Fariseus a Taizé

Taizé és un lloc de França aprop de Lió conegut per una comunitat de cristians ecumènics. Ecumènic vol dir que hi caben tots els cristians. Catòlics, protestants, anglicans i tothom que accepti que Jesus era Jesucrist.

I encara que a la wikipedia no en diu res, sé de bona font que els fariseus fan cas a la llei escrita sense que arribin a entendre què vol dir.

El lloc central de l’experiència Taizé és una església com un quintal del Camp Nou. Tan gran que també té portes amb noms apologètics com “N2”.

Un altre element distintiu és que no tenen bancs (ara estar molt de moda no tenir bancs) i per fer les coses cantades.

Feta la introducció, ara farem un fotojoc: Quina d’aquestes posicions són legals per estar-se a l’església? Si penseu que totes són maneres poc catòliques d’estar-s’hi recordeu que són ecumènics. 😉

Veureu a la foto un tros de l’església, ho he fet perquè tingueu una idea de l’ecosistema, que dirien els biòlegs. Agrair al noi aquest tan guapo d’oferir-se de model.

Què? Com ho veieu? Quina posició es mereix una reprimenda del personal de seguretat cristiana?

No, no és la que està totalment estirat ensenyant el cul a la resta.

No, no, tampoc és la posició recolzat amb els colzes i les cames creuades.

Sí, és la posició amb les cames flexionades i mirant el cel! És totalment incomprensible que mirar el cel sigui una posició prohibida quan tinc entès que el cel juga un paper força important en això del cristianisme.

La situació que es crea és bastant de fariseu. Perquè a mi les tres posicions em semblen bastant problemàtiques (o cap de les tres). Inclús em resulta més xocant veure l’església plena de noies amb el cul enlaire, per més que Jesús prediqués l’amor amb tothom.

Tampoc sé com admeten la posició xulesca de “campo y playa”. Posició perfecte pels nois que, amb el cap dret, gaudeixen veient les noies en l’anterior posició.

Bé, ara que hi penso potser ho fan per això. Potser ja ho saben que estar-se mirant el cel no et portarà enlloc.

fotos de les festes de Gràcia

Ahir vaig anar a les festes de Gràcia, un lloc que es manté en el temps perquè agafa els polítics de vacances.

Primer de tot us recomanaria pujar fins a dalt de tot del carrer Verdi i vireu a l’esquerra just abans d’arribar a la travessera de dalt. Allà hi trobareu el guanyador del guarniment de balcons. Jo ho vaig veure aquí i aquí teniu la foto:

Dues fotos més curioses:

I la foto que m’agrada més, una parella jove i una que ha deixat de ser jove en un concert folk de la plaça del folk.

els catalans sempre paguem dos cops

Vaig anar a Mallorca i em vaig sorprendre de la qualitat d’una autovia que tenen per allà. Ei, i gratis. Sorprès perquè els economistes diuen que el dèficit fiscal Baleàric és més grandot que el català.

A la qual cosa un amic navarrès que diu ser basc em va dir que jo què sabia si ni conduïa. I a més estava traient conclusions el mateix dia que havia arribat. Cony, com si no fos prou evident que no es pot sortir de Barcelona sense pagar, i allà estàvem sortint de Palma per una autovia tan perfecte que ni el Rey podria ensopegar.

Així que en aquest amic li volia fer veure aquesta bonica imatge, també del mateix dia que vaig tornar:

Són mig miler de turistes esperant agafar l’autobús per sortir de l’aeroport.

I al loro eh, que sort en tenim de l’empresa privada que ha posat el puto autobús, que els catalans sempre paguem les coses dos cops. Jo vaig voler tornar amb el transport públic español (Renfe) i vaig trigar més en sortir de l’aeroport que en arribar de Mallorca, mecagundeu.

És un cagarro màxim que el tren que va a l’aeroport del Prat passi només cada mitja hora. És tercer mundista. I quan arribes has d’agafar un autobús que en part desfà el trajecte que has fet amb el tren, i desprès de 15 minuts de rotondes, arribes a la T1, que és d’on surten els que no anem amb RyanAir ni EasyJet. I pitjor encara, l’autobús no arriba a la terminal i et deixa baixar, sinó que va fins al final de la terminal per deixar-te allà i tu has de tornar enrera caminant. Senyors, és una puta merda. Com si no perdéssim prou el temps amb aquella gent que no els agraden les ampolles d’aigua.

matem els emprenedors i fem-nos funcionaris

Hi ha una paraula que em toca molt els nassos últimament, és “emprenedor”.

L’última vegada que l’he vist és aquí, on resulta que un emprenedor ha obert un restaurant.

No sé què està passant a la nostra societat outlet que ara, periodistes i opinadors, s’entusiasmen amb la gent que fa el que ells mai farien. I els elogien com si haguessin de ser un model per la resta d’aturats i esmaperduts.

Diguem-ho clar. Els emprenedors són uns bandarres. Uns inadaptats, uns anti-sistema que es pensen que gesticulant molt i fent les coses al revés es faran millonaris. Perquè tot el que volen són diners ràpids. Ah… ho veieu com són males persones… Són uns degenerats explotadors. Vagos que han deixat la carrera a mitges, o han deixat qualsevol altra cosa a mitges i ara et venen que són “emprenedors”.

Diguem-ho com ho diu la meva mare per reafirmar-se: són uns idealistes que es pensen que el món és així i es fotran tals trompades que a ella li sabrà greu perquè ja us havia avisat.

Traieu-vos del cap la idea de ser emprenedor. Si voleu fer alguna cosa, feu-la, però no deixeu que us tractin d’emprenedor.

El meu consell, si algú us diu que sou emprenedors, digueu-li que no, que sou funcionaris perquè feu coses que funcionen. Els deixareu ben fotuts. Perquè en la retòrica de crisi perpètua, els funcionaris són la pesta perquè cobren, mentre els emprenedors són els salvadors que ens faran rics a ells i a nosaltres. I una merda!

Els emprenedors és la figura que han trobat els de dretes per fer sentir a la resta que no es mereixen ni portar-se el menjar a l’escola sense pagar.

corrupció de merda al carrer Bruc

Als lectors d’aquest blog hi ha dues coses que els apassionen: la corrupció i les escombraries (ei, no passa res). També sou bastants fans de les desgràcies que fa l’administració púbica barceloninha. Així que, amics, avui tenim un post guanyador! 😛 😆

Parlem del carrer Bruc. Al carrer Bruc hi ha dos mons diferents. El primer és entre Provença i Mallorca.

Fem un cop d’ull a Bruc des de Provença mirant a Mallorca:

Que maco. Ni un contenidor a la vista. En tota honestedat diré que en tinc a l’esquena, però això ja no forma part de la illa que estic parlant. Així doncs, cap contenidor.

Anem a veure ara Bruc des de Mallorca mirant a Provença, és a dir, mirem el mateix tros de carrer però des de l’altre costat de l’illa.

Ostres, que fort. Ni un sol contenidor. Pobre gent, que diria un ilús que es va creure la propaganda socialista.

Passem a veure, ara, des de Mallorca mirant a València. És a dir, la següent illa.

Com ho veieu? Jo veig 2 contenidors a la vorera de l’esquerre (un orgànic), tres més a la dreta (un altre orgànic, es veu que mengen moltes mandarines en aquest tros de carrer). I tres més enllà de reciclatge, blau, verd i groc. En total 7 contenidors.

Ara una foto de la mateixa illa mirat des de baix. Bruc des de València mirant a Mallorca:

Veiem tres contenidors més.

Així doncs, com és que en un una illa necessiten zero contenidors, i els veïns de sota en necessiten 10?

Us diré jo perquè: corrupció política.

Curiosament el tram que té tants contenidors és perquè hi vivia la De Gispert, i ja sabem com en són d’avariciosos els polítics que volen tots els contenidors per ells.

Ah, perdó, em diuen que és al revés, que la De Gispert és tan altruista i austera que sense esperar res a canvi, va prescindir d’aquest gran avantatge que és viure rodejat de contenidors d’escombraries i els va regalar tots als veïns del carrer de sota.

Però espera’t, aquí hi ha algo que no encaixa, perquè la Gispert és del CiU i els repartidors de contenidors eren l’Hereu i el Martí que són del PSC. I ens diuen que es fan oposició. Bé, us deixo a vosaltres les deduccions.

Els fets són que el carrer “Bruc De Gispert” no té contenidors, i “Bruc Sense Gispert” en té 10.