l’alternativa és la persona

Tinc una teoria del perquè han sortit totes aquestes coses alternatives: coaching, yoga, teràpies naturals, flors de Bach, astrologies familiars, homeopatia, acupuntura i mil coses més.

L’explicació és que la resta de coses que tenim i que hem treballat per millorar ja no es fixen en la persona. I totes aquelles altres coses (alternatives) el que fan és fixar-se, centrar-se en la persona.

El Mas potser aconseguirà que li surtin els números, però el que no li sortiran seran les persones.

Aconseguirem reduir l’atur per sota del 4%, però no servirà de res perquè el problema no era el número.

simplificar és civilitzar

En la nostra societat vivim amb preocupació que la gent sàpiga coses, estigui formada, tingui informació, opinions, coneixements. Però per la meva experiència el problema ve justament d’aquest saber coses que impedeix al personal veure què té davant del nas.

“vostè en sap molt d’això però no s’adona que…” és una frase que he pensat vàries vegades i l’arrel del problema és el que l’altre pensa que sap.

Hauríem de recuperar el no saber res. Si no saps res vas pel món i tot va bé. A la que penses que saps alguna cosa: comences a no entendre res, les coses no t’encaixen, no saps què t’estan dient perquè estàs pensant en una altra cosa. Un drama.

I hi ha aquesta pressió dels que t’empenyen a que et fiquis a saber coses, coses que després faran que no entenguis res.

Potser si que Xina serà una potència mundial, perquè ells són líders en no entendre res. Però seria recomanable que els d’aquí no els féssim la competència en aquest camp.

easyJet é uma brincadeira

M’agrada volar amb easyJet perquè són barats sense fer el timo de l’estampeta ni colar-te coses. (i a més, la revista de l’avió és interessant, increïble però cert)

El seu model de negoci és molta gent a l’avió i cobrar per si fas més o menys (vols menjar? facturar maleta?) o per si compres amb antelació o vas curt de temps. A l’hora de la veritat m’agrada que els seients no siguin numerats i sempre m’he assegut més endavant que en les companyies tradicionals que sempre tenen primeres files reservades a primera classe i les primeres de turista també reservades i al final acaba tot buit i tothom apilotonat al final de l’avió. 👿

Però ara us explicaré algunes coses divertides de volar amb aquesta gent. No sé si farà gràcia però quan passava he pensat en posar-ho al bloch (en català antic).

Estem a Barcelona ja a dins l’avió. Ens van comptar vàries vegades i vàries persones (4). Sempre sortia 137 i l’ordinador deia 138. El primer de bord ho diu a l’aeroport i entra un paio més molsut no apte per fer d’hosteso. “puedo contar yo?”, “yes we can” respon un asiàtic visiblement americanitzat.

Li ofereixen el comptador, i diu “no cal, ho faré de memòria”. Toma ya. Va passant pel costat i amb la mà movent amunt i avall fent el compte de la vella.

Arriba al final i torna: 138. “Com? No pot ser?” Tornen a comptar els hostessos amb el giny i torna a sortir 137.

El molsut li diu a una hostessa: anem a comptar junts. Hi van. “3, 6, 9, 11, 14, 17” va dient. La noia va seguint les sumes. Arriben al final: 138.

Tornen a comptar de tornada: 137. El natiu molsut fa cara de sorprès i diu que res, que n’hi ha 138 i s’ha acabat. El primer de bord li diu que n’hi ha 137 i que s’ha equivocat abans.

Com que ja hem perdut prou estona, marxem amb qui sigui que hi hagi. Amb tanta seguretat ara m’han donat inseguretat i em preocupa que no volem pels aires… 🙄

Arribem sants i estalvis, just per explicar-vos l’anècdota de tornada:

Estem tots assegudets dins l’avió esperant que comencin a explicar-nos coses, i s’aixeca un i va directe a l’entrada i diu que s’ha deixat l’ordinador. El paio de l’aeroport que fa manteniment li diu que ja és massa tard i que no pot tornar. El paio s’enfada, li diu que l’ordinador està allà mateix i que encara no és hora, que l’esperin que hi va. Li diu que no. Bastant atontat l’home. En fi. El passatger surt de l’avió enfadat i queixant-se que haurà de comprar un altre bitllet per tornar perquè s’ha deixat l’ordinador i l’ha de recuperar (tots hi estaríem d’acord).

Després d’unes trucades, el crack de l’empatia ens informa que com que ha marxat un passatger ara hauran de revisar les maletes perquè imagina’t si marxem amb una bossa seva (encara estaria més enfadat). 😆

Sobre el paper tot és molt professional i molt sistematitzat, però quan hi introduïm el factor persona tots aquests mètodes fallen sistemàticament. Tan és així que l’hostesa s’ha deixat d’identificar la meva maleta i segueix olímpicament fent el paripé.

A mitja revisió torna el viatger amb l’ordinador. Jo aixeco les mans i l’aplaudeixo. :mrgreen: Només s’anima una persona més, però l’home amb el computador mira complagut i enrabiat amb el pringat aquell.

El més divertit és que junt amb el de l’ordinador entren dos passatgers més. 😆

Oriol Junqueras comença

Mentre el Montilla se’n va a Madrid, i Joaquim Nadal diu que potser deixa la política, val la pena centrar-nos on es treballa en la renovació.

A mi em va agradar veure aquesta entrevista a l’Oriol Junqueras al programa Àgora. Volia resumir-la per qui no tingui 30 minuts per veure-la, però mireu-la igualment:

Entrevista a Oriol Junqueras – Televisió de Catalunya

I després de mirar-la per ambientar-vos, llegiu aquesta carta del Junqueras al Mas que és on hi ha acció política.

Carta al president Mas

Aquesta si que la puc resumir. Diu que el problema de Catalunya no és el dèficit públic sinó el dèficit fiscal. Puntualització molt bona perquè el Mas s’ha fet famós per retallar el sector públic català.

I la segona puntualització és pel pacte fiscal fet famós pel Mas també. Diu que si va en sèrio ERC treballarà amb el govern per aconseguir-lo (i afirma que PP i PSCOE no ho faran). Però que el pacte fiscal no pot ser un tramit més per aconseguir 4 coses de Madrid.

L’Oriol Pujol ha corregut a respondre, però francament no diu res.

L’Artur Mas porta massa temps fent política implícita. Massa temps fent gestos mentre les decisions polítiques consisteixen en posar ordre a la Generalitat.

A veure si això l’ajuda a marcar el camí a seguir enlloc d’esperar a veure què passa el 20-N per posar-se després planificar equilibris a Madrid amb aquest estil de pactar que ara fa a la Generalitat amb PP i PSOE.

els jugadors no són rics

Es repeteix una i una altra vegada que els jugadors són rics, i la meva missió d’avui és dir-vos que no en són.

Volia mirar números i posar-los aquí, perquè així vegeu que els números em donen la raó, però ho farem sense números i tira milles.

Els jugadors no són rics. Els rics no es dediquen a córrer ni suar per guanyar-se les garrofes. L’únic que ho fa és el David Copperfield, i és guanya la vida fent màgia.

Ens pensem que són rics perquè els veiem molt a la tele i perquè no treballen amb les mans, fora d’això tenen alguns diners, més que nosaltres, però no estan a l’alçada d’un “ric”.

Que ells també es creuen que en són ho mostra el poc cervell del Cristiano Ronaldo dient que els altres li tenim enveja perquè és ric, o els cotxassos que en general porten.

Que siguin joves també fa que ens pensem que són rics, i com que no són rics però són joves es gasten els calers com un jove ric no faria, cosa que encara fa que els espectadors ens pensem que són rics.

Que cobren molt per la feina que fan? Els rics no cobren per feina que fan. Oi que m’explico?

I cobren més perquè total són 22 al camp.

En concret penso que el Gerard Piqué no li caldria viure en un àtic al carrer Muntaner que deu valdre uns 3000eur/mes. Però ell farà. Per sort té la Shakira que aquesta si que toca caler.

Au, això és tot. Ho he escrit perquè trobo que val la pena que deixem de pensar que els jugadors són rics i que pensem que juguen i cobren, i ja està.

El Trias Treballa, part I: carrils bici

Després de tantes queixes sembla que el nou alcalde té algunes bones idees perquè la bici trobi el seu lloc a la ciutat:

La cámara móvil de la Guardia Urbana vigilará también a los ciclistas
A corto plazo, el carril que más preocupa al Ayuntamiento es el del Paral·lel, en el que, de entrada, se reforzará la presencia de la Guardia Urbana para evitar conflictos. “No nos gustan los separadores, los contenedores de basura están mal colocados, hay puntos de escasa visibilidad…”, explica Freixedes. Otro caso urgente es el de Pujades, donde la vía ciclista pasa junto a la pared del parque de la Ciutadella, donde suele haber roces con los viandantes. También se mejorará la entrada de Meridiana a Glòries, donde el carril va a parar a una de las columnas del anillo viario.

A mi això i altres coses que diu, em sembla correcte. Per això he decidit posar-ho al blog. Aquesta és la reencarnació de la secció L’Hereu és imbècil.

impostos? rics? pagar?

L’altre dia vaig agafar el metro, i de reüll vaig veure un d’aquests diaris gratuïts que deia en portada alguna cosa així com “se aprueba un impuesto para las grandes fortunas”.

A mi em va saber greu i he estat pensant a veure com seria i si seria veritat que nanai de la xina. (perdoneu l’expressió)

Afortunadament estic subscrit (per RSS) a les notícies econòmiques de l’ABC. No estic subscrit a les notícies polítiques perquè les econòmiques ja destilen política. 🙄

A La Vanguardia m’he fet un fart de llegir que si es recaptaran mils de milions, que si pagaran tants milers de persones. Res destacable.

Aquí teniu la notícia amb el que és destacable, i encertat.

Amancio Ortega y Emilio Botín se librarán del impuesto de Patrimonio
El empresario dueño de Inditex, Amancio Ortega, y el presidente del Banco Santander, Emilio Botín, se librarían de abonar este dinero, al igual que otros muchos adinerados, puesto que no se modifica la regulación tributaria de las Sicav, sociedades que integran las verdaderas grandes fortunas españolas. Además de las familias empresariales, las fundaciones de los multimillonarios y las personas jurídicas tampoco tributan con este gravamen.

“Si ser rico es después del ahorro de toda la vida tener 700.000 euros en un patrimonio, pues yo creo que a las clases medias españolas las vamos a dejar peor de lo que están”, ha subrayado [Arturo Fernández, vicepresident CEOE]

Que consti que jo estic totalment a favor que els rics paguin més, ni que sigui per un cafè amb llet. Però aquí no estem per demostrar que som bones persones.

Per fer pagar impostos als rics, has de pensar com es fa. Has de saber quin és el primer pas correcte que et permetrà fer un segon que també sigui correcte i que al final tot el recorregut tingui sentit. Sinó tot el que fas és populisme. Per això em va saber greu llegir a la portada del diari gratuït que ara els polítics faran pagar a “las grandes fortunas”.

El producte aquest que en diuen SICAV que ara permet saltar-se l’impost de patrimoni, l’han creat els mateixos polítics. Els que són ‘grandes fortunas’ ja fa temps que ho tenen arreglat. Per tant pagaran l’impost els normals que tenen suficient com per viure relaxats, però no tant com perquè sigui una preocupació (perquè sinó ja tindrien la SICAV).

El problema que jo veig de fons és que això de les “persones jurídiques” ens ha anat molt bé per sortir de l’Edat Mitjana, però ens trobem ara amb un monstre descontrolat i tenim tot l’aparell de l’Estat enfocat a ingressar per persones més aviat físiques: Treballadors, Seguretat Social, Impost de la Renda, IVA, impost successions, i ara: impost patrimoni.

Vull recordar que en un documental sobre paradisos fiscals deien que el 80% del comerç mundial es fa entre empreses del mateix grup. És a dir, com si la teva mà dreta vengués coses a la mà esquerre. Oi que és sospitós? És que tenim un problema.

Si algú té una estona, a veure si ho pot anar pensant, que ens aniria molt bé.

Sinó, haurem d’anar aguantant d’aquestes maneres.

la comunicació privada de Catalunya

El dimarts 13 de Setembre La Vanguardia ens va obsequiar amb aquesta portada.

la vanguardia 13 set

Em va emprenyar una mica. Perquè ja vam haver d’aguantar dies i dies a tots els braços comunicatius del Grup Godó repetint que dilluns el Cuní sortirà a la tele, a la seva tele.

I la foto de portada del dimarts és el seu plató televisiu? Va home va… Perquè la foto no és l’Àngel Ros ni tampoc el Cuní. La foto és el seu plató, el seu programa. I la nota a peu de pàgina? “8 al dia s’estrena amb sorpresa”! Ai quina cosa més dolceta i refrescant.

A mi això em té preocupat. I més perquè ja vaig poder veure el mega-suport institucional a quatre vents del Grup Godó al Sandro Rosell. I també ho he anat veient amb el referèndum de Qatar.

A mi no m’agrada que la ràdio més escoltada, el diari més llegit, i la tele privada de Catalunya que fa pelis en castellà* vagin tots de bracet repetint els mateixos missatges, els mateixos enfocaments, les mateixes intencions.

Perquè té uns interessos polítics, té uns interessos que són seus i té una visió que és seva. I si això està contingut, perfecte. Però si el diari fa anuncis de la ràdio, la ràdio del diari, el diari de la tele, la tele del diari i de la ràdio. Doncs ens quedem sense res.

Evidentment tot això informant i fent bé la seva feina, però és que jo ja veig avui com el Sr. Godó està totalment a favor de l’Àngel Ros. Si ell ho sap, l’interessa o ho busca, això ja no importa. El que importa és que al diari li interessa i no sabem perquè. Avui a l’informatiu del migdia de RAC1 ha sortit amb l’excusa que parlaven del Burka i ell a Lleida ja va fer una llei.

Jo no sé quanta gent se n’haurà adonat, però avui a l’informatiu de RAC1 ha sortit primer el gerent de l’Hospital de Sant Pau dient que feien una ERO a 1500 persones perquè la Generalitat ho vol, i després el Felip Puig dient que es gastaran més diners en tenir més policies per tal de regular el Burka. Esperò que algú lligui caps i posin infermeres i metges a perseguir gent disfressada pel carrer. Amb ilusió.

Que el problema no és que siguin una empresa privada, que en el sector públic també en passen de coses. Ja vau veure com l’enxufat de l’Antoni Bassas deixava de llevar-se molt d’hora molt d’hora i l’enviaven de vacances a Washington. Ehem.

* ja que no l’ha de mirar ningú com a mínim podríeu passar-les en versió original!