una cartera amb cara

Em truca la cartera a l’interfono i em diu que baixi que té un paquet per mi. Li dic que si i quan estava baixant penso que és una situació estranya que em faci baixar, normalment pugen ells.

Quan arribo a baix em dóna un sobret amb aquest adaptador USB tan bonic.

Jo li pregunto perquè m’ha fet baixar. Em diu que no hi cabia a la bústia. Li pregunto perquè no ha pujat ella. Em diu que no és la seva feina. Li dic que m’estic queixant que m’hagi fet baixar i que era ella la que havia de pujar. Qui dels dos està treballant aquí?

Em diu que sinó hagués hagut de deixar un paper i que jo l’hagués anat a buscar a Correus. Com si dient-me això jo li hagués d’agrair el seu comportament. Li dic que m’és igual, que ella faci la feina com cregui que ha de fer. Em diu que li dirà la seu jefe. Em pregunta si estava dormint. Li hauria d’haver dit que el seu jefe és igual, que és ella la que ha de fer les coses bé. I que tampoc importa si estava dormint, em sembla una fantasia que el tema de debat sigui si jo estava dormint.

La cartera amb cara ja vol marxar. M’adono que a més de donar-me el sobret en mà, la dona m’ha posat unes altres cartes a la bústia. Em torno a queixar. “Escolti senyora, què és això de fer-me baixar per un sobret i després posar les altres cartes a la bústia?” És molt estúpid. Per què no me les ha donat totes en mà? És realment tonta aquesta dona. Ha parlat amb mi abans d’entrar a l’edifici i per tant ja sabia que baixava, què fa posant les meves cartes a la bústia quan m’està esperant a que baixi?

España és així, una puta merda de funcionaris disfuncionals. Que no pensen. Que treballen el mínim possible. Que són tan irresponsables amb el que fan que de seguida busquen el jefe. Que no saben reconèixer quan s’equivoquen. Que no saben què vol dir donar un bon servei. Que després viuen amargats de la merda de vida que porten.

2 thoughts on “una cartera amb cara

  1. Pots posar una reclamació a Correus un dia que hi vagis. A mi mai em porten els paquets i he arribat a baixar després d’estar tot el dia a casa i veure el paper a la bústia.
    Tot i que el pitjor va ser quan em van picar i quan vaig agafar l’interfono em va dir: ah! es que pensava que no hi series i no he portat el paquet.
    I llavors perquè piques?

  2. a mi també m’ha passat això que et deixen el paper quan has estat tot el dia a casa! potser si que hauré de fer una reclamació.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *