La Vanguardia garanteix un mandat difícil

Ja vaig dir fa un mes que a La Vanguardia se li havien passat les ganes de la interdependència. Però em comença a preocupar el paperot d’aquest paper.

Avui La Vanguardia fa la portada “Mas inicia amb una majoria absoluta un mandat difícil“. Per què el seu accent és la dificultat? Volen que ho veiem difícil. Volen posar-ho dificil.

I el dia que signen l’acord la portada portava “Mas cedeix davant Esquerra per garantir-se el govern”. Aquest titular diu que Mas va per lliure. És un titular despectiu. Sorprenent.

L’única explicació és que en l’eix esquerre-dreta són molt de dretes, i que en l’eix separació-unió (l’actual català-español) són españols unionistes!

Però si voleu sentir el sub-conscient del Comte Godó, heu d’escoltar el noticiari 14/15 de RAC1.

Mentre duraven les negociacions amb CiU un dia van dir al principi del noticiari: “Oriol Junqueras ja accepta formar part del govern, els ho expliquem tot seguit”. Evidentment l’Oriol no havia dit res semblant a això, i el que van explicar després, tampoc. El que volien dir és que ells volien que ERC estés al govern.

El dia abans que tanquessin l’acord amb ERC, al noticiari deien: “a Mas se li ha acabat la paciència i exigeix a ERC que acati l’acord o ho deixen estar” (anava per aquí). Evidentment els convergents havien dit a RAC1 que la cosa estava al caure i ho aprofiten per treure pit i subordinar a ERC.

Tots aquests jocs de Mr Godó em semblen molt estranys i incomprensibles. Potser eren els únics amb l’estratègia d’atiar la independència per acabar pactant autonomisme a Madrid. I ara li han de parar els peus al Mas. És per això que em resulta preocupant el paperot de La Vanguardia.

En aquest xoc esquerra-repúblicana vs dreta-monàrquica hi ha un altre punt que vull destacar. Durant la campanya electoral, Junqueras havia d’anar in da house del Circulo Ecuestre.

Faig un punt i a part perquè aquesta gent se’l mereix. Fixeu-vos com són que a la web tradueixen “Clubs homòlegs” per “Clubs correspondientes”.

En qualsevol cas, el Junqueras hi havia d’anar, però perquè no sigui la típica ensarronada que et fan anar allà i et munten com si fossis un cavall, van trucar per anar-hi amb periodistes, i els van dir que lamentant-ho molt es cagaven en els periodistes i que no en deixarien entrar ni un. I el Junqueras va anular l’acte.

Això és bastant rellevant, encara que al Circulo siguin quatre els que voten.

A part de tot això, també hi ha la notícia del director de La Vanguardia reunint-se amb el Duran i després dient a la Cope que “podem estar a la vigília del trencament de la federació”.

3 thoughts on “La Vanguardia garanteix un mandat difícil

  1. “El referéndum va en contra de la Constitución española. Pero también va en contra del Estatut de Catalunya vigente. Es una ruptura con la ley española y con la ley catalana. No hay mayoría suficiente de dos tercios para reformar el Estatut del 2006. Entiendo que estamos ante una ruptura con España. Pero también ante la ruptura de las normas democráticas catalanas votadas en referéndum”. Lluís Foix, La Vanguardia, 20 diciembre 2012.

    ¿Se han dado ustedes cuenta de que La Vanguardia ya no es lo que era… durante la campaña electoral?

    http://elcafedeocata.blogspot.com.es/

  2. jo he dit alguna cosa diferent a que LV ha canviat per la campanya electoral.

    De fet, l’article que La Vanguardia ja no volia la independència el vaig escriure una setmana abans les eleccions. 😛

  3. Pingback: El Rey toca el crostó al Comte de Godó | nunca nueve

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *