eleccions 2012, algú sap què ha passat?

Vaig a dir quatre coses de les eleccions excepcionals d’avui.

(Resum de l’escrit: Mas s’ha equivocat fent estratègia, Madrid i Godó tenen un problema, Catalunya es mourà.)

El primer de tot és que els grups Españolistes (PSC+PP+C’s) i Independentistes (CiU+ERC+SI+CUP) han guanyat aprox 200mil vots per igual (deixo de banda ICV perquè es pot intuir què volen, però els que votem no ho acabem de saber). Així que la primera conclusió és que hoy mañana y siempre, futbol es futbol política és política.

Més enllà de que votem nosaltres, la política queda en mans dels polítics. I aquí arribem al Sr Mas. Jo no crec que hagi perdut vots per les retallades ni per la independència, ha perdut vots perquè ha fet estratègia. Ha volgut cobrar el seguro incendiant casa seva, i les coses no van així.

Al Mas li han passat dues coses: la campanya electoral ha estat una merda (que fàcil dir-ho ara, que fàcil veure-ho abans també) i és culpa d’ells mateixos no del cap de campanya. El que jo he vist: no es pot fer un míting final de campanya d’esquenes i en anglès, per dir alguna cosa. I no pots anar dient que són les eleccions de la nostra vida. El segon tema és que s’han oblidat que Catalunya és un país d’esquerres, i perquè votem dretes han de ser unes “dretes d’esquerres”, igual que a USA les esquerres han de ser “esquerres de dretes”. En resum, no saben on van ni d’on vénen. I el Pujol si que ho sabia. Vaig veure que ho sabia quan al míting final el primer que va fer va ser girar-se i saludar. Saludar-nos.

Els ciutadans no lideren, la gent jutja a posteriori. No pots esperar que els ciutadans vulguin la independència i et votin perquè tu també la vols. És al revés, primer dius tu què vols, ho fas, i els ciutadans anys després et diuen “a carai, va estar bé això”. D’això se’n diu lideratge i el pobre Mas no en té. El Mas té tres virtuts: honestedat, tenacitat i capacitat d’obrir camins. Així que tirarà endavant. (obrir camins i liderar no és lo mismo)

Però anem al punt important: Madrid i el Grup Godó tenen un problema. Els problemes polítics són de persones i aquí tenim que Madrid pensava que Mas els prenia el poder polític a Catalunya si treia majoria absoluta i ara estan contents perquè no ha aconseguit. I el Grup Godó volia que el Mas triomfés i que el Junqueras es quedés a un segon pla, i tampoc ha passat. Se atormentan dos vecinas.

I ara parlem d’España: Catalunya està en un cul de sac*. España ha demostrat que són uns fills de puta, en dos mesos han quedat retratats. Ens haurem de moure. Hi haurà canvis. No s’aguanta res. El problema és polític.

Mas i Junqueras, està a les vostres mans. Mas, a veure si n’aprens i deixes de fer el capullo. Sent “fer el capullo” tirar pel dret pensant que tu solet representes Catalunya.

A jugar. Torneu a jugar. I deixeu els ciutadans en pau.

* al loro, Oriol Pujol diu avui dilluns que Catalunya està en un cul de sac. (minut 12)

4 thoughts on “eleccions 2012, algú sap què ha passat?

  1. Molt bon comentari. Els espanyols que normalment no voten a les autonòmiques avui han sortit també per votar NO a la Independència. La “deriva” sobiranista de CIU també li ha costat alguns vots de gent de dretes que no volia la independència… Però tot i així, crec queaquestes eleccions expressen d’una forma més real -i per tant, més necessàriament polièdrica- la voluntat d’un poble. No serà fàcil, mai ho ha estat; però ara estem a dos passos d’aconseguir la llibertat.

  2. La veritat és que voliem saber què pensava el país i ara ho sabem bastant. Hem aconseguit que aquells que normalment no voten a les catalanes ho facin, i això ens ajuda a entendre que no és tan senzill això de pirar d’espanya. De fet, on menys es vol la independència és al voltant de la capital que a més és on es concentra la majoria de la gent. Fa ràbia eh? 😀

    Enfi, ara al Junqueras li tocarà “vendre” un pacte amb CiU i, n’estic segur, intentarà arrossegar-hi a ICV tal com ha fet a Europa i al seu poble. Però l’Herrera és del morro fort i no voldrà. I a veure com s’ho fa per fer entendre a la gent d’ERC que retallar és necessari…

    A veure com acaba tot plegat… sembla ben complicat!

  3. Pingback: de les fugues de vots a la fuga d’idees | nunca nueve

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *