Bicing, homici involuntari?

Jo vaig estar trist amb el Bicing quan jo el vaig deixar de fer servir. I el vaig deixar de fer servir perquè ni amb CINC anys de servei els ha donat la gana d’habilitar la ciutat per les bicicletes. Encara avui em poso les mans al cap quan veig un ciclista pel mig del carrer Maria Claret perquè el carril de la dreta és de bus i ell ha d’anar… doncs això pel mig. I li passa un autobús per aquí, una moto per allà, i cotxes pels dos costats a la vegada.

Què s’havia de fer? Treure espai al cotxe i donar-lo a la bicicleta.

Ara l’Ajuntament dobla el cost del bicing i fa tiquets de 10, 20 i 50 viatges. És a dir, tornem a la bicicleta recreativa i no com a mitjà de transport.

L’Ajuntament ens diu que puja el preu per equiparar el cost al del metro i per disminuir el cost que suposa al propi Ajuntament. Busquen que el faci servir molt poca gent i així els costarà molt poc? Si m’empipava Jordi Hereu per portar la ciutat com una empresa, no veig que aquests ho facin diferent, com a mínim en això.

Que Barcelona i els barcelonins estem avocats a la bici ho mostra el creixement que ha tingut. Es pot fer un Bicing que sigui molt utilitzat i no es mengi les arques municipals? Jo crec que si i es necessita primer de tot que el mateix Ajuntament estimi els usuaris del Bicing enlloc de tractar-los com una merda, perquè sent així tractarem igual el seu servei.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *