independent lens: Art & Copy

Aquesta nit volia veure “Barcelona Ciutat Neutral”, però després de 4 diàlegs tontos, personatges de cartró-pedra i aquesta interpretació catalaneta que és tota igual, m’he posat a veure això:

PBS.Independent.Lens.Art.And.Copy.2010.HDTV.x264.AAC.mkv Torrent Download

I us el recomano enormement. És un comentari amb tres o quatre publicistes que, sense buscar ser profund, t’ensenya què són ells.

L’ambient del documental t’atrapa i crea un ambient propi, cosa que pel fet de ser un documental sobre publicitat, encara dóna més validesa al tema.

El que diuen es pot resumir en: atreveix-te a fer les coses diferents, tu pots canviar les coses, no t’aturis als obstacles. Coses que hem sentit mil cops, però val la pena veure l’experiència.

Aquí hi ha el trailer

Independent Lens | Art & Copy | Trailer | PBS – YouTube

imatges que ens deixa la crisi

La crisi ens presenta imatges colpidores del que està passant.

IMG_1846

Mireu aquí gent que s’ha quedat sense internet, fent cua per veure una película.

El meu avi m’havia explicat que durant la guerra hi havia cartilles de racionament, però fins que no ho veus, no te’n fas el càrrec.

Pobra gent, que han anat fins allà, fent cua hores i hores per veure ves a saber què, i no podran entrar amb la llibertat d’un país democràtic sinó que han d’entregar uns paperets que distribueix l’administració pública per tal de fer veure que les coses funcionen.

Ara m’adono que la película diu “fue Shakespeare un impostor?”. O sigui, un pamflet que busca desacreditar tot el que està fora de l’euro.

I davant un cotxe de luxe alemany. Passaran anys per veure la transcendència dels temps que estem vivint.

reduir TV3 un 25%

És una notícia lamentable que l’Artur Mas redueixi TV3. Jo hi estic totalment en contra.

Aquí hi a els dos vídeos en que TV3 ho comenta:

Més retallades a TV3 i Catalunya Ràdio – Televisió de Catalunya

TV3 haurà de renunciar a la Lliga – Televisió de Catalunya

I com que el Govern vol eliminar TV3HD, he penjat el vídeo gravat d’aquest canal:

11-25_14-37-01 – TV3HD – Telenotícies migdia

Observacions:

  1. el Govern ja va reduir un 13% l’any passat, i un altre 13% aquest any. L’any passat no va passar res, el merder que ha generat aquesta notícia avui és alguna cosa més que ‘més retallades’, és un tema polític.
  2. qui diu que eliminaran dos canals de tele és el Govern, no és TV3. A mi això ja em sembla simptomàtic que el que estan fent no és reduir despeses sinó eliminar TV3.
  3. les retallades a Sanitat són del 10%, i a TV3 són 13% i dos anys seguits. Això és alguna cosa més que ‘crisi’.
  4. eliminar el canal d’esports és escapçar l’aposta més potent de TV3. Per més que a vosaltres i a mi ens interessin poc els esports, la realitat és que l’únic que ha passat en televisió els últims anys ha estat el creixement dels esports. Només cal veure MediaPro i només cal veure que RAC1 al migdia dedica 15 minuts a totes les notícies i 15 minuts més només d’esports.
  5. eliminar el canal d’Alta Definició és eliminar el futur. Aquest canal si que me’l miro, i eliminar-lo és com demanar a l’Artur Mas que vagi en autobús. L’Alta Definició és molt important i ho podem veure anant a comprar una tele.
  6. el govern xifra en 6 milions l’estalvi d’eliminar aquests dos canals, la Mònica Terribas diu que seran la meitat. A més diu que aquests dos canals s’alimenten de contingut que ja està fet i el que fan és repetir-lo i reciclar-lo. Les notícies d’esports ja les tenen fetes i tot plegat consisteix en agrupar gent per parlar de futbol (cosa fàcil mentre no ho hagi de fer el Sandro).
  7. és molt rellevant que la Mònica Terribas diu al Parlament que estan veient TV3 com un departament més de l’administració pública, i no ho és. Perquè és un canal de tele (i ràdio) que està al mercat i en competència amb sector privat molt àgil i molt potent, i que estem en minoria des de tots els punts de vista.
  8. és molt rellevant que Enric Marín (president de la Corpo) diu que una caiguda d’ingressos tan abrupta qüestiona el model.

dues panoràmiques verticals (Madrid i Barcelona)

Aquí van dues panoràmiques verticals, de Madrid i Barcelona. Amb la particularitat que la de Barcelona és amb coses de Madrid (toros), i la de Madrid amb coses de Barcelona (el CosmoCaixa).

IMG_0386 - IMG_0391 (6 fotos en ML)

IMG_0878 - IMG_0880 (3 fotos en PN)

Ara que m’hi fixo, les dues tenen una altra cosa en comú: es veu l’edifici en qüestió, però el centre d’atenció és una altra cosa.

Podeu seguir mirant altres panoràmiques que he fet.

la política no és econòmica

Aquest títol vol dir dues coses: que hem de fer política deixant de fer economia, i també vol dir que fer política no és estalviar-se diners.

El contingut de l’escrit comença per saber que si avui els Estats tenen tan deute és perquè els economistes van donar el seu OK perquè passés.

L’escrit continua dient que ja n’hi ha prou de donar la culpa als polítics del passat, ja sigui al Montilla a Catalunya, o als grecs a Europa.

Un punt essencial del que estic dient és que els Estats estan basats en cobrar dels que treballen, i avui treballar ja no és la base de res. El 24% d’atur no vol dir res. El que vol dir és que l’Estat està antiquat i vol sostenir-se fent el mateix que feia fa 20 anys.

S’estan morint els impostos tradicionals de renda, patrimoni, successions, seguretat social, i l’Estat passa a sostenir-se de cobrar IVA i impostos extra a benzina, tabac i alcohol. Jo crec que és perquè els primers són impostos que pots evitar pagar, i no pots evitar pagar l’IVA quan compres.

El canvi en treball i impostos ve de la globalització. Internet i els vols barats debiliten enormement els Estats.

Segurament l’Artur Mas no ha trobat res millor que fer que putejar funcionaris, però s’ha de saber què és problema realment i què forma part de l’ecosistema.

Que el govern doni facilitats a empreses perquè treballin ‘aquí’ és una mala idea, prova que no saben que s’estan supeditant.

Si desmuntes l’estructura sanitària que tenim val molt més que els diners que es vol estalviar el Mas, i si un dia el vols recuperar-ho, et costarà molt més.

El món està inundat de diners, que són els que aposten contra l’Euro, i són els que compren tots els bons de la Generalitat en una setmana. Els rics són invisibles en la nostra societat.

Segurament, com que el treball no és el que era, els impostos que funcionen són estil IVA i és la globalització la que ho ha canviat tot, si que tindria sentit un impost a transaccions financeres.

Malauradament, quan m’expliquen la Taxa Tobin, no m’expliquen el que jo he explicat aquí.

viatge a Cuba gratis

D’aquí uns anys ens traurem de sobre els economistes i les seves ganes de quantificar econòmicament tot el que corre pel món. Idea que bàsicament els fa rics a ells i immobilitza (atura) la resta.

Mentrestant us recomano que a les 16h aneu a passeig Joan de Borbó i escolteu aquest grup de música cubana.

IMG_1718

Correos i Teleñecos

Tinc una mala notícia pel Rajoy: la productivitat española seguirà tradicionalment arràs de terra.

Aquest migdia, sortint de la feina, he anat a l’oficina de Correos del costat de Plaça Maragall a recollir els 4 llibres que m’envien de tant en tant els del diari Ara per la subscripció de la Bernat Metge. Aquest cop hi havia Èsquil, Sèneca, Plutarc i Catul. Dos llatins i dos grecs. El Catul aquest no em sona de res, però és natural perquè feia poesia.

Després d’atendre una persona i parlar amb dues companyes -cosa que a mi m’ha permès llegir mig diari-, m’ha atès la presumpta treballadora de Correos.

Mentre la dona mirava el meu dni com si fos el primer que veu, jo m’he adonat que a l’etiqueta del paquet també hi havia escrit el meu número de mòbil.

I fixeu-vos com són les coses que se m’ha acudit dir-li que ja que rebré un paquet d’aquest cada mes durant un any, que em truquin quan vinguin perquè sempre que vénen a casa jo no hi sóc.

La reacció de la dona ha estat: “hombre, pero como quieres que vaya con un teléfono?”

I jo li he dit: “Doncs per deixar aquest paquet heu vingut dos cops a casa meva i esteu perdent el temps”.

La dona ha fet cara de retrassada mental, i jo me n’he anat cap a casa.

En fi. Si no fos que altres serveis de paqueteria són capaços de trucar-me al mòbil per iniciativa pròpia quan vénen i no em troben, pensaria que España està condemnada.

eleccions estatals bipartides, ara, amb ilusió

Eh! Cap por a la majoria absoluta del PP!

A veure, el PP només ha guanyat 400 mil vots, i el PSOE n’ha perdut 4 milions. 😯

Dues notes del passat: El Zapatero va apostar per l’España Plural, i quan s’ha fet enrera, han perdut el País Basc i Catalunya. I el PP no els ha recuperat ni de llarg. Qui deia que el tema de les eleccions era la crisi econòmica? El problema polític que suposa ‘España’ segueix endavant.

Segon apunt: L’Aznar va fitxar el Josep Piqué (de CiU) per aixecar el PP a Catalunya, i això va ser un encert. El PPC actual el veig perdut, ja sigui per la Sanchez-Camacho dient aquesta nit que ells seran interlocutors amb el Gobierno de España, com el Jorge Fernández comparant els seus resultats amb el PSC “perquè són eleccions estatals”. Són les seves frases les que mostren el problema: CiU.

Francament, és una alegria que el PP tingui majoria absoluta perquè això vol dir que els bascos no faran la viu-viu i els catalans ens quedarem amb un pam de nas. Serà política en majúscules perquè el PP pot fer, sobre el paper, el que li dóna la gana. No ho farà. No farà el boig com va fer l’Aznar.

Que els bascos guanyin i els catalans no seguim perdent dependrà de CiU, ICV i ERC. PP i PSC s’han exclós ells sols.

A CiU els veig amb els dos parells de collons necessaris per no fer el préssec. Ja veurem. Potser aquests 16 diputats españols els donaran la confiança per moure’ns en la ‘transició nacional’ que deia el Mas. Jo temia que el PP se li mengés espai electoral, i no ha estat així.

I amb ilusió carai! El PSC se’n va a prendre pel sac! És el millor que li podia passar a Catalunya. Alegria collons! N’estava hiper-cansat de “el millor per Catalunya és” i a Madrid votant prescindint de Catalunya. I ara que parlin del grup propi. Buuuurrooossss.

Permeteu-me que feliciti als ex-ministres Chacón i Montilla per enfonsar el PSC. I li recomano al Duran que no agafi cap ministeri.

radars recaptatoris

A quina velocitat diríeu que es pot anar per aquesta carretera?

IMG_1611

A 60km/h.

I a quina velocitat diríeu que es pot anar en aquesta que està tan aprop de l’anterior?

IMG_1529

A 90km/h

Preguntem-nos si realment són límits raonables? No, no en són.

Què té la primera carretera? Un radar com una casa de pagès.

És francament difícil anar a 60 per la primera carretera, i si no fos perquè anava amb el gps del mòbil obert i ens ha avisat que hi havia un radar, ves a saber si ens hagués caigut una multa.

La sensació d’arbitrarietat és tal que et cagues amb tots els polítics. 👿

Això si, demà aniré a votar. A un partit minoritari. Perquè no anar a votar afavoreix el partit majoritari. Ni vots nuls, ni blancs, ni abstencions ni hòsties.

Tot i així, segurament val la pena llegir això i això:

El voto de los jóvenes está bajando en todo el mundo y no es un tema de falta de valores, es el momento de la historia en que el voluntariado de los jóvenes es más alto. Quieren participar y ellos son el futuro.

Pasqual Maragall –en la cresta del suflé de su séquito mediático– se permitía decir memeces como que “la abstención es antidemocrática”. ¿Y la cantinela mil y una veces repetida, por todos los partidos y sus correas de transmisión, de que “si no te gusta ningún partido, vota en blanco pero no te abstengas”? Ahora lo entiendo. La carta acaba con estas palabras: “Als polítics els molesta l’abstenció –per això els governs es gasten diners públics per combatre-la–, però mai no haureu sentit que cap polític es queixi del vot en blanc. El blanc és un vot que als polítics ja els va bé, perquè sembla de protesta però de fet és de conformitat”. Me quito el sombrero ante Gri y Lladó y les doy las gracias.

[editat 24 nov] La Vanguardia es fa ressò d’un radar similar:

Enojo ciudadano por un radar que ha cazado a 4.000 infractores

venim del sud, venim del metro

Ara vinc del metro, on estava llegint el diari Ara d’avui mentre escoltava Disco 4 dels Pet Shop Boys.

Quan he arribat a la pàgina 9 l’home gran del costat m’ha dit que no sap perquè el PSC porta banderes catalanes si no són pas d’aquí. Jo li he dit que ho fan a tots els mítings (com a mínim des del 2008).

Ha seguit parlant i jo li he preguntat a qui votaria. M’ha dit al Pujol. Sabent que no es presenta li he preguntat si això vol dir Convergència. Diu que si. Li dic si ja ho sap que el Pujol no està d’acord amb el que ha dit el Duran de fer un govern de concentració (que és el que si que es presenta), i li ensenyo la pàgina 10 on diu exactament això.

Jo li dic que votaré Esquerra (antiga i futura ERC). Em sembla que no em fa cas i segueix explicant-me coses mentre jo llegeixo ràpidament el diari per donar-li quan marxi (una de les coses que m’agrada fer).

Em diu que els españols no ens estimen. Jo li pregunto si els convergents volen la independència. Respon que la Patricia Gabancho li va dir que d’aquí dos anys seríem independents. Per dins penso que si anem votant Convergència no la veurem pas, però no li dic. Serà el seny català?

Entretant entra a la conversa la seva dona que seu davant. Em diu que ara venen de València, on tenen una filla treballant i un nét creixent, i que sinó no hi anirien. Em pregunta si hi he anat, li dic que no. Em diu que no em perdo res. Em diu que allà no tenen diaris com aquest. Jo pensava que el diari Ara si que el venien al País Valencià. Diu que no arriba ni La Vanguardia en català. Llavors aprofito per dir-li que els dono el diari, i la dona em diu que faré molt content al seu home.

Baixen a Alfons X i jo segueixo escoltant el remix de Hooked on Radiation. Una cançó que ompliria d’energia qualsevol míting de final de campanya.