Els punts febles de l’estratègia Mas: les retallades i el castellà

L’estratègia política d’Artur Mas per “avançar en l’autogovern” està prou bé, aconsegueix deixar sense camins als oponents i sumar la resta al seu projecte.

Però vaig a dir dos problemes que són fruit de l’estratègia que està utilitzant:

La majoria del que ha fet fins ara és una posada en escena, i es nota, per tant la pregunta és si la gent el votarà. Però és que en la mateixa mesura que aquesta és la pregunta, el que seria correcte és que aquesta no fos la pregunta. El que em semblaria correcte per part d’ells -els de CiU que es presenten-, és que assumissin que la gent votarà com sempre, i ja està. Si el Mas es passa el dia dient que vol un suport especial, es pot enganxar els dits perquè la gent és capritxosa i fa el que li dóna la gana.

L’anterior paràgraf no era el primer problema, només un advertiment.

El primer problema és que jo mateix sé que dos anys de retallades no són una bona gestió política. Jo ja sabia que el camí correcte no era el que ha fet Mas, i és ell el que l’ha volgut fer, i és ell el que ara diu que vol canviar de camí.

Em sembla molt bé que sigui tan honest que no es torni a presentar, però jo he de votar a algú que em representi.

El segon problema és que ara li ha donat per parlar del gran patrimoni que suposa el Castellà. A mi això em sembla un error. Primer perquè ha estat ell, el President, qui ha posat el tema sobre la taula quan ningú li ha demanat. Segon perquè es veu que també és estratègia (com la posada en escena recent). Quart perquè el Castellà ha de seguir sent una llengua. Cinquè perquè els que volem la independència som els que parlem català. Sisè perquè les coses són tan clares que havent parlat tu, Mas, de la llengua en termes polítics, no han trigat ni cinc segons els españolistes a tirar-te el Castellà a la cara.

El problema gros és que el Mas diu que vol un tracte de tu a tu amb España i també diu que el Castellà és un gran patrimoni, cosa que si menteix és un mentider, i si diu la veritat resulta que s’equivoca perquè el Castellà no és un gran patrimoni, és una llengua. I el que està fent és repetir els mites españolistes.

Per Déu, parlar del Castellà és un error perquè n’estic fins els collons de donar voltes si català aquí o castellà allà. Deixeu-me en pau, fills de puta.

Defensar el castellà i les retallades forma part de l’estratègia que està desenvolupant mentre èpicament ens parla de canvis estructurals. Jo preferiria veure que no fa estratègia. Perquè el no tornar-se a presentar també és estratègic, i carai, vull un president que m’ajuda a sortir de casa els pares i després em deixa sol? El Mas ha de saber què vol fer, sense estratègia. Si hi ha estratègia no hi ha èpica.

Mira, ara se m’ha acudit un bon motiu per no votar el Mas, perquè no es tornarà a presentar. Hem de votar algú amb horitzons de futur.

posicions extremistes a Taiwan

Aquests dies ens expliquen que les posicions extremistes no són bones i que hem de recuperar la centralitat. Per tant, el correcte seria deixar de viure en aquest extrem de la península i anar tots a la capital. Però no sé com els hi farem entendre als Taiwanesos.

Una cadena de TV de Taiwan es mofa de la gestió de Rajoy

Aquesta és una de les poques notícies de El Periódico que té 32 vots positius i cap negatiu. És una majoria molt àmplia com li agrada a l’Artur Mas. Però el millor és sempre anar a la font, així que us he buscat l’enllaç per veure el vídeo. Ara té 25770 visions. 907 vots positius i 92 negatius, curiós perquè al principi del vídeo diu “thumbs up if you think Catalonia should seperate!”. Crec que no cal traducció per veure com els taiwanesos estan incentivant el separatisme.

Spain protests 2012: Police brutality in anti-austerity riots | NMA.tv – animated news

Els punts forts del vídeo inclouen uns manifestants del 15M que es converteixen en toros i embasteixen a un Rajoy que s’ha convertit en Pinotxo. I, atenció, que aquest agafa les tisores i mata un toro! Ara el Pinotxo-Rajoy s’emporta el toro-manifestant a una carnisseria amb bandera d’Europa i tres segons més tard el fan fora a patades, a ell i als ossos del toro.

La següent escena inclou la ja tradicional transformació de Catalunya en illa per sortir pitant d’España. Però espera! sembla que un gracienc ha quedat atrapat a la península i demana ajuda! No passa res, ara arriba la senyera voladora i se l’emporta a Catalunya, on quatre noies en bikini el reben a la platja.

Ara surt el Comandante Juanca. Assegut sobre lingots d’or dispara a matar elefants. Però es pren un descans del seu “busy schedule” per enviar una carta advertint als que encoratgen la dissidència!

Pel que es veu els Taiwanesos també han pujat al carro de la independència. No sabem si és per motius econòmics.

independència per diners?

A mi no em sembla rellevant ni acurat, però tinc un amic navarrès independentista que no veu bé que es vulgui la independència per diners. Pel presumpte dèficit fiscal, que dirien.

És veritat que el dèficit fiscal no és un argument per trencar un estat. El Bono i l’enorme grapat d’españols sensats ens observen estirant-se els cabells (Solana inclòs). Però el problema és que no entenen res perquè no són d’aquí.

Sent d’aquí entendrien que hem trobat en el dèficit fiscal el motiu, la palanca, per obrir la llauna española que no ens deixava respirar.

Quan els diners poden ser motiu per alguna cosa? Quan aquesta cosa ja es dóna (els diners són un punt objectiu). Jo mateix vaig a demanar un augment de sou quan ja me’l mereixo, no abans. De la mateixa manera, el dèficit fiscal de Catalunya amb España només te’l mires si ja has separat Catalunya d’España.

No és veritat que de cop i volta per culpa de la crisi milions de catalans s’hagin fet independentistes. És exactament el revés, la gent es fa ràpidament independentista perquè l’Artur Mas (i tota la resta que volem la independència) som sensats i diem coses normals, i els que volen que segueixi tot igual només vomiten i provoquen urticària.

Un segon motiu perquè en un any tothom s’ha convertit és perquè el que es diu és sensat, i el problema no és convèncer el 50% de la població sinó el 10%. Una idea que creix fins al 10% té les portes obertes per conquerir la resta ràpidament. El resum d’aquests 15 dies són els diners? Doncs són els diners. A sota l’enxaneta hi ha un castell que s’aguanta.

Jaume, una independència relativa

Això que veiem aquí és el balcó del meu tiet, Jaume Balagué Violan. Amb qui tenim una relació societària molt semblant a la que tenim amb España. Un moment, actua com España i al balcó té dues estelades? 😯

Jo entenc que el Jaume vulgui la independència, perquè España ens pren els diners, ens discrimina, s’emporten el que volen de Catalunya, ens ofenen, ens trepitgen, busquen perjudicar-nos contínuament, menyspreen el nostre treball quan en realitat són ells qui treballen malament.

Però per què reclama la independència si no deixa independitzar-se als altres? I vol les dues coses al mateix temps!

Els capítols viscuts amb el Jaume tenen molts paralelismes amb els viscuts amb España.

Si Catalunya va fer un Estatut nou, nosaltres vam intentar fer un Protocol Familiar. Amb un fracàs igualment sonat.

Si Catalunya va deixar al descobert el dèficit fiscal per veure si així s’arreglava, nosaltres també hem deixat al descobert els privilegis que el Jaume s’ha pres. I, efectivament, ni España ni Jaume han corregit. I és més, els dos s’han saltat els acords per corregir-ho (la disposició adicional 3a en el cas dels catalans).

[afegit] Si el Mas va anar a Madrid a fer el pacte fiscal per repartir els diners de forma més equitativa, nosaltres també vam intentar fer un acord per repartir l’empresa i tenir “hisenda pròpia” enlloc d’estar pendent del que el Jaume ens permet.

Si España apela a la Constitución per negar-se a separar-se, el Jaume també s’escuda amb la llei. Quan en ambdós casos el que és rellevant és si les dues parts (tres germans en el nostre cas) volen estar junts.

Si España intenta fer-nos sentir que estem sols i que no tenim res a fer, el Jaume també.

Si España apela al desastre de continuar per aquests camins de separació, el Jaume també diu que ens arruïnarem si deixem de ser socis amb ell. Però curiosament el Jaume està d’acord que la ruïna és seguir junts, amb España. Però no és ruïnós seguir junts amb nosaltres. I no és ruïnós seguir junts, però ens dóna la culpa de tot. I ell ho fa tot bé.

Tant el Jaume com España són orgullosos i altius. El principal problema per la convivència són ells mateixos. La causa de la separació és el seu comportament actual, perquè la resta es podria arreglar.

Jo tinc l’esperança que algun dia ens haurem de seure a negociar, igual que hauran de fer els españols. Els catalans estem agafant legitimitat a les urnes, nosaltres l’estem agafant als judicis (anem pel tercer).

Igual que els españols, el Jaume també vol votar-ho tot junts, perquè així ens pren capacitat de decisió.

Els catalans hem intentat arreglar les coses parlant tot i saber que els españols saben molt bé què estan fent. Els españols i el Jaume ens acusen de crispar.

Els españols es pensaven que no teníem res a fer i per això actuaven amb prepotència. És el mateix que ha fet el Jaume.

Els españols i el Jaume no saben què farem i com ens en sortirem. Però els catalans i nosaltres farem les coses amb fermesa i fent passos decisius.

Si aquella atontada del Gobierno deia que això de la independència era una crisi dins d’una crisi, ja veieu que jo estic en una crisi dins d’una crisi dins d’una crisi. Però tot anirà bé. 🙂

l’Office a l’Android per 25 cèntims

Si voleu comprar el “OfficeSuite 6 Pro (PDF & HD)” pel mòbil/tauleta Android, sapigueu que durant uns dies estarà a 25 cèntims enlloc dels 10eur que val normalment. (fins demà-passat no l’altre)

És el millor Office que hi ha? Potser si o potser no. Depèn de les manies de cada u.

També hi ha altres programes i jocs:

Las mejores apps a 0,25 € – Android Apps on Google Play

Jo crec que val la pena perquè un cop comprat el podràs posar a tots els teus Androids i tindràs actualitzacions automàtiques.

Buscar-lo per internet, baixar-lo i copiar-lo al mòbil ja val més diners.

A finals d’estiu també em vaig comprar el Swiftkey per 70¢ enlloc dels 4eur que val normalment. I abans vaig comprar la donació del MortPlayer, un programa fantàstic per escoltar música. I estic pensant en comprar el Pro del gReader perquè va molt bé i el programador respon els emails. (no com altres)

Una de les coses que més m’agrada de l’Android és poder instalar programes fent clic a una pàgina web, i rebre les actualitzacions sense fer res.

I crec que Google fa molt ben fet de fer aquestes promocions i també de permetre la pirateria. Perquè hi ha coses millors que gratis i és que legalment sigui millor i el preu sigui una formalitat. D’això ja en parlava Hernando de Soto a “El Misterio del Capital”, un llibre que encara no m’he acabat de llegir.

Per cert, Google ha patentat un model variable de preus, per oferir-te més barat coses que t’interessen poc, o perquè paguis car coses per les que has mostrat interès.

mapa bus verticals i horitzontals a Barcelona

He trobat un pdf amb el mapa dels autobusos horitzontals i verticals que en TuTries posarà a Barcelona. Es veu que el van penjar el Maig passat, i jo em moria de ganes de veure què faran, així que us poso els mapes:

Si cliqueu a les fotos veureu un mapa gegant per examinar cuidadosament per on passaran els autobusos.

Jo me l’he estat mirant i m’he fixat en el bus 15. Aquí teniu un mapa comparat.

Un canvi important és que quan l’autobús vagi d’esquerra a dreta ja no pujarà per Tarradellas i baixarà per Diagonal, sinó que tirarà recte per Paris (ho he pintat en blau) I després no baixarà Diagonal fins a Verdaguer sinó que tallarà recte per Rosselló. Aquests canvis els poden fer perquè hi haurà un bus que farà tota la Diagonal. Però vol dir que haurem de caminar més o agafar dos autobusos.

Curiós que dissenyant busos que circulen en horitzontal no n’hagin posat cap a Travessera de Gràcia i el més aprop és aquest que passarà per París, Rosselló i Indústria. Potser no ho han fet perquè Travessera de Gràcia sempre està bloquejat? Bé, però potser per això si hi posessis un autobús enlloc d’anar-hi en cotxe la gent hi podria anar dins de l’autobús. Perquè l’única alternativa que tindràs és aquest bus que passa per fora de Gràcia.

El que em sap greu és que es veu que han treballat molt per la mobilitat dels autobusos, i el que haurien de fer és espai per moure’s en bicicleta.

la independència a tocar, ara toca votar

Ja ho diuen que quan arriba el premi és quan ja has fet tota la feina (a Einstein li van donar el Novel per una tonteria). També recorden que alguns països que han declarat la independència ha estat en un procés que sis mesos abans ningú ho hauria dit.

Jo no sé com hi ha españolistes que diuen que Mas s’ha deixat portar per la manifestació de la Diada. O que no explica el “full de ruta” perquè no en té o el que té no és la independència. O que ‘amenacem’ amb la independència com a forma per aconseguir una minsa millora en el finançament.

Tots aquests errors en copsar la realitat són els que fan que la gent neutre, a l’hora d’escollir independència o no, s’inclinin pel que és normal, pel que és real, pel que té sentit. La gent potser no vol la independència però el que no volen és un grapat de mentides.

Si que considero legítimes els observacions de si el Mas ho ha preparat tot per guanyar vots. Ho trobo legítim perquè és normal que vulgui guanyar vots (sense enganyar-nos). I també és legítim pensar-ho perquè podem votar a altres partits que també volen la independència (mai n’havíem tingut tants).

També considero legítim que es digui que la crisi apreta i que la independència és la millor sortida d’una España que s’enfonsa. Normalment ho diuen per recalcar que en veritat no volem la independència sinó sortir de la crisi. Però la veritat que amaguen aquestes paraules és que difícilment podíem arreglar res el 2006 quan tothom lligava els gossos amb llonganisses.

Això també vol dir que pot ser que l’inútil del Rajoy ara no pugui fer un pacte fiscal. Pot ser que realment no pugui, però escolta, tonto ell.

Jo al Mas el veia com un bon noi, un bon gestor, però que políticament no veia tres en un burro. Puc seguir dient que no tingui ànima de polític, perquè el que té és la realitat al seu favor. Però ha fet molta feina, i ha fet encaixar moltes peces.

Ha deixat en evidència l’estat autonòmic quan el Rajoy jugava a deixar-nos sense diners. Rajoy ataca Catalunya i acaba enfonsant España.

Jo veig molt clarament que la manifestació de la Diada està organitzada perquè hi hagués molta gent. I qui ho organitza? El que dos dies després (dia 13) va a Madrid a dir que hi ha hagut molta gent a la manifestació. I una setmana més tard (dia 20) es reuneix amb Rajoy. I cinc dies més tard (dia 25) hi ha el debat general al Parlament de Catalunya.

I tots anem sabent abans de la manifestació: que hi haurà molta gent. Abans de la conferència al Ritz; que hi dirà certes coses. Abans de la reunió amb Rajoy també se’ns prepara. Abans del debat d’avui, ja sabíem que convocaria eleccions. I abans de les eleccions ja sabem que el proper Parlament tindrà la feina de fer el referèndum d’independència. I abans del referèndum ja sabem que el guanyarem.

El guanyarem perquè ja haurem votat a les eleccions al Parlament. I abans de votar al Parlament ja sabem que el Mas defensa la independència, ell i tres o quatre partits més. Però abans de convocar les eleccions ja sabem que no hi ha diners per res i que el partit que mana (CiU) ja no té programa electoral perquè el Rajoy ha dit que no al pacte fiscal. I abans de dir que no, ja sabíem que diria que no. I abans ja havíem pactat al Parlament què volíem pactar amb el Rajoy.

El sorprenent del cas és que ha arribat fins aquí amb els vots dels que sempre el voten, i anant a pactar a Madrid, com sempre. La virtut que té és que ell sap què busca (la independència), però fa la feina parlant d’altres coses.

M’ha sorprès bastant que digui que seria bo que els catalans decidíssim què volem ser en la propera legislatura, i un cop fet, que es retirarà. No ha dit que ell es retira després que Catalunya sigui un estat. Que és el que vol. No ho ha dit, però ja ho anirà dient. De mica en mica.

M’ha agradat molt això del Mas de reconèixer que el Rajoy li va dir que portés el pacte fiscal al Congreso, però que ara votarà el poble de Catalunya. Ja no el confondran amb l’Ibarretxe.

no canviaria ni la mala sort

Quan miro una entrevista hi ha dues coses que poden dir per tocar-me els ous.

La primera l’ha dit el Kilian a programa El Convidat d’avui. Que té molta sort. Diu que ha tingut molta sort amb la gent que s’ha trobat. Me la repampimfla que digui això. Què passa, que els que el mirem no hem tingut sort? “és veritat que sóc el millor del món, però he tingut sort”. Va, home va, siguem adults.

Ja m’ho crec que el Messi no hagués crescut tan si no hagués vingut al Barça, però no és “sort”. Són coses que passen i ja està.

La segona és respondre “no” quan l’entrevistador fa la gastada pregunta “canviaries res?”. Això directament no m’ho crec. Què passa? Que no han trencat mai res? No s’han perdut mai anant en cotxe? No han comprat mai res que després hagin vist que era una merda?

mai9è aniversari

Avui és un dia molt especial, és el mai-novè aniversari d’aquest blog, una efemèride que si el Marius no s’equivoca no tornarà a passar fins d’aquí 9+1 anys, quan curiosament serà el 19è aniversari. (si es dóna el cas farem una festassa, deixeu el vostre email als comentaris que ja us avisaré 😛 )

Bé, tal com li deien a l’Alícia, el mai novè aniversari seria justament tots els dies menys avui. En tot cas, demà ho tornem a celebrar. :mrgreen:

El primer escrit del blog es deia “començo de 9“. Títol molt apropiat dient-me “mai9”. El títol del blog el vaig posar en castellà perquè era molt conscient de les limitacions de l’España Plural (que el ZP encara no s’havia inventat). Per no parlar de la unitat de mercat.

Per cert, en aquell temps no ho sabíem però es veu que a Xina el número 9 té molta trempera. el 8 més, però sincerament “mai8” és un nom bastant tonto. 😛

Agrair immensament a lacomunitat.net, lloc on em van aguantar del 2003 fins al 2005.

En aquests 9 anys crec que he tingut 5 ordinadors de sobretaula, 7 mòbils, 2 portàtils i 5 càmeres digitals. Afortunadament cap em va sortir d’Apple.

Per celebrar-ho, una foto que he fet avui.

Crec que és un concert que ha organitzat l’Artur Mas (ha contractat el cosí Roger Mas) per tal de donar les gràcies (les mercès) pel suport rebut en aquest canvi sideral cap al pacte fiscal, sobirania fiscal, dret a decidir, transició nacional, estructures d’estat, independència, o el que vingui.

En veritat hauríeu tingut una foto de la Sagrada Família, com és tradició en aquest blog, però ja no mano tan com manava, sabeu?

conclusions del Mas a Madrid pel pacte fiscal

Estic molt sorprès de com l’Artur Mas està deixant KO a tots els polítics españols, i ho fa dient frases de perfil baix. La seva eina bàsica són els formalismes. Un parell de formalismes aquí, un parell de formalismes allà, sabent que té entre mans, però els españols s’espanten.

L’eina de defensa del Mas és la democràcia, però em xoca molt que el burro de Rajoy s’amagui darrera de la porta i de la Constitució. Si és ell que té majoria absoluta i el Mas no!

He sentit a la ràdio que Rajoy no ha sortit de La Moncloa per rebre el Mas. És que no ho entenc. Abans de parlar de res ja ha guanyat el Mas!

I després de la reunió el Rajoy es torna a amagar i no fa roda de premsa i dóna tres fulls escrits? Torna a deixar tot el protagonisme pel Mas, que se’n va a la que seria una Ambaixada de Catalunya a parlar!

Com pot ser que el Mas parlant de diners i autogovern (dos temes eterns) s’estigui menjant amb patates els patates del bipartidisme españolista?

Aquí a Catalunya ho sabem de fa anys que el pacte fiscal no arribarà enlloc, però com li fan de comparses els madrilenys!

Com pot ser que la defensa dels españols que volen que Catalunya segueixi sent española sigui dir que només sortirem de la crisi si seguim amb ells? I que només seguirem a Europa si estem amb ells? Observacions que reconeixen que ells no valen la pena.

Els españols acusen al Mas de fer el pacte fiscal per treure’n rèdit polític i ells mateixos es posen a cridar que Catalunya és España? Cosa òbvia i que el Mas no discutia.

A mida que passen les hores em xoca més i més la carteta del Rey. Va anar tan ràpid a publicar-la que què farà ara després del fracàs del pacte fiscal? Si escriu una altra tonteria quedarà més en ridícul, si no diu res reconeixerà que va ser un error la carteta.

Bany de masses del Mas tornant de Madrid anunciant que d’aquí quatre dies en farà una de grossa: