nunca nueve

Voldria que llegíssiu aquest text:

Fa mesos advertia del risc d’una amnistia fiscal amb l’excusa de la crisi. Avui Juan Rosell, President de la CEOE, ha proposat aquesta amnistia per combatre la crisi.

Crec que el coherent és ell: una amnistia fiscal, és a dir, que els defraudadors d’impostors puguin “blanquejar” legalment els seus impostos a canvi d’una petita penalització és coherent amb la justícia de pandereta que tenim i amb la realitat que qui la fa, sobretot si la fa molt grossa, no la paga.

Banquers i policies culpables són indultats; el que ha fet Camps és legal; la policia pega i no els passa res; el Tribunal Constitucional, que ha de vetllar pels nostres drets, és un òrgan totalment polititzat; un jutge com Garzón és “estrella” tot i haver estat condemnat pel Tribunal Europeu dels Drets Humans per no investigar les denúncies de tortures a independentistes però en canvi van a per ell quan intenta investigar les fosses del franquisme.

El cert és que, amb aquest panorama, només faltaria que els defraudadors d’impostos no poguessin canviar la llei per a que les seves accions siguin impunes.

Això sí, la cara de tontos que se’ns queda als que intentem complir la llei no té desperdici.

I canviar això està a les nostres mans. Depèn de qui votem.

El Salva formava part de Reagrupament, però se’n va esborrar quan no vam treure representació a les eleccions.