Google Nexus, producte de mínims

Fa un parell de dies Google va treure el Nexus 4, el 7 i el 10. I crec que val la pena saber perquè, com deia la Terribas abans que el Mas la independitzés.

Les intencions de Google no són ser líders de ventes, ni fer negoci venent hardware, ni diversificar, ni marcar la referència, ni fer un producte exclusiu amb la seva marca.

L’objectiu, al meu entendre, és fer un producte de mínims.

Un mòbil de 4,7 polzades, 1280×768 i 8GB per 300eur condiciona el mercat. És un anunci de Google del que es pot fer. Volen promocionar la seva plataforma Android, empènyer el mercat, no deixar el maquinari en mans d’empreses alienes que prefereixen guanyar 5eur més en un mòbil barat que gastar-se’ls per fer un mòbil millor.

Google Nexus no és un producte de gama alta. Però qui vulgui fer-ne, haurà de tenir-lo de referència, perquè ja no tindria sentit vendre un mòbil pitjor pel doble de preu, oi? 😆

Per mi l’única limitació important és que no té targeta microSD. Hauràs de triar a priori i el model de 16GB val 50eur més que el de 8GB. Quan una targeta microSD de 64GB la pots comprar quan vulguis i val… 50eur. 😕

La Vanguardia modera el seu ascens

Jo llegeixo La Vanguardia des que el Comte Godó era petitet. I sabeu què em diu aquest titular?

Em diu que La Vanguardia porta dies inflant les seves enquestes perquè tothom vegi que CiU guanyarà per golejada perquè el poble català està entusiasmat amb l’Artur Mas i les estructures del dret a decidir l’autodeterminació.

Però que ara la cosa ja no dóna per més, els han descobert, ja no poden inflar més les enquestes perquè si ells deien que CiU pujava per fer pujar CiU, ara la nòria s’ha aturat i ja no hi vol pujar ningú.

I ara han de canviar d’estratègia i adreçar-se als votants que s’adonen que estem davant d’unes eleccions històriques i dir-los que la notícia més gran és que falta un mes per les eleccions i Catalunya necessita el teu vot!

Argh! Quina tensió! La Vanguardia ens necessita! Necessita que prestem atenció al seu titular que reclama el nostre vot pel partit més votat de tota la història! Fem pinya! En aquest moment històric! Forma part de la història i dóna el teu vot a l’home aquest que està fent història! No el podrem votar més! que diu que marxa!

I què és ERC? Comparteix titular amb els Ciutadans i Iniciativa tot dient que són “el vot més disconforme”.

Manda huevos, que deia aquell home tan assenyat i centrat.

És veritat que els resultats dels partits PSC, PP i ERC disten de només dos diputats?

És veritat que CiU puja 3-4 diputats i ERC 6?

On està la notícia, Comte Godó? En que no t’agraden els republicans?

punt d’urbanisme brillant

Una de les últimes coses que va dir l’Esperanza Aguirre abans de passar a millor vida (ara és funcionaria de turismo de España) és que els arquitectes moderns de formigó i cagalló els haurien d’afusellar perquè les merdes que fan duren tota la vida.

I encara no sé perquè es va disculpar. Només em queda aplicar la fórmula Sala-Martin i creure que el vot agregat d’arquitectes té més capacitat de mobilització que la variació del votant no-arquitecte que pateix el perjudici econòmic. Amb una explicació així, qualsevol diu que no. De fet, la fórmula es pot aplicar a qualsevol cosa i sempre funciona. Consisteix en aïllar els enemics. S’ha fet tota la vida.

En qualsevol cas, m’ha semblat que estaríeu interessats a saber que a Barcelona no tot l’urbanisme que es fa avui en dia és una merda com una casa (amb perdó). Mireu si és nou que al Google Maps encara no surt.

Jo cada vegada que hi passo no puc evitar mirar-lo (sense tenir en compte la presència femenina).

És un prodigi de l’urbanisme accidental. Em pregunto si algun polític va haver d’aprovar el projecte, o si el van inaugurar. Segurament no perquè si alguna cosa estan fent els polítics urbanistes és impedir que es pugui seure enlloc.

És tan pràctic, tant estèticament plaent, tant poc merdós… Tota una sorpresa en aquesta Barcelona que ens estan deixant.

estalvia en la factura de mòbil, amb Android

Vaig a recomanar-vos dos programes d’Android que estudien el consum de trucades, sms i internet que feu i us diuen quant menys podrieu pagar:

Encoge tu factura és de Simyo i només et diu què pagaries si estessis a Simyo. Però és molt fàcil de fer servir.

Weplan és una aplicació més complerta i la funció principal és controlar el consum dia a dia. I ara, la nova versió (quan portes un mes fent-la servir) es repassa totes les companyies i et diu a on pagaries menys.

També he trobat aquest altre programa Gastos Móvil, però la interfície és tan dolenta que el vaig desinstalar de seguida.

Si voleu trobar més aplicacions interessant, passeu per la wiki, mentre el Barça feia gols, he fet créixer la llista de 34 a 47 programes. 😮

Juan Carlos Moreno Cabrera: “Seria un error que el castellà fos oficial en una Catalunya independent”

He trobat aquest article al diari Ara i us l’enllaço tot sencer. No parla només de l’oficialitat del Castellà.

Aquest Juan Carlos Moreno va fer una conferència parlant del nacionalisme lingüístic español.

Perdoneu que abans digui quatre coses meves també en contra que el Castellà sigui llengua oficial en una Catalunya independent.

  1. Hem de ser normals, no cal que els catalans seguim fent equilibris perquè no pensin malament de nosaltres.
  2. La integració no és motiu per fer el castellà llengua oficial. Fer el Castellà llengua oficial tampoc és ser tolerant ni generós.
  3. En una catalunya independent, la gent parlarà el que voldrà, prescindint del que digui la Constitució de Catalunya.
  4. Jo no vull una Catalunya independent que faci com España. Si el Castellà és llengua oficial, és oficial i punt. No pot ser que el Castellà sigui oficial i l’escola de Catalunya sigui només en català, com ara.

Aquí va l’entrevista:

Juan Carlos Moreno Cabrera: “Seria un error que el castellà fos oficial en una Catalunya independent”
Ningú millor per conèixer el nacionalisme lingüístic espanyol que un madrileny com Juan Carlos Moreno Cabrera, un lingüista que conjuntament amb Montserrat Alberte i Silvia Senz ha elaborat un document de treball sobre quina hauria de ser la gestió del castellà en el marc d’una Catalunya independent. Ell, que és especialista en nacionalisme lingüístic espanyol, considera que la clau és mirar cap a Hispanoamèrica.

Què passaria amb el castellà a Catalunya en cas d’independència?

Precisament en el document advertim que seria un gran error que el castellà fos llengua oficial perquè això seria utilitzat en contra del català, seria una amenaça contínua. Tot i així, s’hauria de mantenir el castellà dins la planificació lingüística amb l’objectiu de projectar una visió de l’idioma més americà i menys espanyol. No es pot deixar el castellà només en mans d’Espanya.

¿Està proposant un catalanisme hispanista?

Sí, exacte. Catalunya s’hauria d’abocar a Hispanoamèrica i competir amb Espanya amb una visió diferent de l’idioma. El nou estat català no pot deixar el castellà en mans dels espanyolistes, l’ha d’utilitzar en benefici propi. El castellà no desapareixerà de Catalunya, per tant crec que això és el més intel·ligent. Això seria un desafiament brutal a la visió centralista de Madrid, a aquest nou panhispanisme que impulsen amb voluntat de colonització econòmica.

¿Hauríem de defensar un castellà menys monolític que el de la RAE?

Sí, s’hauria de fer una gestió del castellà des d’una perspectiva internacionalista i no centralista. Perquè si no es fa això, apareixeran grupuscles que presentaran el castellà com una llengua oprimida amb l’ajuda del govern espanyol.

Com es viu a Madrid el procés que s’ha obert a Catalunya?

El que no s’entén és que aquesta demanda no ve d’ara, que Catalunya és una nació i reivindica el seu dret a l’autodeterminació, que per cert era un principi que l’esquerra defensava fins a la Transició. No és una explosió purament emocional relacionada amb la crisi.

Espanya sí que és una nació i té 3.000 anys, segons Esperanza Aguirre…

Aquesta afirmació demostra la manipulació de la història que fa el nacionalisme espanyol. Per a ells hi ha una història verdadera, la d’una Espanya imaginària que es remunta als celtibers. Tota nació crea els seus mites per justificar el present, això també passa a Catalunya i el País Basc. El que no val és dir que els meus mites són els de veritat i els dels altres són falsos.

Però aquests mites interfereixen en la ciència històrica…

Sí, i trobes que molts historiadors espanyolistes justifiquen els mites espanyols, igual que molts economistes justifiquen el sistema capitalista com l’únic possible. La ciència social està al servei del poder. Si un científic social et diu que no té ideologia ja és sospitós.

Això en el cas de la llengua és molt acusat.

Sí perquè s’intenten vendre afirmacions aparentment objectives que en el fons són pura ideologia. Per exemple, en el cas del castellà el concepte de llengua comuna, o que el castellà és una de les llengües més homogènies del món. I la gent no és capaç de veure la manipulació que hi ha al darrere.

El ministre José Ignacio Wert creu que s’ha d’espanyolitzar els nens catalans…

Quan es parla d’espanyolitzar el que s’està dient és que no s’accepta que el Parlament català pugui decidir com s’eduquen els nens catalans. El model educatiu català ha estat adoptat de manera democràtica, però el govern central no ho admet perquè considera que el poble català no té aquesta potestat. És més, considera que el poble català no existeix. El nacionalisme espanyol no admet que existeixi un poble català sobirà, sinó que forma part del poble espanyol. Jo sóc espanyol, però una nació que es defineix negant altres grups… aquesta condició jo no la vull.

I quina sortida hi ha?

La que s’està portant a terme, o sigui, dir-li a Espanya que encara que ella no reconegui aquest dret, Catalunya sí que el té. I els catalans han de decidir quin estatus volen tenir i quina relació amb Espanya.

A vostè el deuen mirar malament a Madrid perquè diu aquestes coses…

És que jo a Madrid em dedico a escriure i llegir, no tinc gaires altaveus. Però fan una lectura errònia. No entenen que això ve de lluny i que la gent no es fa independentista d’un dia per l’altre. Encara es pensen que és una obcecació puntual perquè no es vol pagar a Espanya. Ignoren el que és fonamental: que a Catalunya sempre ha persistit la idea que són una nació.

La diferència és que abans es pensava que amb Espanya hi podia haver certa entesa…

Sí però la sentència de l’Estatut va deixar clar que Catalunya no és una nació, i això sumat a les actituds dels governs del PP i del PSOE ha fet que el poble català s’hagi adonat d’una cosa que és una obvietat per mi: que la idea que Catalunya és una nació és incompatible amb el concepte d’Espanya que té el nacionalisme espanyol.

¿I existeix un concepte d’Espanya alternatiu?

Esclar. Jo estic a favor d’una Espanya que respecti el dret a l’autodeterminació, i com que la meva ideologia és marxista-revolucionària estic a favor d’una unió de repúbliques socialistes de la península Ibèrica.

Inclòs Portugal?

I tant. A més, ara estem veient que el poble portuguès, el poble castellà, el poble basc i el poble català s’estan mobilitzant contra la dictadura del capital financer.

¿Resulta simptomàtic que per trobar una veu a Madrid a favor de la independència de Catalunya calgui anar fins a l’extrema esquerra minoritària?

Jo no em sento tan minoritari ara. Què diu la gent? Que el deute no l’hem de pagar nosaltres i que cal acabar amb la dictadura financera.

Però la independència de Catalunya seria un cataclisme per al nacionalisme espanyol…

Seria una tragèdia.

¿Hi hauria una campanya anti- catalana?

Ara ja s’està intentant presentar la demanda del dret a l’autodeterminació com una mostra d’insolidaritat dels catalans respecte a la resta d’espanyols.

Què en pensa d’Artur Mas?

Que no és independentista de veritat, perquè, si no, hauria actuat així des d’un primer moment. El que sí que és independentista és el poble català. En la meva opinió, Mas pot portar Catalunya al desastre, és a dir, a no aconseguir la independència i a enfonsar-se més en la crisi si no s’enfronta al poder financer. Què està per sobre? ¿Pagar el deute o la independència de Catalunya? ¿O voleu la independència per continuar sota la dictadura de la Unió Europea?

Cal sortir de la UE llavors?

No, el que cal és lluitar-hi des de dins. Jo estic en contra de la política que està aplicant la UE i que és contrària als interessos dels seus ciutadans, no de la UE. No hem de caure en aquesta trampa. Es pot canviar Europa des de dins, amb una revolució que ja està en marxa.

la poma està caient, tu ja m’entens

Tinc ganes de documentar la llet que s’està fotent l’empresa Apple des que es va morir Steve Jobs. Ningú ho diria que s’estan estimbant, però per això em teniu a mi. Eh, eh, i no sóc economista, eh!

Apple està guanyant diners com mai, més botigues que ningú, més iPhones venuts, etc. Però alguna cosa no funciona. Ja veurem què passa.

La llista de motius de perquè és el final de la glòria:

  1. l’iPhone 5 fa badallar. No fa res més.
  2. els mapes iOS 6 són un desastre. Jo ja vaig dir que Apple feia malament de posar-se en el terreny de Google.
  3. Jo no m’hi he fixat però vaig llegir que des que Steve ha mort, Apple només ha tret l’iPhone 5. L’altre dia van treure el MacBook amb pantalla 2560×1600, però vaja, no han fet res que et deixi astorat.
  4. Segurament Steve Jobs hauria afusellat el dissenyador que ha fet aquesta merda.
  5. Foxconn diu que l’iPhone 5 és el producte més complicat de muntar.
  6. Treure un iPad petit per ocupar aquest espai de mercat on Google i altres ja hi són, és anar a remolc, i Apple no ho feia.
  7. Tampoc recordo el Steve Jobs presentant el seu producte posant una foto de la competència. I si ho feia, no feia el ridícul. Perquè Tim Cook comparava el seu nou iPad mini amb el Nexus 7 que val $100 menys.

De fet, l’únic que m’agrada del que ha fet Apple és posar el jack de l’iPhone a sota, però ho hagués fet Steve Jobs?

els punts forts d’Android

Faré una llista dels punts forts que tenen els mòbils Android. Imagino que és replicable a l’iPhone, encara que l’iPhone sigui inimitable. Tot i que Apple diu que Samsung els copia. 😕

El primer punt fort és Apps enlloc de Webs. En Android cada empresa ha fet la seva aplicació com hauria fet una pàgina web, i això és molt pràctic perquè un programa és molt més versàtil que una pàgina web. Al final l’aplicació és la manera d’accedir a internet.

I enlloc de fer ‘manteniment’ vas ‘versions noves’, que és molt més excitant. :mrgreen:

El segon punt fort és que funciona sense la complicació d’un ordinador! Això si que és un descans. L’altre dia se’m va penjar l’ordinador i mentre es reiniciava vaig seguir fent el que estava fent, amb el mòbil.

El canvi més rellevant és la facilitat d’instalar-se un programa: vas a Google Play, busques i cliques. En Windows només actualitzar el programa és un martiri. Espero que els nostres fills no sàpiguen què vol dir “reinstalar el Windows”. 😆

El tercer punt fort és un misteri per mi. Com han aconseguit que hi hagi programes gratuïts funcionals i les versions de pagament siguin tan barates!? L’altre dia vaig veure un programa de res en Windows que valia 20eur. Per favor, els d’Android valen 2eur (i si no ho vols no pagues).

El quart punt fort és que el mòbil és un objecte molt proper. Això ho canvia tot. Jo al principi em sorprenia que hi haguessin programes de retoc fotogràfic pel mòbil. Qui podia tenir ganes de retocar imatges en un mòbil? Doncs mira, jo me’l vaig instalar la setmana passada.

Tots aquests punts estan lligats: El mòbil és un objecte proper. No té la complicació d’un ordinador. Es fan aplicacions per accedir als continguts d’internet com qui faria una web, i per això te’ls regalen o t’ho fan barat. I és barat, perquè el mòbil és un objecte molt proper. I torna a començar.

Però no tot són alegries, Android també té un punt feble: que se’t ratlli la pantalla.

compreu ja un carregador micro usb petit i potent

Tenir la bateria del mòbil baixa és la primer causa de mortaldat entre les bateries de Liti. I això és dolent pel medi ambient i la nostra butxaca, dues de les coses que més preocupen avui en dia.

Perquè la bateria duri molts anys el correcte és carregar-les quan abans millor, en oposició a deixar-les buidar completament, com alguns creuen.

El primer pas per tenir el mòbil carregat és tenir un carregador a la tauleta de nit, i un altre a la feina.

El següent pas és tenir un carregador per anar pel món. L’aportació d’aquest escrit és suggerir-vos comprar un carregador d’un amper “1A”, en oposició als de 700mA que es troben correntment. Els d’1A (1000mA) haurien de carregar un 43% més ràpid. Si el carregues al port de l’ordinador només li arriben 500mA.

L’altre punt interessant és que el carregador sigui tan petit com sigui possible.

I un altre punt que pot valdre la pena és que no tingui el cable fix, sinó que cable i carregador es connectin per USB. Pot anar bé perquè… mira, un cable USB sempre va bé. 😛

Aquest és el que té tot l’anterior:

El podeu comprar a eBay per 4eur. Només cal cercar “eu wall charger usb micro samsung galaxy”.

eu wall charger usb micro samsung galaxy | eBay

internet al mòbil? Millor em compro un mòbil

Una amiga atractiva em diu “tens aquest mòbil i no tens internet?” així que ara explicaré perquè m’he gastat 400eur en un mòbil però no vull pagar 8eur/mes per accedir a Internet des del mòbil:

Els 8eur d’internet són un cost fix que facis el que facis hauràs de pagar.

En canvi quan pago pel mòbil, estic comprant un producte físic que podré fer servir sempre, sense que d’aquí un any em facin seguir pagant per tenir el mateix.

El mòbil té wifi i jo tinc wifi a casa i a la feina, per tant les coses que s’han d’actualitzar ja s’actualitzen, i sense pagar ni un ral.

A 8eur/mes un any d’Internet et surt a 100eur. Imagina’t que avui poguessis comprar-te un mòbil més car perquè fa un any vas treure’t internet al mòbil. Si no estalvies, estàs pagant per internet i tens un mòbil dolent.

El que hem de veure és que no són els rics que s’ho poden pagar tot. La idea és que si vols tenir diners has de retallar per aquí per poder gastar més per allà.

A penny saved, is a penny earned (euro que no gastes, és un euro que has guanyat), que deia un americà dels que van aixecar el país.

Bicing, homici involuntari?

Jo vaig estar trist amb el Bicing quan jo el vaig deixar de fer servir. I el vaig deixar de fer servir perquè ni amb CINC anys de servei els ha donat la gana d’habilitar la ciutat per les bicicletes. Encara avui em poso les mans al cap quan veig un ciclista pel mig del carrer Maria Claret perquè el carril de la dreta és de bus i ell ha d’anar… doncs això pel mig. I li passa un autobús per aquí, una moto per allà, i cotxes pels dos costats a la vegada.

Què s’havia de fer? Treure espai al cotxe i donar-lo a la bicicleta.

Ara l’Ajuntament dobla el cost del bicing i fa tiquets de 10, 20 i 50 viatges. És a dir, tornem a la bicicleta recreativa i no com a mitjà de transport.

L’Ajuntament ens diu que puja el preu per equiparar el cost al del metro i per disminuir el cost que suposa al propi Ajuntament. Busquen que el faci servir molt poca gent i així els costarà molt poc? Si m’empipava Jordi Hereu per portar la ciutat com una empresa, no veig que aquests ho facin diferent, com a mínim en això.

Que Barcelona i els barcelonins estem avocats a la bici ho mostra el creixement que ha tingut. Es pot fer un Bicing que sigui molt utilitzat i no es mengi les arques municipals? Jo crec que si i es necessita primer de tot que el mateix Ajuntament estimi els usuaris del Bicing enlloc de tractar-los com una merda, perquè sent així tractarem igual el seu servei.