Xina popular” del Carod-Rovira i els viatges del Duran a Xile)

El Quim Monzó diu que estaran al costat de PP i C’s perquè així deixaran de perdre vots cap a aquests dos partits. I que per això no són tontos.

La realitat que jo veig és que haver estat apurant en reunions amb els sobiranistes els deixa en ridícul davant de tothom. D’uns i d’altres. I més encara sabent que el seu vot no canviarà el resultat.

El PP va fer un “viaje al centro” a la primera legislatura d’Aznar per tenir majoria absoluta al següent mandat.

El PSC està fent un “viaje a España” dissimulant que no es noti i acusant als altres de moure’s.

Per mi, l’enfonsament del PSOE i el PSC mostren l’enfonsament d’España. Ells representaven la unió. Eren alternativa a l’España casposament centralista del PP i al petit empresari burgès pagerol de CiU.

I tot se’n va a la merda quan Pasqual Maragall a les primàries del PSOE prefereix Zapatero enfront de Bono. Un cop president, Zapatero dóna suport a la reforma de l’Estatut de Maragall però s’atura quan veu que el PP agita el vot españolista contra el que està fent.

Zapatero va pensar que no el votarien a España si “seguia” “cedint” a Catalunya amb l’Estatut, quan el que estava passant és que no sabia què estava fent, era un inconscient banal, que deia Pujol. Havia arribat al poder pactant ara amb uns, ara amb altres, però de manar no en sabia i menys encara de pensar com havia de ser España.

Tornant a avui: el PSC no serà capaç de posar-se netament al costat del PP. Llàstima. El que han fet aquests dies és posar-se al costat de la llei española i defensar el dret a decidir, a la vegada. Com més clarament española sigui la seva postura més estaran enfonsant España. Ànims.

El problema que té el PSC i el PSOE no és que perdin vots, és que no tenen ni idea de com articular España. Posar-se al costat del PP és posar España en un carreró sense sortida. I a la vegada Catalunya trobarà més fàcilment el camí de sortida. Bravo.

Què millor per Catalunya que el PSC digui obertament que són españolistes. Que són españolistes com el PP ens ha ensenyat que són els españolistes, perquè ells, els socialistes ja no tenen una idea d’España. La falta d’idees s’ha convertit en ambigüitat, l’ambigüitat en fer-nos trucs. I arriba un dia que no queda res.

els lladres tenen una vida molt dura

Alguna cosa hi ha bona als Estats Units quan Lance Armstrong fa el cor fort i surt a la tele a dir que s’ha drogat. No com aquí que surt el Duran i diu que tot és culpa dels altres, el Rajoy fent veure a la vegada que és tonto i que no ho sap fer millor, el Mourinho despreciant a tothom.

Hauríem de tenir clar que el problema no és drogar-se ni ser un malparit, però quan tothom ho sap i el problema ja està fet, és un bon moment per començar a ser persona, aprofita-ho.

És el mateix per les dones. El problema no és fer-li banyes, el problema és que ho neguis. Perquè és llavors que demostres ser un cabró, i el problema no es pot arreglar.

Voldria acabar amb una foto del Dani, un carterista vist en aquest programa. La seva mare, que també roba, diu “és una vida molt dura”.

Timos Típics de Barcelona

Si esteu cansats de documentals de coses que van malament, no us perdeu el següent documental.

National.Geographic.Scam.City.04of10.Barcelona.PDTV.x264.AC3.MVGroup.org.mkv Torrent Download

Hi surten els trilers de la Rambla, les prostitutes que et buiden la cartera, els carteristes del metro. En resum, un clàssic del costumisme català contemporani (CCCC).

El programa el presenta un anglès tot simpàtic que es fa amic de tots aquests lladres i se’n va a robar amb ells. Això si que és integració.

Si sou cosmopolites deixeu-vos enamorar pels reportatges de ciutats encantadores com Marrakech, Istanbul, Praga, Roma…

scam city national torrent

Evo Banco Como?

Imagineu-vos que entreu a un banc a informar-vos, la dona que t’atén et dóna la seva targeta i després es nega a informar-te per email. Fas una queixa al banc i et diuen que si volies alguna cosa ho miressis a la web! Sorprenent.

Aquí la queixa:

Fui a la oficina de plaza tetuan (Barcelona) a informarme para ser cliente y Eva Ruiz me dio su tarjeta por si tenia mas preguntas. Mi sorpresa es que le mandé un email preguntandole detalles de la cuenta a plazo fijo y solo quiso atenderme por telefono y no quiso dar la respuesta por email. Le he mandado varios emails y ya no me responde nada. Lo último fue que si queria algo que fuera a la oficina.

Que no quiera dejar por escrito como funciona el deposito a plazo fijo me da a entender que no quiere dejar pruebas y este tipo de cosas. En fin, una pena de actitud.

Aquí la resposta del banc:

Tiene toda la información sobre la Cuenta Inteligente en la web (http://www.evobanco.com ) incluida las condiciones particulares y generales.

El Rey toca el crostó al Comte de Godó

Tornaré a parlar del Vanguardisme perquè és un tema apassionant.

He llegit això:

10 Gener 2013:
El rey presionó al editor de La Vanguardia por su posición independentista

I em sembla especialment interessant perquè confirma el que vaig veure:

18 Novembre 2012:
La Vanguardia no vol que volguem la independència

Tres dies abans de Nadal vaig escriure això:

22 Desembre 2012
La Vanguardia garanteix un mandat difícil

El fet diferencial és que abans La Vanguardia no ens anava en contra:

10 d’Octubre 2010:
La Vanguardia vol la independència

El que veig en l’article del Barbeta és que ara toca dir que els independentistes són quatre i ho fan malament.

A mi tot plegat em confirma que no havíem de votar CiU. Perquè tot i que el Mas sigui honest, bon noi i obstinat, allà dins hi ha gent que encara s’ho està pensant si vol la independència o no. I Madrid té poder per tombar fleumes un per un.

També em confirma que no es pot fer política dient “hem de ser independents perquè vaig anar a Madrid i em van dir que no al pacte fiscal”.

Hem de donar suport al Mas? I tant! Però les meves esperances estan en Junqueras+Rovira perquè tot plegat no acabi amb cinc partits barallats per decidir que decidim. (CDC, UDC, ERC, ICV, CUP)

Duran, el dia que vulguis poso UDC al grup d’unionistes, només ho has de dir.

Galaxy S4 amb pantalla corba

Si t’has de comprar un mòbil, espera’t.

El que es deia abans dels ordinadors ara ho podrem dir amb els mòbils.

En aquest vídeo surten les pantalles corbes i flexibles de Samsung. Un invent que és llàstima que s’hagi mort el bo del Steve Jobs perquè li hauria agradat.

Malauradament les nostres economies fan que tenint el Galaxy S3 tot de gent s’estigui comprant el S2.

En fi, no s’hi pot fer res. Tan fàcil que va ser convence’ns que llogar un pis era llançar diners i ara els llancem comprant mòbils antics.

Tinc un amic que volia un iPhone 4 i li van dir que ja no el feien. 😈

perspicàs on vas?

En aquest país estem acostumats a prendre-li el pèl al veí per enriquir-te. Qui diu veí diu la pròpia família.

I al costat d’aquests tenim els descobridors que condemnen tot el que sona a euro: “Oh, ho ha fet per diners!” I tothom se’l mira malament.

Una persona que s’ha enriquit és una persona que no treballa, que explota els altres, que roba, com vèiem al primer paràgraf.

La nostra societat és a mitges meitats de Canalles i Comunistes. Els canalles van emigrar cap a sud Amèrica i per això estan com estan.

En qualsevol cas, vaig trobar un article sobre la mentida de l’envàs on vas. L’enllaç és de la cache de Google perquè l’èxit de l’escrit és tan gran que ha consumit tot el servidor que pagava. (estigueu tranquils que aquest blog no es quedarà mai sense megabytes, per més èxit momentani que mai pogués tenir).

El resum de l’escrit és que la campanya “envàs on vas” és d’una gent malèvola que en veritat no vol que es recicli més i millor sinó que protegeixen els seus interessos particulars. Són les empreses que recullen els contenidors verd i groc que només volen recollir envasos que portin el logo de les dues fletxes que són els que han pagat la quota, i no volen recollir coses reciclables que no l’hagin pagat.

Fins aquí l’explicació, ara la meva opinió.

punt u: Realment hi ha molta gent que es pensa que el contenidor groc és per plàstic i de tota la vida diu que és d’envasos. Per tant, està bé que algú s’hi fixi i treballi perquè es faci bé.

Vosaltres perquè sou joves però us vull recordar que el PSC quan manava posava anuncis al metro perquè la gent pugés les escales a peu.

punt dos: És veritat que Ecoembes li toca la butxaca que la gent posi coses que no toquen al contenidor? Sí, segurament.

És evident que si. Encara recordo un documental de Mercabarna que deia que les pomes de mides diferents són més barates que les mateixes pomes separades en caixes segons la mida.

Per tant, fem un exercici de responsabilitat: Als canalles els expliquem que podran fer-se rics sense haver-nos d’enganyar, i als comunistes que no tot el que passa la món és perquè els vulguin robar.

Hem de fer una tercera cosa, als malparits que menteixen i actuen deshonestament, els assenyalem amb el dit i els escopim amb la boca.

[editat] més informació:

Andoni Uriarte: “El 35% de plástico del contenedor amarillo no nos sirve”
El resultado, como digo, es que aprovechamos solo la mitad, y el resto lo debemos llevar a vertedero, todo lo cual es absurdo.

-Mal negocio, pues…
-Esto significa que pagamos muy caro algo que no nos sirve y que luego, para más INRI, debemos llevar al vertedero al resultarnos inútil Y allí pagamos la tasa correspondiente al vertedero. Pero lo grave es que se cotiza como PET lo que no es PET.

Mas difícil i possible

Miro el passat i em pregunto: per què hem perdut dos anys parlant del pacte fiscal?

És perquè el Mas no veia possible que la gent volgués la independència? És perquè la gent no veia possible que els polítics ens fessin independents?

Que car ho estem pagant.

no exigeixo que treballis, però si que em responguis

L’altre dia estava treballant una mica i em vaig adonar d’una cosa ben curiosa de la meva forma de treballar.

Estava demanat-li a algú que treballa per nosaltres si podria fer una cosa que no havia fet fins ara. Li preguntava des del dubte de si ho voldria fer, però ell ho va rebre com una cosa més que s’ha de fer i ho ha de fer ell.

Un cop aclarit que ho faria, li vaig demanar per email si ho tindria fet dilluns, dimarts, dimecres o quan. I no em va respondre. Van passar tres dies i jo no sabia quan estaria i això em va posar com una moto.

És molt curiós que jo em mantingui prudent a l’hora d’ordenar, i m’empipi quan la comunicació no és fluida. És curiós perquè veig que l’actitud més normal és ser exigent en ordenar i exigir que et responguin només es veu com ser més exigent encara.

Potser deu ser per això que molta gent em pren per idiota, i després pensen que sóc molt exigent.

És francament cansat veure com d’entrada et tracten de tonto. Jo ho faig servir per discriminar els fills de puta amb més màsters que educació.