el nostre Mas, és i serà

Avui he anat al que ells diuen “acte final campanya” al palau Sant Jordi. He recordat quan hi vaig anar fa quatre anys a veure el Zapatero.

Mireu, a mi no m’ha agradat massa. Decebut, trist. Sembla que hagin fet l’acte perquè toca sense pensar gaire en fer res que valgui la pena. I el funcionament m’ha recordat a un esplai.

Aquí tenim una foto al principi:

La disposició de la gent delata moltes coses. Sabeu que tothom ens ha parlat d’esquena? Només el Pujol s’ha girat per saludar amb un braç aixecat abans de parlar.

En quin planeta es considera adequat fer el meeting final donant l’esquena a tothom i mirant als 300 vips del partit? I els vips tenien darrera la premsa, així de fons del candidat sortíem nosaltres, el públic. Els de platea també eren vips perquè no s’hi podia entrar, i la primera grada també. Crec que allà hi posaven els joves perquè entraven al plano. I tota la grada del fons fèiem un mosaic, perquè es veiés a la tele (a la foto es veu a la pantalla) i perquè ens veiessin els altres. Això de que donin la responsabilitat a uns pocs de fer el mosaic pels altres ho trobo molt d’esplai. Que vosaltres ho veieu normal? Doncs sapigueu que les coses es poden fer d’una altra manera. Sabeu que hi havia un paio amb un megafon perquè féssim el que haguéssim de fer? Evidentment que no era gens efectiu, però quina mentalitat hi ha darrera de posar un tio amb un megafon? La d’un esplai. (dic esplai i ara no voldria que s’ofengués ningú)

El millor resum del públic és una dona que ha dit: “què hem de fer ara?”

Però anem a veure què han fet els que havien de fer algo. Parlem dels que han parlat. Molt sossos. El Xavier Trias ens ha dit que venien del Born, el de Tarragona ens ha dit que això de votar és com fer un castell, el de Girona que l’estel vola més contra un vent fort (de fet, la imatge era maca). I el de Lleida ha dit que el Mas no està sol. Després ha sortit el Pujol que essencialment no ha dit res. Després el Duran que si que ha dit coses i totes malament. I finalment el Mas, que ha dit alguna cosa. (sort d’ell)

Sabeu el que és curiós? Jo no recordo que hagin dit res de meeting de masses. Han donat les gràcies, han explicat que Catalunya així i aixà, que nosaltres hem de ser tal i tal. Però no m’han intentat convèncer de res, ni de que ells són els que faran. La pregunta no és perquè els hem de votar a ells, sinó que la resposta és perquè som nosaltres (i ja t’han inclòs).

I amb això vull dir que he confirmat els mites que perduren en el temps. És veritat que CiU s’identifica amb Catalunya. Per això no et demanen el vot sinó que t’expliquen que Catalunya existeix. I fet això, la resta es fa sol (pensen).

No hi ha debat polític perquè ja ho sabem. El Mas ho sap, i quan ens ho expliqui segur que està bé perquè està pensant en nosaltres, en que nosaltres puguem ser. “Ara hi som” ha dit el Jordi Pujol. Ja està tot dit. No cal discutir de res. Només cal que siguem molts, que estiguem tots convençuts que som i serem. No hi ha debat polític, hi ha debat identitari.

El Mas s’ha estat molta estona fent un discurs d’agraïment. Tot encaixa. Té davant els 300 del partit, darrera la gent normal. Agraïts a tothom i en diferent escala i mostrant que ser agraït és important. L’haurem de votar perquè és molt bona persona i està per sobre nostre, dic jo.

Com a acte final de campanya de les eleccions de la nostra vida (diu el Mas que va dient l’Oriol Pujol), doncs ha tingut la mateixa càrrega política que una patata bullida.

Potser el més rellevant és que l’Artur i el Josep Antoni han parlat en anglès una bona estona. Jo no entenia res, d’esquena i parlant en anglès? 😯

Tenint en compte que el 80% era gent vinguda de poble en autocars… doncs mira, sort que ens han explicat perquè ho feien. Es veu que ha vingut premsa estrangera perquè som importants ara mateix. I sabeu què han dit en anglès? Que som importants. Espero que la premsa estrangera no lligui caps.

Jo avui li he vist un punt feble al que estan fent: no és un projecte inclusiu. És un projecte tancat. Que només s’hi entra si *hi entres*.

I això d’incloure es veu també en que ens demana el vot per ell, però parla com a país, però és un partit.

Tant el Duran com el Mas han parlat de la “majoria excepcional” perquè és la manera que el projecte s’aguanti, però és que a mi no m’han convençut, en part perquè no han fet res. (un dia que hi vaig…)

Jo m’esperava una mica d’èpica i espectacle i tot el que hem fet és cantar els Segadors a cappella. 😕

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *