Estrellats no, gràcies

“Estrallats no gràcies” és el nou manifest de la intelectualitat española. El podreu trobar en els millors terres. Jo concretament n’he vist pel passeig Sant Joan i Balmes.

Crec que és interessant comentar-lo sobretot per la poca integritat de les paraules. Si algun cop aneu a judici, posar de relleu les contradiccions del personal, és de les coses més “divertides” de fer. De fet, és com es fan aflorar les mentides. I també els tontos. Els tontos també afloren. Ara imagineu-vos un tonto mentint a judici… Bé, deixem-ho estar.

El més destacable és que l’escrit només té el títol en català, la resta és íntegrament en español pur de bellota. Normalment els españolistes fan les coses en bilingüe perquè el bilingüisme és la seva arma. Però aquí no, tot en castellà.

Hi ha una altra cosa que em sorprèn molt. Diu “España y Cataluña somos países plurales”. Està dient que Catalunya és un país! Això tampoc encaixa amb l’españolisme imperant.

Segurament això no és intencionat sinó llacunes intelectuals. És així per la poca substància de tot plegat. En una frase diu que els nacionalismes volen imposar les normes a tots, i a l’altre diu que el nacionalisme separa. Si canviem la paraula ‘nacionalisme’ per ‘Jordi’ ho veurem més clar: “El Jordi vol imposar-se als altres”, “el Jordi vol separar-se dels altres”. Es veu clarament que tot a la vegada no pot ser.

També diu “el patriotismo es solidario” que com tots sabem vol dir que el país de Catalunya ha de donar diners al país d’Espanya (emprant la seva terminologia), però llavors, com és que també diu “només el respecte al dret aliè dóna una justa pau”?

2 thoughts on “Estrellats no, gràcies

  1. Partint de la base, que vostè és un intel.lectual… té tota la raó, el seu ego está fet perquè vegi una amenaça una opinió contraria a la seva, encara que sigui una opinió existent al nostre país… per descalificar aquests arguments, em sembla pobre i poc creible constatar que és vosté l’intel.ligent i els que no pensen com vosté els “tontos”. Obri un diccionari per la “P” de país, i llegeixi’n el significat… cap ideari polític pot negar que Catalunya és un país, perquè ho és desde els seus inicis… el problema fa referència a l’estat… que ha estat venut un i altre cop per la burgesia imperant a cadascuna de les èpoques. Cal recordar que el Catalanisme es un moviment, burgès-eclesiàstic… i per conseqüencia un moviment basat en interessos econòmics i/o de poder, el què vosté senti quan fa el cim del canigó, és totalment intrapresonal i intransferible, encara que segurament subjecte a una quantitat d’històries patriòtiques (ultimo recurso del canalla) que faràn pensar-li què té la raó absoluta… Jaume I és una parada de metro, i ni tu ni jo tenim la culpa del què es fes en el passat.

  2. Fa bastanta gràcia el teu comentari, realment a l’alçada del paper aquest que m’he trobat pel carrer.

    Jo no veig cap amenaça en el que diu, només em fa gràcia i diu coses que no encaixen. Tampoc cal que vagi a llegir què diu el diccionari, són altres que ho neguen. Aquí tens una notícia del PP negant l’expressió “país valencià”.

    Aquí tens un escrit de la Camacho: “aman a su país de origen; a España, su país de acogida y a Cataluña, la tierra donde realizan su proyecto de vida”

    Aquí tens la Cospedal: “La mayoría de la legislación considera que Cataluña es parte de nuestro país”

    Com veus tots eviten dir que Catalunya és un país. I el que dic és que a diferència del PP, el paper diu que Catalunya és un país.

    I no he dit que els del paper siguin tontos.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *