españolitzar les hortalisses

Jo no tinc el telèfon del Wert, però per allò dels sis graus de separació… per favor, aneu-ho passant que això li interessarà i molt.

Mireu que l’altre dia vaig anar al Carrefour i em vaig trobar un espectacle dantest. Mireu què li han fet a les hortalisses:

Què tenen aquestes cebes per ser catalanes? Són unes cebes diferents de les que fan a Almeria? Aquí ja no ens enganyen eh, les cebes són cebes. Prou de privilegis. Prou de barrejar l’agricultura amb disputes territorials.

Estic molt espantat del poder del nacionalisme excloent. Com ho han aconseguit? Estan posant multes a les cebes que parlen castellà? Han fet una aduana ilegal i fan pagar arancels a la cebolla española? O és al revés i estan fent immersió lingüística al julivert perejil? Tant si els ajunten com si els separen això és un atemptat a la convivència.

I ara fixeu-vos en el pernil. Un producte típicament español i no li han posat bandera!? Ara si que ja no em podeu negar la pressió que exerceix el nacionalismo catalán que no permet comprar en llibertat. Perdó, que compri si -que són catalanes-, però amagant l’origen perquè no poden aguantar que els pernils no siguin de Cambrils.

Necessitem la presència de Wert, el Ministro de Cultura y Deporte, perquè arregli aquesta situació de manipulació. Cebes, pernils, iogurts i compreses han d’estar tots orgullosos de ser d’on són i tots són españols. Perquè hi ha agricultors que tergiversen la història.

I si segueixen actuant amb deslleialtat institucional, es fa un decret-llei i se’ls suspèn l’autonomia.

One thought on “españolitzar les hortalisses

  1. Pingback: el tomàquet de l’Albert Rivera | nunca nueve

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *