la ciència dels esquerrans

Jo sóc esquerrà, la qual cosa és un problema sobretot quan vénen a portar-te un paquet i a peu dret l’home s’entesta en que firmis amb la mà dreta. :x

Però un moment, pareu les màquines! els americans han fet un estudi:

The Science of Handedness – Slashdot

Us resumeixo el resum de l’enllaç: A la pregunta de perquè hi ha tants pocs esquerrans, responen que això és perquè vivim en una societat cooperativa -sobretot els americans, oi- i vivint en cooperació va millor que les portes s’obrin totes amb la mateixa orientació. Si visquéssim en una societat més competitiva -oido Darwin- el percentatge d’esquerrans seria més equilibrat perquè els donaria un avantatge respecte la majoria de dretans.

Així doncs quan sentiu que hem d’augmentar la competitivitat, sapigueu que volen que hi hagi més esquerrans.

Mas vale peaje en mano que cien euros volando

Volia disculpar-me per haver menystingut el #novullpagar.

Ho havia vist com un acte per centrar l’atenció en temes tangencials que no anirà més enllà de fer una reafirmació en un peatge. I quan deuen faltar minuts perquè l’Uriel Bertran es pengi alguna medalla, em segueix sense agradar com a polític.

Però bé, potser si que el #novullpagar anirà més enllà i mentre anem votant polítics que no fan res, els ciutadans agafem el poder i fem un pas endavant convençuts.

M’agrada que ERC hagi ofert els seus serveis jurídics als ciutadans com a resposta a la multa de la Generalitat.

Això dels peatges pot servir de palanca perquè CiU quedi al descobert que no ens defensa a nosaltres, els ciutadans de Catalunya.

Per cert, us ha agradat el títol? Vol dir que el Mas vol que paguem el peatge abans que els cent euros de multa. O també que per nosaltres és millor tenir el peatge a la nostra mà que els cent euros que diuen que ens faran pagar.

Jo espero que seguim sense pagar peatges, i que no ens tombin amb la coacció de la multa.

Acabaré dient perquè el “govern dels millors” ho està fent fatal respecte el #novullpagar:

  1. Perquè el Mas s’està amagat en una cova sense dir res del tema. Potser és perquè últimament viatja en helicòpter?
  2. Perquè la reacció del govern quan se sap que 1500 catalans no volen pagar és fer-nos pagar 100eur de multa. La multa no fa cap por a uns catalans acostumats a que España ens foti 2500eur/any sense que CiU hi posi remei. I 1500 persones són moltes fent un pas endavant.
  3. Perquè els ciutadans ens vam manifestar el 10 Juliol 2010. Després vam fer fora el tripartit i els nous convergents no estan fent res.
  4. El govern sap que els catalans tenim raó no volent pagar.

el futur de Catalunya en mans del Gobierno de España

Mentre l’últim entreteniment dels independentistes consisteix en no pagar les autopistes, voldria posar seny i que llegíssiu el següent:

La intervenció de Catalunya

Si és el primer cop que llegiu alguna cosa d’aquell blog voldria posar-vos en context. L’home que l’escriu té el costum de preocupar-se per coses que després es veu que són preocupants.

I parlant del Govern de Catalunya, jo cada dia estic més despistat amb l’Artur Mas. No sé què fa dient que si ens treuen l’autonomia convocarà eleccions (el seu últim moviment estratègic). Em queda la ment en blanc. Em recorda quan els convergents estaven tan orgullosos quan no van aprovar la reforma constitucional que es va fer els últims dies de ZP.

I tot plegat em recorda el que diuen els portuguesos de nosaltres: d’acord que els españols són uns cafres, però sou els catalans els que ho permeteu. No hi ha voluntat de canviar res. (trenta anys votant convergència…)

Castellà llengua oficial de l’estat català?

Em sembla que fa uns mesos va sortir algun article opinant i defensant que el castellà sigui llengua oficial quan Catalunya sigui un Estat. Jo no el vaig voler llegir perquè no tenia ganes de d’argumentacions ni marejos intelectuals al que a mi em sembla contraintuitiu.

Començar per dir que la llengua i l’estat són dos temes separats. Podria ser una Catalunya independent parlant tots castellà, com tots parlant català.

L’argument més fàcil és que si justament als catalans no ens agrada que ens menyspreïn per la llengua dins d’España (i per això marxem), doncs no s’entén que sent independents donéssim de menys als que parlen Castellà, i per tant, el Castellà hauria de ser llengua oficial. Aquest argument no s’aguanta per enlloc, sobretot quan diu “per tant” al que no és cap conclusió vàlida.

Els castellans putegen els catalans i per això ens independitzem, però els catalans independitzats no volen actuar sobre Castella sinó que estem parlant de què es farà a la pròpia Catalunya! Per tant, de semblant no té res.

És més, que el Castellà sigui llengua oficial no té perquè fer que no el menystinguin. És més, el Català és oficial a España i ens menyspreen!

Segon punt: la força política per independitzar Catalunya d’España prové de partits i persones que parlen Català i volen parlar Català. Podrien ser catalans de parla castellana els qui impulsessin la independència, però no ho és, per tant és natural que quan ens independitzem s’actuï perquè el Català sigui la llengua oficial.

Un altre tema que no tenim en compte és que si ens independitzem no tothom voldrà el passaport català. Hi haurà gent que se sentiran españols i voldran seguir sent-ne encara que vulguin seguir vivint a Catalunya.

No hem de voler un Estat Català que persegueixi castellans o obligui a parlar Català. Però si donem l’estatus de llengua oficial per igual a català i castellà, automàticament, el català estarà en desavantatge precisament perquè viurem al costat d’un Estat Español molt potent.

Fins aquí el resum de la conversa amb un suïs, lloc on parlen tres llengües, són culturalment diferents entre ells i a ningú li passa pel cap independitzar-se.

megacorrupció contra megaupload

Sembla que en el comentari de Hei tenia raó el 27 de Gener. Sospites sempre n’hi ha, però el govern americà ha quedat en evidència ben ràpid.

Ara resulta que pot passar que no es faci mai cap judici a Megaupload perquè el Govern d’Estats Units no pot fer una demanda criminal a una empresa estrangera, diu el jutge.

Anteriorment el govern americà ha intentat deixar-los sense diners per pagar l’advocat, han demanat al jutge que no puguin contractar advocats bons, han confiscat els servidors, el domini i els fitxers que s’hi guardaven. Han destruït l’empresa, i ara el govern americà ha actuat com un dictador qualsevol?

el Barça s’espera educadament a les portes

Demà dissabte es juga el Barça-Madrid. Si guanya el Barça seguirem en el camí per guanyar la lliga. I dimarts veurem si guanyem al Chelsea i arribem a la final de Champions. Per tant estem a les portes d’entrar a la discoteca i triomfar.

El Guardiola ha controlat molt bé els temps i les emocions dels seguidors.

Però quan estem a les portes del final de la quarta temporada de Guardiola veig dos problemes:

Falta tensió a l’equip. Que no estiguin tan units i que hi hagi dues pedres que facin saltar espurnes. A les temporades anteriors hi havia tensió: un Eto’o amb ego (1a), un Ibra cregut (2a), un Bojan amb aspiracions (3a). L’Alexis i el Cesc són bons nois que miren d’encaixar i fer-ho bé. Voldria veure’ls amb la tensió de dir “vaig a fer això perquè ho veig clar”. El Cesc ho feia a principi de temporada. L’Adriano es va atrevir a fer un xut al Chelsea. D’això es tracta.

Falta tensió a la directiva. Pfff, què dir de la directiva? Són uns avorrits. No vibren ni amb un vibrador al cul. Ells no juguen, però tampoc envien missatges que marquin el camí. Es necessita algú que lideri i es noten les mancances. Jo, les noto molt.

El resum és que tots són molt bons, tots juguen molt bé, tots són molt responsables. Però qui agafa la responsabilitat de fer el pas endavant i equivocar-se? Sinó ens podem quedar a les portes.

Curiosament vaig dir el mateix fa dos anys.

com escriure un email, que vagi directe a la neurona

No sé si us passa que hi ha vegades que per email no ens entenem. Per això he pensat algunes guies per millorar la comunicació:

  1. el títol és un resum del que té de destacable l’email. No fer títols genèrics. No fer títols introductoris. Per exemple, si l’email és per dir que hi ha una cosa que s’ha de canviar, el títol no pot dir “la cosa”, ha de dir “tal cosa s’ha de canviar” i després al text ja ho tornaràs a dir.
  2. més important que l’anterior: POSAR TÍTOLS!
  3. el cos de l’email (el text) no té espai per explicacions. Ni desenvolupaments.
  4. però tot i així, el text ha d’estar contextualitzat (que no és el mateix que l’anterior punt). Com qui llegís l’email vingués de la Lluna. És millor fer-ho així perquè dir “la porta” cara a cara és molt entenedor, però en un email, “la porta” és massa genèric.
  5. un email no és una carta.
  6. els emails llargs cansen. És a dir, si ha de ser llarg, que realment sigui super-llarg perquè voldrà dir que tenies motius per fer-lo llarg, però si l’email és mitjanament llarg, llavors l’has d’escurçar perquè és massa llarg.

Bé, això és tot. Vagi bé

Felip Puig vol matar Sòcrates

Perdoneu, però és que he fet un acudit dels que fa pensar, i no puc deixar de posar-lo en aquest blog de tecnologia:

Puig carga contra los intelectuales que amparan a los violentos y dudan de los Mossos

Home Felip, això és fàcil d’arreglar: fem una llei que els condemni, i au, tots a la presó per terrorisme.

Des de Sòcrates fins avui, tots els que dubten a la presó, collons.

Ah, em diuen que Sòcrates ja va morir a la presó. Perfecte, que vagin passant la resta.

El pobre inútil del Felip Puig encara ha d’aprendre que ell és només una persona i -pel que es veu-, a l’alçada dels violents anti-sistema. Atacar intelectuals està a l’alçada dels anti-sistema atacant cafeteries starbucks.

Es pensa que té rellevància perquè té un càrrec i ataca els intelectuals igual que Franco atacava els Massons: per despistar que no sap fer la seva feina.

L’acudit té gràcia perquè Sòcrates el van matar per ser un intelectual perillós, i és universalment conegut per dubtar, que és justament el que no li agrada al Felip Puig, que és al govern que vol endurir a terrorisme els actes vandàlics, i ara en fa responsable als intelectuals.

Tot plegat està tan ben lligat que ni un guionista del Polònia.

Felip Puig ens està demostrant que té els collons molt ben posats i el cervell s’ha perdut pel camí.

Felip Puig ja que no entens res, deixa que et tradueixi què t’estan dient els anti-sistema i els teus intelectuals: que ho esteu fent malament.

amiguisme no és corrupció

A un costat de la nostra societat la corrupció és galopant, i per l’altre tot és cada vegada més sistemàtic controlat i vigilat. Què passa que no funciona? La meva aposta és que estem desresponsabilitzant la persona i ho culpem tot a la falta de regles. Ara arreglarem la crema de contenidors fent una nova llei.

Però avui vull dir que a mi em sembla bé l’amiguisme! Vaig dir que l’amiguisme estava bé i els amics em vam mirar despectivament. Cosa que no entenc sent amics, no? :?

Però avui tots som tant reglementaris. Tothom ha de respectar les regles perquè sinó ets mala persona. I això el que fa és individualitzar-nos i per tant fer-nos febles. (on vaig llegir que això ho estava fent el capitalisme per esclavitzar-nos?)

L’amiguisme està bé perquè ens agrada socialitzar-nos i tenir amics, fer les coses amb altra gent.

Si un amic t’aconsegueix entrades per un concert, si et diu on has de presentar un paper que resultarà en un avantatge per tu, o si et dóna un milió d’euros per fer el que ell no pot fer perquè és ilegal. En tot això la mesura del que és correcte no és si és amiguisme, la mesura és si és corrupció.

Estem moralment corromputs si un amic t’aconsegueix entrades per un concert? Potser no carai.

Us podeu imaginar que vaig parlar amb un capellà que em va dir que si un altre capellà no feia les coses de certa manera això era fer “txantxullos”? La pregunta és si els papers són correctes i si s’estan fent les coses bé, no si demano un paper a la guixeta 1 o a la 2.

No sé què va fer el Blanco, però si la burocràcia de funcionaris impedeix que les coses es facin, es necessiten amics per aconseguir poder fer les coses.

Si creiem correcte criminalitzar l’amiguisme acabem vivint en un món de corrupció legal.