Jo havia escrit la meva visió dels resultats electorals. Crec que sense haver posat números i per la merda d’enquestes que havien publicat, en puc estar força content. No sempre he estat tan bo, vaig pensar que Al Gore guanyaria. ehem.

la meva visió

ciu, pot pujar
psc, baixa
pp, puja o igual
erc, puja molt
icv, puja bastant
c’s, puja
si, pot entrar o no

Vaig a dir quatre coses de les eleccions excepcionals d’avui.

(Resum de l’escrit: Mas s’ha equivocat fent estratègia, Madrid i Godó tenen un problema, Catalunya es mourà.)

El primer de tot és que els grups Españolistes (PSC+PP+C’s) i Independentistes (CiU+ERC+SI+CUP) han guanyat aprox 200mil vots per igual (deixo de banda ICV perquè es pot intuir què volen, però els que votem no ho acabem de saber). Així que la primera conclusió és que hoy mañana y siempre, futbol es futbol política és política.

Més enllà de que votem nosaltres, la política queda en mans dels polítics. I aquí arribem al Sr Mas. Jo no crec que hagi perdut vots per les retallades ni per la independència, ha perdut vots perquè ha fet estratègia. Ha volgut cobrar el seguro incendiant casa seva, i les coses no van així.

Al Mas li han passat dues coses: la campanya electoral ha estat una merda (que fàcil dir-ho ara, que fàcil veure-ho abans també) i és culpa d’ells mateixos no del cap de campanya. El que jo he vist: no es pot fer un míting final de campanya d’esquenes i en anglès, per dir alguna cosa. I no pots anar dient que són les eleccions de la nostra vida. El segon tema és que s’han oblidat que Catalunya és un país d’esquerres, i perquè votem dretes han de ser unes “dretes d’esquerres”, igual que a USA les esquerres han de ser “esquerres de dretes”. En resum, no saben on van ni d’on vénen. I el Pujol si que ho sabia. Vaig veure que ho sabia quan al míting final el primer que va fer va ser girar-se i saludar. Saludar-nos.

Els ciutadans no lideren, la gent jutja a posteriori. No pots esperar que els ciutadans vulguin la independència i et votin perquè tu també la vols. És al revés, primer dius tu què vols, ho fas, i els ciutadans anys després et diuen “a carai, va estar bé això”. D’això se’n diu lideratge i el pobre Mas no en té. El Mas té tres virtuts: honestedat, tenacitat i capacitat d’obrir camins. Així que tirarà endavant. (obrir camins i liderar no és lo mismo)

Però anem al punt important: Madrid i el Grup Godó tenen un problema. Els problemes polítics són de persones i aquí tenim que Madrid pensava que Mas els prenia el poder polític a Catalunya si treia majoria absoluta i ara estan contents perquè no ha aconseguit. I el Grup Godó volia que el Mas triomfés i que el Junqueras es quedés a un segon pla, i tampoc ha passat. Se atormentan dos vecinas.

I ara parlem d’España: Catalunya està en un cul de sac*. España ha demostrat que són uns fills de puta, en dos mesos han quedat retratats. Ens haurem de moure. Hi haurà canvis. No s’aguanta res. El problema és polític.

Mas i Junqueras, està a les vostres mans. Mas, a veure si n’aprens i deixes de fer el capullo. Sent “fer el capullo” tirar pel dret pensant que tu solet representes Catalunya.

A jugar. Torneu a jugar. I deixeu els ciutadans en pau.

* al loro, Oriol Pujol diu avui dilluns que Catalunya està en un cul de sac. (minut 12)

El lector del blog Ernest va agafar la frase “m’estic votant a sobre” de fa uns dies i n’ha fet una xapa!

Que tingueu un bon dia de referèndum a la pràctica d’eleccions excepcionals.

Avui he anat al que ells diuen “acte final campanya” al palau Sant Jordi. He recordat quan hi vaig anar fa quatre anys a veure el Zapatero.

Mireu, a mi no m’ha agradat massa. Decebut, trist. Sembla que hagin fet l’acte perquè toca sense pensar gaire en fer res que valgui la pena. I el funcionament m’ha recordat a un esplai.

Aquí tenim una foto al principi:

La disposició de la gent delata moltes coses. Sabeu que tothom ens ha parlat d’esquena? Només el Pujol s’ha girat per saludar amb un braç aixecat abans de parlar.

En quin planeta es considera adequat fer el meeting final donant l’esquena a tothom i mirant als 300 vips del partit? I els vips tenien darrera la premsa, així de fons del candidat sortíem nosaltres, el públic. Els de platea també eren vips perquè no s’hi podia entrar, i la primera grada també. Crec que allà hi posaven els joves perquè entraven al plano. I tota la grada del fons fèiem un mosaic, perquè es veiés a la tele (a la foto es veu a la pantalla) i perquè ens veiessin els altres. Això de que donin la responsabilitat a uns pocs de fer el mosaic pels altres ho trobo molt d’esplai. Que vosaltres ho veieu normal? Doncs sapigueu que les coses es poden fer d’una altra manera. Sabeu que hi havia un paio amb un megafon perquè féssim el que haguéssim de fer? Evidentment que no era gens efectiu, però quina mentalitat hi ha darrera de posar un tio amb un megafon? La d’un esplai. (dic esplai i ara no voldria que s’ofengués ningú)

El millor resum del públic és una dona que ha dit: “què hem de fer ara?”

Però anem a veure què han fet els que havien de fer algo. Parlem dels que han parlat. Molt sossos. El Xavier Trias ens ha dit que venien del Born, el de Tarragona ens ha dit que això de votar és com fer un castell, el de Girona que l’estel vola més contra un vent fort (de fet, la imatge era maca). I el de Lleida ha dit que el Mas no està sol. Després ha sortit el Pujol que essencialment no ha dit res. Després el Duran que si que ha dit coses i totes malament. I finalment el Mas, que ha dit alguna cosa. (sort d’ell)

Sabeu el que és curiós? Jo no recordo que hagin dit res de meeting de masses. Han donat les gràcies, han explicat que Catalunya així i aixà, que nosaltres hem de ser tal i tal. Però no m’han intentat convèncer de res, ni de que ells són els que faran. La pregunta no és perquè els hem de votar a ells, sinó que la resposta és perquè som nosaltres (i ja t’han inclòs).

I amb això vull dir que he confirmat els mites que perduren en el temps. És veritat que CiU s’identifica amb Catalunya. Per això no et demanen el vot sinó que t’expliquen que Catalunya existeix. I fet això, la resta es fa sol (pensen).

No hi ha debat polític perquè ja ho sabem. El Mas ho sap, i quan ens ho expliqui segur que està bé perquè està pensant en nosaltres, en que nosaltres puguem ser. “Ara hi som” ha dit el Jordi Pujol. Ja està tot dit. No cal discutir de res. Només cal que siguem molts, que estiguem tots convençuts que som i serem. No hi ha debat polític, hi ha debat identitari.

El Mas s’ha estat molta estona fent un discurs d’agraïment. Tot encaixa. Té davant els 300 del partit, darrera la gent normal. Agraïts a tothom i en diferent escala i mostrant que ser agraït és important. L’haurem de votar perquè és molt bona persona i està per sobre nostre, dic jo.

Com a acte final de campanya de les eleccions de la nostra vida (diu el Mas que va dient l’Oriol Pujol), doncs ha tingut la mateixa càrrega política que una patata bullida.

Potser el més rellevant és que l’Artur i el Josep Antoni han parlat en anglès una bona estona. Jo no entenia res, d’esquena i parlant en anglès? 😯

Tenint en compte que el 80% era gent vinguda de poble en autocars… doncs mira, sort que ens han explicat perquè ho feien. Es veu que ha vingut premsa estrangera perquè som importants ara mateix. I sabeu què han dit en anglès? Que som importants. Espero que la premsa estrangera no lligui caps.

Jo avui li he vist un punt feble al que estan fent: no és un projecte inclusiu. És un projecte tancat. Que només s’hi entra si *hi entres*.

I això d’incloure es veu també en que ens demana el vot per ell, però parla com a país, però és un partit.

Tant el Duran com el Mas han parlat de la “majoria excepcional” perquè és la manera que el projecte s’aguanti, però és que a mi no m’han convençut, en part perquè no han fet res. (un dia que hi vaig…)

Jo m’esperava una mica d’èpica i espectacle i tot el que hem fet és cantar els Segadors a cappella. 😕

“Estrallats no gràcies” és el nou manifest de la intelectualitat española. El podreu trobar en els millors terres. Jo concretament n’he vist pel passeig Sant Joan i Balmes.

Crec que és interessant comentar-lo sobretot per la poca integritat de les paraules. Si algun cop aneu a judici, posar de relleu les contradiccions del personal, és de les coses més “divertides” de fer. De fet, és com es fan aflorar les mentides. I també els tontos. Els tontos també afloren. Ara imagineu-vos un tonto mentint a judici… Bé, deixem-ho estar.

El més destacable és que l’escrit només té el títol en català, la resta és íntegrament en español pur de bellota. Normalment els españolistes fan les coses en bilingüe perquè el bilingüisme és la seva arma. Però aquí no, tot en castellà.

Hi ha una altra cosa que em sorprèn molt. Diu “España y Cataluña somos países plurales”. Està dient que Catalunya és un país! Això tampoc encaixa amb l’españolisme imperant.

Segurament això no és intencionat sinó llacunes intelectuals. És així per la poca substància de tot plegat. En una frase diu que els nacionalismes volen imposar les normes a tots, i a l’altre diu que el nacionalisme separa. Si canviem la paraula ‘nacionalisme’ per ‘Jordi’ ho veurem més clar: “El Jordi vol imposar-se als altres”, “el Jordi vol separar-se dels altres”. Es veu clarament que tot a la vegada no pot ser.

També diu “el patriotismo es solidario” que com tots sabem vol dir que el país de Catalunya ha de donar diners al país d’Espanya (emprant la seva terminologia), però llavors, com és que també diu “només el respecte al dret aliè dóna una justa pau”?