el ciclista intolerant

Avui, diada de la independència, m’ha passat un fet curiós. Tornava de prendre’m una pizza barbacoa a la pizzeria Cantonata i anava caminant tranquilament pel carrer de Ribes.

Resulta que algun desgraciat ha posat un carril bici per allà on caminen les persones, i amb tan mala sort que en tenia un a l’esquena. Amb més mala sort encara que era un defensor de la teoria dels ‘drets i deures’. Total com que jo i tres més estàvem trepitjant el carril -el seu carril-, doncs ha considerat adequat fer sonar el seu timbre.

Així doncs ens ha espantat i seguidament ha passat pel costat perquè és veu que tenia prou espai.

“em cago en el ciclista” ha estat una expressió interna que el benestar de la pizza barbacoa ha impedit sortir.

Curiosament tres passes més endavant tenia un semàfor en vermell com una casa de pagès. Tot i així el ciclista impur ha decidit saltar-se’l.

I aquí és quan li he cridat ben fort “t’estàs saltant un semàfor, maleducat!”.

Fent honor a la seva poca integritat ha seguit circulant com si res. Però m’és igual perquè el que volia és que ho sàpiga que no es pot anar reclamant que ningú faci res malament i després saltar-te un semàfor.

Però aquí ve la meva petita victòria: després de creuar en vermell, hi havia més vianants caminant pel carril bici, i l’home no els ha pitat, sinó que ha sortit ell del carril per tal d’avançar-los.

Per celebrar el meu civisme, en arribar a Arc de Triomf, m’he pres una cervesa Almogàver.

6 thoughts on “el ciclista intolerant

  1. però si tu ets el primer a defensar que els ciclistes no cal que parin als semàfors pq l’esforç de parar i tornar a engegar és massa elevat! 😀 😀

  2. així m’agrada, que algú recordi el que escric 😀

    si que defenso que ens els puguem saltar. En aquest cas el que jo hagués fet i (el que s’ha de fer) és tenir paciència amb el vianant que camina pel carril bici.

  3. El tema de la conducció es difícil

    Quan soc peató i veig als ciclistes no paro de pensar: aixó no es pot fer, per aquí no pots anar, ficat el timbre al c*l.

    Quan soc bici la meva ment només pensa en: aparteuvos nens, avis, patinadors, bicings!!
    (Aixó si no toco el timbre, de fet ni en tinc, l’odio profundament!)

    Si una sola persona no es posa d’acord amb si mateixa, com fer’ho amb milions?

  4. Ja, ja, ja…
    Jo circulo amb la bici amb dos timbres, el de la dreta és el de bon rotllo però no el sent n’hi Deu, és el que li agrada al meu nebot de 4 anys. El de l’esquerra és el de veritat, el de circular per BCN, el que fa soroll.
    Si estic circulant per la vorera, no faig servir el timbre, m’espero i punt. Si estic circulant pel carril bici, i penso que la meva integritat pot perillar el faig servir.
    El faig servir del rotllo “Ei, que estic aquí”, que no pas del rotllo “Ei capullo/a apartat!”, el problema es que el vianant no percep la diferencia.
    A vegades la gent que va caminant, va parlant per telèfon i van gesticulant. L’altre dia una noia em va fotre una bufetada sense voler (però igualment va ser una bona bufetada), ella anava gesticulant i patafofff.
    Ella no tenia raó, però a sobre és va emprenyar amb mi doncs es va fotre un ensurt. I jo?
    Jo també em salto a vegades els semàfors, sobretot a l’Eixample, encara que més aviat m’adelanto per sortir primer ben lluny.

    La normativa diu que és obligatori portar timbre.
    🙂

  5. Palillo i Ernest, gràcies pels vostres enriquidors comentaris.

    Ernest, sobretot toca el timbre si perilla la integritat! I deixa-la estar a la noia que gesticula. En el fons és una prova més que la solució és agafar un carril de la calçada i donar-lo als ciclistes. Com que no es pot fer a sac, per això jo suggeria el carril mixt bici-altres, amb prioritat de bicis, prioritat que la donaria pintar una bici al terra del carril. Però no crec que ho facin perquè seria un xoc més fort que si reformessin la constitució en 15 dies. lol

    Per cert, jo avui he tingut por caminant per la Diagonal. Havíem d’anar en fila india o se’ns menjaven les bicis. En fi, no és culpa seva, però a veure si el Trias Treballa. 😉

  6. També volia comentar que trio per on circulo prioritzant la meva seguretat i sobretot per la lògica per trajecte, això fa que moltes vegades trio circular pel carrer entre cotxes.
    Moltes vegades és molt més perillós circular pel carril bici. També la majoria de vegades és mooooolt més lent, amb gimcanes estúpides, trams de terra amb trampes, sots, clavegueres, rotondes on el carril desapareix, etc.
    Avui mateix, a primera hora (7:35am) el carril bici de Sant Cugat per on circulo, estaven funcionant els aspersors a tot drap, i jo no tinc ganes de mullar-me de cap a peus… i així cada dia.
    Ja ho he comentat alguna vegada que els carrils bici de Sant Cugat estan pensats per circular amb nens el cap de setmana, per res més.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *