pacte de successions

Amics, avui s’ha lesionat el Messi, es veu que li han donat un cop. Hem d’aprofitar aquesta situació per tenir un moment de serenor i reflexionar sobre el futur.

Tots hem entès que s’ha de fer testament perquè quan no hi siguis els que es queden sàpiguen com ho faries si no hi fossis. Tothom ho sap però no ho fem prou, oi Stieg?

El testament era molt pràctic quan la gent viva de forma normal i un dia li agafava un patatús i adéu.

Però les coses han canviat molt i avui tot s’ha complicat amb la qual cosa el testament té dos problemes: que només val l’últim i que és secret.

Això té conseqüències devastadores en qualsevol família. No cal que siguin tots uns fills de puta, només que n’hi hagi un que en sigui una mica ja van tots de corcoll. És més, només que tots siguin una mica normals ja és un patiment.

Us explicaré la solució al problema, que ja existeix, té entitat legal i us ho farà qualsevol advocat per molt menys del que val un enterrament.

Es diu pacte successori, i això consisteix en que vàries persones, una de les quals es morirà, acorden com anirà la successió. Per canviar l’acord hauran d’estar-hi d’acord tots els firmants, i a partir d’aquí, a viure que són dos dies.

No és secret, i ningú pot anar-li a omplir el cap al presumpte difunt.

La principal virtut és la planificació a llarg termini. I això val el seu pes en or.

Només té l’inconvenient que el testamentari queda lligat al compromís adquirit. I aquest és un tema que fa molt respecte, però s’hi ha de posar sang freda, igual que hem après a posar-n’hi per redactar testaments.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *