matem els emprenedors i fem-nos funcionaris

Hi ha una paraula que em toca molt els nassos últimament, és “emprenedor”.

L’última vegada que l’he vist és aquí, on resulta que un emprenedor ha obert un restaurant.

No sé què està passant a la nostra societat outlet que ara, periodistes i opinadors, s’entusiasmen amb la gent que fa el que ells mai farien. I els elogien com si haguessin de ser un model per la resta d’aturats i esmaperduts.

Diguem-ho clar. Els emprenedors són uns bandarres. Uns inadaptats, uns anti-sistema que es pensen que gesticulant molt i fent les coses al revés es faran millonaris. Perquè tot el que volen són diners ràpids. Ah… ho veieu com són males persones… Són uns degenerats explotadors. Vagos que han deixat la carrera a mitges, o han deixat qualsevol altra cosa a mitges i ara et venen que són “emprenedors”.

Diguem-ho com ho diu la meva mare per reafirmar-se: són uns idealistes que es pensen que el món és així i es fotran tals trompades que a ella li sabrà greu perquè ja us havia avisat.

Traieu-vos del cap la idea de ser emprenedor. Si voleu fer alguna cosa, feu-la, però no deixeu que us tractin d’emprenedor.

El meu consell, si algú us diu que sou emprenedors, digueu-li que no, que sou funcionaris perquè feu coses que funcionen. Els deixareu ben fotuts. Perquè en la retòrica de crisi perpètua, els funcionaris són la pesta perquè cobren, mentre els emprenedors són els salvadors que ens faran rics a ells i a nosaltres. I una merda!

Els emprenedors és la figura que han trobat els de dretes per fer sentir a la resta que no es mereixen ni portar-se el menjar a l’escola sense pagar.

2 thoughts on “matem els emprenedors i fem-nos funcionaris

  1. Eh, dos anys després em sembla molt bo aquest post (he tornat a visitar-te perquè m’havia de renovar el DNI). N’estic fins als ous de la merda dels “emprenedors”. A més no entenc que perquè hi hagi una gent que tingui unes condicions decents a la seva feina tothom s’hagi d’enfadar tant en comptes de reclamar-les per ells mateixos.

    També una altra es la de “ciutadà”.

  2. Pingback: El Trias fa el tonto, part II: escombrar amb diferència | nunca nueve

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *