el Cacaolat de sempre, ha mort

Vaig acollir amb gran satisfacció la tornada del Cacaolat. Però he deixat de comprar-ne, crec que han apujat el preu, i més important, l’envàs m’ho ha demanat per favor.

Tots sabem la importància de l’envàs i per això hi ha tantes carreres universitàries que ho ensenyen (si no fos important no ho ensenyarien).

He fet una foto al terra de casa perquè vegeu les dues encarnacions que va fer en Ruiz Mateos i el nou sub-producte dels distribuïdors de la Coca-Cola (els nous propietaris).

El primer que veiem és que els dos antics envasos són arrodonits, i el nou és una espècie de supositori dels que et faria mal.

El nou envàs és un producte que quan el veig decideixo no comprar-lo perquè m’engreixarà. És un envàs pesat. El coll d’ampolla és tan gruixut… de fet no té coll, com els musculitos del gimnàs. El tap no té personalitat, un tap genèric i gros que no diu res. Qui va decidir treure el logo del tap?

També han eliminat les estries horitzontals tan característiques i n’han posat quatre al mig que desfiguren el logo de la marca. (m’estic adonant que l’ampolla és pitjor del que em pensava)

I on t’està la rababa del coll d’ampolla que et permet agafar l’ampolla pel tap amb lleugeresa i complicitat com si fossis el nen del logo? Maleïts modernos, feu-vos banquers!

El nou Cacaolat és un producte per nens. Això em diu l’envàs. De disseny agressiu, que destaqui. I li han posat la mateixa etiqueta que no li pega ni amb cola (i tampoc amb coca-cola).

Mireu-vos l’etiqueta! el Cacaolat és un clàssic dels nostres temps. El Cacaolat *necessita* un envàs arrodonit, que ensenyi el carinyo que té ell per nosaltres, crescuts que el seguim comprant.

Volgudament he girat el nou envàs perquè vegeu que li han posat una pegatina vermella que diu “torna el cacaolat de sempre”.

Pobre Cacaolat de sempre, t’han fet un lifting i t’han posat botox. Ja no t’estimarà ningú.

Apple perd el camí

Ara fa un temps Apple es quedí sense Steve Jobs a causa de la seva afició a la medicina alternativa. I crec que des de llavors l’empresa icònica de la poma s’ha quedat sense la seva icona i ja no sap on clicar.

Llista de fets que m’ho fan pensar:

– S’acaben de filtrar fotos completes de l’iPhone 5, que coincideixen amb el que ja s’havia filtrat fins ara. Massa filtracions per una empresa basada en el secretisme.

– El catxondeo de demandes judicials contra Samsung. Fa massa temps que dura i no han arreglat res. Perjudica la imatge d’Apple i engrandeix la de Samsung.

– Apple treballa per tenir el seu programa de mapes per desplaçar el de Google. A mi em va deixar bocabadat l’iPhone, precisament usant el Google Maps. No sé què esperen treure’n de barallar-se amb Google allà on són més forts, l’anàlisi i ordenació d’informació.

(Mentrestant, Google si que sap fer les coses i patrocina unes tauletes i mòbils que saben perfectament que no seran cap èxit però seran un bon anunci.)

– Semblarà poc rellevant però amb l’enorme màrqueting que es fa amb els seus productes i el nou iPad no té nom.

Així doncs aquests d’Apple el millor és fer com els apostols: que escriguin uns llibres relatant el que han viscut i és trobin a les botigues Apple per explicar que tots som fills de Jobs i que Steve era l’encarnació del Disseny fet home.

(primer escrit al bloc amb el mòbil Galaxy S3 i des del llit)

pa decent

El que era una vella reivindicació de la societat catalana, ja s’ha fet realitat. Ja tenim el pacte fiscal pa real.

I tot gràcies a les injeccions de capital al mercat interfornari de països més productius com Alemanya.

En resum, que l’autor d’aquest blog recomana el “pa amb llavors” del Lidl. Són 750grams de pur pa fet 100%.

Té dos avantatges: que triga a acabar-se, i per tant, no has d’anar tant sovint al super, i que triga a assecar-se, i per tant, no has d’anar tant sovint al super.

Però l’avantatge principal és que és bo.

Recordeu que fa un temps recomaní cereals del Lidl també.

ara si que cauen els pisos

Us voldria notificar que segons observacions desinteressades… ara si que estan baixant els preus dels pisos. I no allò d’un 10% en un any… Ara baixen notòriament, substancialment, categòricament.

La meva teoria és que si el 2007 va arribar La Crisi (parlem?), ara ja no tenen diners ni els que aprofitaven la crisi per comprar. Els bancs ja fa temps que no donen res. I la base de l’economia són sous menguants.

El valor dels euros que queden, creix perquè en té poca gent. Tot i així, tots els bars i restaurants estan plens a vessar. Cosa que interpreto en que ens hem acostumat a tenir un sou de mil euros i un mòbil de 500. (ehem)

Què farem? Jo faria política. Hem de prendre bones decisions polítiques. El Mas, a mi em sap greu, no li veig una bona decisió política des de que als 15 anys va aprendre francès.

I també em sap greu, però tota aquesta generació de polítics d’ara, els veig molt ‘business friendly’ (que deia el mateix Mas) i amb molt poca comprensió de l’essència de la societat. Comprensió del que és fer política, i es queden fent polítiques d’empresa.

Per cert, dues coses rellevants que estan passant:

Wealth doesn’t trickle down – it just floods offshore, new research reveals

As China costs rise, technology lures U.S. factories home

Els rics no paguen impostos i els porten a paradisos fiscals. Ara que el Rajoy ja fa cotitzar les dones de neteja, a veure si es posa a treballar en això.

I l’altre tema que pot donar un impuls a l’economia són els robots. Els robots treballen millor que els xinesos, i tant que ens dol tenir els treballadors sobre-qualificats, doncs aprofitem-ho perquè facin treballar els robots.

fora de l’Euro, fora d’España

Els meus minsos coneixements econòmics i bastos coneixements gregaris em diuen que si Grècia marxa de l’Euro, España i resta de països discapacitats patiran un acarnissament proporcional.

Que m’han dit que a Alemanya ja no els importa. Abans sí, que els alemanys tenien els diners ficats a Grècia, però ara és el Banc Europeu qui hi ha posat diners, així que tan li fa. Diuen.

Dit això, ja que els españols españolistes ens diuen que una Catalunya independent no formaria part de l’Euro, crec que ens hauríem d’esforçar a sortir d’España abans que España deixi l’Euro. Més que res com a mesura preventiva.

A veure si el Mas, mentre va madurant el tema del pacte fiscal (tranquil hi ha temps), hi pensa una miqueta també. No sigui que li passi com amb els bombers, que elimina 2/3 parts del personal l’any que està tot més sec. Tranquil, que ja sabem que no tenies cap altra alternativa, i que sort del PP.

Per cert, com va el tema d’EuroVegas? Que tinc cinc mil euros que no sé què fer-ne.

quin futur tenia España el 2008?

El 2008, passejant pel Paralel, em vaig trobar aquest anunci de la revista The Economist.

Pels daltònics: és un toro orgullós de ser español, i al costat un altre agenollat (que no deu ser español perquè els españols no s’agenollen mai). I al mig la pregunta “What does the future hold for Spain?” (Quin futur espera a España?)

Li vaig fer una foto i, vaja, crec que la Indústria Española de Creixament de Problemes pot estar prou orgullosa dels seus resultats, no tan com els nacional-futbolistes, però ja veureu com el seu producte aguanta millor el pas dels anys.

comentari del Samsung Galaxy S3

Blog nou, mòbil nou. :mrgreen: Us faré una petita valoració del meu mòbil nou, un Samsung Galaxy S3 (pantalla 1280×720). Fins ara tenia el ZTE Blade (pantalla 800×480). Compareu el HTC Desire amb el Galaxy S3.

He llegit mil articles del mòbil, però aquí només diré el que és rellevant per decidir la compra.

Aquí teniu una foto del ZTE Blade i el Galaxy S3. Els dos amb la pantalla de bloqueig de WidgetLocker configurada com m’agrada.

La pregunta més important: És massa gran? No. Es pot fer servir amb una mà, encara que a vegades has d’escórrer el mòbil per la mà per tocar el que vols amb el polze. Els esquerrans ho tenim més difícil, sobretot ara que els d’Android han dit que els botons ‘ok’ han d’estar tots al costat dret de la pantalla. 😐

El fet que tingui una pantalla tan gran fa que tingui més superfície i això fa que el puguin fer més prim. I més superfície i més prim vol dir que el portes més còmodament a la butxaca dels pantalons. La veritat és que ho valoro més del que em pensava que sigui tan prim (9mm).

La següent pregunta més important: Val el que costa? Sí. A mi m’ha costat 40eur més 20eur a pagar cada mes durant els 18 de permanència (amb qualsevol tarifa). Total: 400eur. Era l’oferta de portada de The Phone House del mes de Juny. El preu lliure són 600eur, i les ofertes de les altres companyies no arribaven ni de lluny al bon preu dels antipàtics de Yoigo. (els de SimYo te’l venen per 580eur)

És veritat que si em va costar decidir-me per pagar 400eur en còmodes terminis, m’hauria costat encara més comprar-lo per 600eur, encara que estava a favor de pagar el mòbil sencer. 🙄

De totes maneres, aquest mòbil ja no cal mirar-lo com un mòbil sinó com un ordinador portàtil de 100grams i 24hores de bateria.

3) Parlant de la bateria, em dura molt més. Carregar-lo, l’has de carregar cada nit. Però rar és el dia que vaig a dormir amb la bateria al 50% (normalment és al 70%). Això és gràcies a la bateria de 2100mAh (Samsung es va esforçar en aquest tema). També tinc activat el “power saving” al mòbil. I he instalat el programa JuiceDefender. I a cada pas he notat com la bateria s’allargava. 😀

Recordeu que si voleu que la bateria de liti que té el mòbil us duri molts anys, no heu de deixar que s’esgoti i heu de carregar-la el més sovint possible. Si la carregues al 100% i la gastes fins al 10%, la bateria es trenca i amb els mesos et durarà menys.

4) Funcionalitat del mòbil. No fa res que no fes el mòbil Android que tenia abans, però funciona molt millor. El GPS no triga gens a sincronitzar-se. La càmera tampoc triga gens en estar preparada per fer fotos. En ambdós casos la rapidesa és el motiu perquè ara el faig servir i abans no.

Per llegir llibres també és molt més pràctic. Si el mòbil anterior tenia la pantalla de 3,5″ i un ebook típic té 6″, el Galaxy S3 té 4,8″. Un entremig de la mida de la mà molt còmode pel llit. 🙂

La pantalla té el vidre molt prim, i veus els píxels molt aprop de la superfície i això dóna molta qualitat i comoditat. I el vidre s’embruta menys que l’anterior mòbil (ZTE Blade).

5) Opinions: No m’hauria comprat el Galaxy S2, però el S3 si que he vist que és un salt endavant qualitatiu. El Galaxy Note si que ja no es pot fer servir amb una mà, encara que només tingui la pantalla mitja polzada més gran (4,8″ vs 5,3″).

Jo crec notar que Samsung ha posat molt interès en fer aquest mòbil. Temes que realment em/ens putegen com són la bateria, o que trigui a fer fotos o el GPS. I si el poseu al costat del S2 us adonareu que finalment han contractat un dissenyador. 🙄

Per cert, també he llegit algú que diu que Samsung ha dissenyat aquest mòbil amb un advocat al costat perquè els d’Apple no els portin a judici per copiar-los.

Per ser un mòbil de gama alta veig que Samsung vol inundar el mercat amb aquest mòbil, i per això imagino que a The Phone House tenien l’oferta de Yoigo donant el mòbil lliure. La resposta d’Apple ha estat avançar el llançament de l’iPhone 5 a l’Agost. Però els rumors diuen que tindrà una pantalla de 1136×640 (S3: 1280×720). I els pobres no tenen pantalles Amoled, així que haurem de veure què s’inventen per fer-nos pagar 700eur per l’iPhone 5. Estic pensant que el lideratge d’Apple es basa en que els altres facin productes mediocres. Però ja en parlarem quan surti l’iPhone 5. 🙂

el nou mai nou

Aquest blog ha estat desaparegut dels internets durant dos mesos. Segurament des del 2003, fa nou anys, que no estava dos mesos sense escriure res. Ho he aprofitat per meditar i comprar-me un mòbil nou. 🙂

El culpable de la desaparició ha estat un malware que s’ha ficat a dins del blog i jo, que no tenia ni idea de per on començar (tan fàcil que és reinstalar el Windows…). Però l’autor intelectual són els maies.

Maleïts maies i el seu canvi de món, o de cicle o el que sigui. Han obligat a fer nou un blog que es diu “mai nou”! 👿

Mireu com són les coses que el tema ha estat portada al Huffington Post: