no canviaria ni la mala sort

Quan miro una entrevista hi ha dues coses que poden dir per tocar-me els ous.

La primera l’ha dit el Kilian a programa El Convidat d’avui. Que té molta sort. Diu que ha tingut molta sort amb la gent que s’ha trobat. Me la repampimfla que digui això. Què passa, que els que el mirem no hem tingut sort? “és veritat que sóc el millor del món, però he tingut sort”. Va, home va, siguem adults.

Ja m’ho crec que el Messi no hagués crescut tan si no hagués vingut al Barça, però no és “sort”. Són coses que passen i ja està.

La segona és respondre “no” quan l’entrevistador fa la gastada pregunta “canviaries res?”. Això directament no m’ho crec. Què passa? Que no han trencat mai res? No s’han perdut mai anant en cotxe? No han comprat mai res que després hagin vist que era una merda?

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *