No pensis en el Castellà

Em cago amb el Mas i el Junqueras per parlar de l’oficialitat del castellà a un Catalunya independent. Tan de bo haguessin callat. Perquè parlar-ne és fer del castellà una arma política. I no n’ha de ser igual que el català no ha de ser arma política.

Mas i Junqueras n’han parlat per “calmar” o per aconseguir el suport dels castellano-parlants que viuen i treballen a Catalunya. És un tema que han tret ells i ho han fet posicionant-se clarament. Com pot ser que per ser independents apelin al vot de la ciutadania, i per l’oficialitat del castellà s’imposin?

Com pot ser que encara no hem fet eleccions al Parlament per saber quants vots tenen els partits que volen fer un referèndum, i els representants polítics del partit més votat i del partit més independentista ja ens han estovat amb que el Castellà és tan important?

És absurd que un país que es vol independitzar vulgui tenir la llengua oficial del país del que es vol independitzar. O vols fer-te gran, o no vols fer-te gran, però el que no pot ser és tenir quaranta anys i viure a casa els pares. Un país no pot tenir la llengua oficial d’un altre país. L’autonomia que ens cal és la de Portugal.

Parlar del Castellà ara és el típic error catalanet que fa que hagin passat tres-cents anys i encara estiguem igual. Ens pensem que ja hem guanyat la independència i ja estem discutint si serem moros o cristians. I amb això aconseguim barallar-nos i acabem no aconseguint la independència que tots ja teníem coll avall.

I per últim, la terra és de qui la treballa. Què fan dos polítics catalans predicant la importància del castellà? Qui ha treballat per la independència són catalans? Doncs manen ells. Si els castellans volen la independència, doncs que hi treballin. El que no pot ser és que els catalans facin tota la feina, i acabin manant els castellans.

never is too late

Ho sabíeu que “never is too late”? M’ha fet molta gràcia veure un autocar amb aquesta frase enganxada.

Quan llegeixo la frase, el missatge que m’arriba és que si no fas una cosa mai, doncs estàs fent tard. Si busquem una traducció podríem dir “mai ja és massa tard”. Cosa que no té massa sentit.

Es pot dir que la frase està mal traduïda i que vol dir “nunca es demasiado tarde”. En Català Anglès correcte seria “it’s never too late”. “The correct english, to the pass” 😆

Però reconeixent la intenció original, què me’n dieu d’una empresa d’autobusos que tingui “nunca es demasiado tarde” com a lema?

M’agradarà veure un autobús d’aquesta companyia arribar tard i només baixar diu als clients: “never is too late”, amb un somriure corporatiu.

fes servir l’ordinador des del mòbil

Fa un temps vaig tenir la gran idea de voler fer servir l’ordinador quan no estic davant l’ordinador, i, nois, quina feinada! Em vaig haver d’estar moltes hores davant l’ordinador per poder-lo fer servir sense estar-hi davant.

Primer vaig haver d’instalar el TightVNC, després obrir dos ports al router perquè el programa es pogués comunicar cap a internet, després vaig haver de fer la ip fixa en l’ordinador respecte el router, però com que la ip del router a internet no és fixa vaig haver de configurar el router perquè fes servir dyndns, i estava de sort que el router ho permetia. Un cop fet això ja podia instalar TighVNC a l’altre ordinador i posant l’adreça de dyndns accedia a l’altre ordinador.

Però ja s’ha acabat, he trobat un programa miraculós que l’instales als dos ordinadors, t’apuntes usuari i contrassenya del primer ordinador, el poses al segon i ja està!

I té versió pel mòbil amb una interfície molt ben feta.

Per cert, he fet dues llistes de programes que faig servir: Windows i Android.

Mas i Junqueras, camins oposats cap a la majoria

Estava escoltant el Junqueras i m’he adonat com ell i el Mas tenen dos camins oposats per convèncer els no-independentistes:

El Mas mostra que els camins a dins d’España estan tancats i que s’ha de fer una altra cosa, la independència.

El Junqueras vol la independència des del primer moment, però amb els que no la volen hi treballa perquè vegin que és un polític que farà coses bones per ells i amb ells.

Tal com diu a l’entrevista (20.55) “jo vull construir un país, siguin independentistes o no”.

El camí del Mas (en negatiu) està donant molt bons resultats. Cada dia sentim algun español dient alguna barbaritat contra Catalunya. Potser com a president de CiU i de Catalunya no es podia llevar un bon dia i dir que ell vol la independència. Però fent el camí que ha fet, s’ha de veure si els vots segueixen aquest camí com aquelles ovelles que no tenen altre camí a fer. A favor seu té que sempre, tothom, vota CiU.

El camí del Junqueras és en positiu. El seu camí és que si és una bona decisió política construir un hospital, doncs el mateix és construir un Estat. Un bon polític que pren bones decisions. Pot travar pactes amb no-independentistes per aconseguir la independència.

El Carod ja ho deia això de “pactarem amb el PSC i ja ho veuran que hem de ser independents”. El problema és que s’ha de saber fer, i també que necessites pactar amb polítics que volen el millor pel ciutadà i no el millor per ells. Montilla, tens internet al Senado?

Ara que dic això, en l’entrevista enllaçada hi ha dos punts interessants al respecte: al final li pregunten si la població no està passant per sobre els partits respecte la independència, i ell respon que no ho creu però que si passés n’estaria encantat (28.00). I li pregunten perquè no han pactat amb SI (5.00) i el meu resum és que pensen més en ells que en Catalunya.