Normalment no parlo de política perquè -sincerament- és un tema que no interessa a ningú i aquest blog es deu als seus lectors.
Però he fet una excepció i m’he llevat del llit per extreure el més important del següent enllaç i així us estalvieu llegir el típic anàlisi objectiu que tot ho sap:
M’interessen els fets contrastats que contradiuen opinions esteses:
A la resta del país, en canvi, on el vot socialista no passava del 15% del cens electoral l’any 2010, el PSC ha patit una davallada considerable, en molts casos de fins i tot un 50% o més.
La fuita de vots de CiU (un 12 per cent dels vots de 2010) va beneficiar íntegrament a ERC. Dit altrament, no hi ha cap indicació que el gir sobiranista de CiU acabés espantant els seus votants fins a empènyer-los a votar PP o C’s.
La comunicació entre partits sobiranista (CiU, ERC, SI) i partits unionistes (PP, C’s) és de completa impermeabilitat: no s’hi detecta cap flux entre aquestes dos grans blocs polítics.
Resumit en les meves paraules: el PSC baixa perquè s’han fet españolistes i els votants se’n van a ICV que segueixen sent normals. CiU no ha baixat perquè siguin sobiranistes.
I el més important (que ja vaig veure el dia de les eleccions) NO hi ha moviments de vots entre catalanistes i españolistes.
I dic això perquè els nostres polítics vegin que són els que són, pensen el que pensen, i que es posin a treballar molestant-nos el mínim possible.
Que no facin estratègies per quedar bé davant l’opinió pública ni per guanyar espai de vots a altres partits. Que facin la seva feina, que prenguin decisions, i que no es tornin a activar en pre-campanya electoral. Això últim ja ho ha fet els Ciudadan’s que ara volen fer una cimera anti-corrosió per guanyar protagonisme mediàtic.
Nosaltres ho tenim clar, vosaltres polítics, tingueu-ho clar.
