merda de Constitución

L’última ocurrència del ZP és canviar la Constitución Española. Jo estic sorprès que hi hagi algú que li faci cas a aquest home, però ell segueix endavant. També estic sorprès que el Rajoy li hagi acceptat. I el Rubalcaba? Tan que diuen que en sap i encara resultarà més tonto que el John Kerry. Va dir que li semblava bé perquè el ZP li va dir que havia convençut a Rajoy. L’únic sensat és el de IU, el Llamazares que diu que això no ho pot fer un parlament moribunt.

Deixant enrera els polítics españols, tenim el Duran que diu que hi està d’acord però s’ha de llegir la lletra petita. Valga’m Déu, quina resposta més cega. Molt millor el Francesc Homs que ja veu que van a per nosaltres.

Això de “limitar el deute” va directe contra Catalunya, que si no aconsegueix recaptar impostos perquè se’ls emporten a Madrid, tot el que li queda és endeutar-se. I aquí es posen d’acord PP i PSOE.

És pornografia política que després de tants anys seguint els processos democràtics per renovar l’Estatut amb l’objectiu de tenir un millor finançament, ara a un mes d’eleccions vulguin limitar el deute a Catalunya.

I amb 15 dies renoven la Constitución? Si ho aconsegueixen explota España. I el PP ho vol fer sense referèndum quan per renovar l’Estatut català demanava que es votés a tota España?

Campanya contra l’Estatut (Octubre 2005):

Campanya PP (octubre 2005)

I ho fan dient que Alemanya ho demana. Que ja ha sortit la Salgado a dir que és mentida. Però perquè no limiten el deute de Catalunya amb España? És el 10% del PIB català. A Alemanya la Constitució no permet que superi el 4%.

Per què no limiten això? Perquè són uns lladres. I no tenen vergonya de buscar enfonsar Catalunya.

Els catalans hem de prescindir de Madrid. No pot ser que el futur de Catalunya el decideixin els vots a España. No pot ser perquè votaran repetidament recaptar impostos a Catalunya i gastar-se’ls a España. Que ja ho hem vist que tenen ‘inversions’ milionaries en aeroports i trens que no fan servei a ningú. I això ho poden pagar amb els nostres impostos. I mentrestant aquí hem de retallar la sanitat.

És el moment que els catalans fem política sense mirar Madrid.

el telèfon a simyo

Tinc la sensació que ja estem en un altre moment de la telefonia mòbil, que diuen.

El que ho ha canviat és les noves empreses de preu baix que no perden el temps en oferir terminals.

La causa del canvi també és que els telèfons han evolucionat i s’han encarit considerablement. També hi ha molts més models.

La raó que conclou el canvi és que econòmicament no surt a compte està lligat un any i mig a una companyia amb un terminal que també està lligat a ells.

Per això crec que avui és millor comprar-te el mòbil per un costat i comprar la companyia per un altre. Igual que vas a comprar un cotxe per un costat i després pagues la gasolina per l’altra.

Parlem de companyia ara:

Yoigo és la primera empresa que va aparèixer fixant-se amb el preu baix, però malgrat segueixi creixent és una empresa estancada per comportar-se com una empresa normal, oferint mòbils amb descompte i lligant-te durant un any.

Mirem què tenen a Simyo. Una empresa que també ofereix mòbils però no s’esforcen en tenir-los tots, i els que et venen són lliures. Quin canvi!

Hi ha dues tarifes que valen la pena:

La de 3 cèntims que et fan pagar una quota de 7eur per 500MB d’internet.

La de 5 cèntims que té un consum mínim de 7eur i et regalen 300MB d’internet.

Com veieu és el mateix: pagar mínim 7eur. Si fas servir molt el telèfon et convé la de 3 cèntims, si el fas servir poc la de 5 cèntims.

nens estiuencs

La foto estiuenca havia de ser aquella, però aquesta té un no sé què que m’agrada molt. També m’agrada que estigui desenfocada i cremada. Els nens són com són i no hi ha temps per dues fotos iguals.

IMG_1963

El rosset de la dreta és qui mana i l’imitava el moreno que sembla més gran.

si us arriba un milió d’euros

Ja sé que és poc probable que us arribin un milió d’euros, però hi hem d’anar agafant pràctica no sigui que arribi el dia i ens agafi desentrenats.

Quan t’arriba semblant quantitat, una de les primeres reaccions és: jo vull seguir sent el mateix, els diners no em canviaran, i etc etc.

Això és erroni. No perquè hagis de canviar, sinó perquè fixant-te en això l’estàs cagant. I el pitjor de tot, dient explícitament que no vols canviar, segurament canviaràs intentant no canviar. Entraràs en una paranoia de canvis i no canvis que perdràs el nord (com algun filosof pre-socràtic).

El segon problema de no voler canviar és que segurament ho aconseguiràs i al cap de deu anys tornaràs a estar pelat com una rata. I això, estimats relativistes, és bastant tonto.

Tercer punt: dient això de “seguiré sent el mateix” el que estàs dient és que aquests diners no són teus. Que són una cosa externa que no forma part de la teva vida, i sent així, el més probable és que els acabis perdent, o gastant-los en coses que no s’ho valen.

En aquesta gent que reben diners hi ha un tema estrella: la feina. “Jo seguiré anant a treballar!” Ah, per Déu, quanta tontaria.

No, no estic dient que hagueu de deixar de treballar, però no és un tema rellevant! Ves a treballar o no hi vagis, però que no tingui res a veure amb els diners que has rebut! Que no ho veieu?

Com si tenir un milió d’euros tingués res a veure amb el fet d’anar a treballar o no. 😐

I per acabar, recordeu, si teniu intenció de seguir sent rics, no podeu gastar més del 3% anual. És a dir, si us arriba 1 milió d’euros, no podeu gastar més de 2.500eur/mes.

I per acabar del tot, aquí consells per si tens un amic més ric que tu.

aquell projecte de país

L’expressió “projecte de país” la feia servir el Pujol per dir que ell en tenia i els psocialistes no. Més enllà d’això servia per fer veure coses als votants.

La qüestió d’avui és veure de què hem estat capaços els catalans fins ara. Sempre en la meva opinió i amb el punt just de desinformació.

La tesi inicial (que l’he llegida) és que els catalans no hem tingut mai sentit d’Estat (tots menys el Duran i Lleida). La resta ens hem malfiat sempre de l’administració pública i ens hem posat a fer coses nosaltres mateixos sempre amb l’objectiu d’anar tirant.

Coses que hem fet:

– una medicina privada de puta mare. Els catalans, a la que tenen una mica de diners, el primer que fan és pagar-se Assistència Sanitària.

– una educació privada treballada. Un cop tenim salut, els catalans volem una educació i la paguem com un suplement als impostos.

– el Barça. És un dels altres logros d’aquests catalans que anem tirant i ens ajuntem per fer coses nosaltres sense pensar en el conjunt dels que estem per aquí.

Però aquest sistema ja no funciona. Tenim la tira i mitja de funcionaris amb mútua de funcionari i cap interès en pagar-se una altra mútua. Tenim una educació pública sorprenentment gran. I el Sandro ha tancat l’entrada a nous socis.

Així doncs això d’anar tirant i la caseta i l’hortet ja no funciona, i els nous catalans entenem que per fer coses necessites un Estat.

A part d’això tenim que la forma de guanyar-nos la vida, tothom amb la seva petita empresa, ja no és sostenible. En part perquè l’estructura formal és cada dia més complexe i la competitivitat fa que els catalans empresaris no puguem tenir una mà a tot arreu (i amb el que sobra pagar sanitat, educació i el Barça).

mai9 al google

Inspirat per això he fet el mateix buscant mai9 al google. I com que m’ha semblat curiós, poso la foto aquí:

mai9 al google

El més sorprenent és que l’escrit “cutrerío merengón madrileny” de fa 5 hores ja forma part d’aquest encapçalament.

Els enllaços “TV3 al Cabàs”, “Firefox”, “sobre mi mateix”, “Wiki” i “Programes” trobo que estan ben escollits i són representatius.

Després hi ha coses antiquades com “Ventiladors” i “Windows XP (Stripped to the Bone)”.

I finalment s’han colat algunes coses curioses com “ioga amb 5 gin tònics”, “mai9 a maca1” i “hola google”.

cutrerío merengón madrileny

Jo estic bastant alucinat que els responsables de la Liga Española o Los Arbitros Españoles o qui sigui d’España hagi decidit no fer res amb el Mourinho.

És una prova més que España funciona amb el Cul.

Jo vull recordar que abans de jugar la final de la Champions els Madridistes van denunciar a un grapat de jugadors del Barça perquè Europa els impedís jugar la final. Imagineu-vos!

Que els catalans haguem d’estar centrats sempre, sense respondre provocacions, sempre aguantant i aguantant. I sempre fent veure que no passa res.

Això és indigne.

Que ja em sembla bé que davant el dit de Mourinho, el Barça hagi decidit no denunciar. Però que España -la puta España madrilenya- decideixi no fer res dient que no surt a l’acta? I tenen els collons de fer-ho quan Europa el van penalitzar per la roda de premsa?!!

Fins a on són capaços d’arribar els nacionalistes españols per aguantar el poderío madridista?

Més enllà del Mourinho i les seves peculiaritats, tenim el cos polític futbolístic español totalment desqualificat i discapacitat.

I el problema polític és aquest. Perquè el Mourinho o el Josemari poden fer el vulguin, però després s’han de posar les coses a lloc. I si no es fa, és España la que queda en ridícul.

I jo no vull compartir institucions amb el cutrerío nacionalista español.

Una altra cosa és el Sandro, que crec que ja seria hora que obris un blog per posar aquestes comunicacions que envia des d’algun racó de món.

Malgrat faci les coses tan bé com sap, aconsegueix fer-me riure fins i tot a mi que estic al seu costat. Que em deixi a mi la feina de dir que Televisión Española és el segon cop que es deixa portar pel seus sentiments patriòtics españols.

També ens va fer riure quan del no res, surt a la tele a dir que potser més endavant trenquen relacions amb el Madrid. Al loro, que abans del partit de tornada van dinar junts! És que no entenc res.

Si no em fixés amb el contingut, té molt més sentit el que fa el pack Floren-Mouren. I els moviments del Sandro són graciosos.

I és que a més d’analitzar correctament què està passant, i a més de tenir raó. Després, la teva feina, les teves decisions, els teus moviments, han de tenir sentit!

recomano gelat

Aneu a diputació amb Aribau a l’orxateria La Valenciana. A part de donar-vos una orxata boníssima amb una mica de granissat, també tenen un gelat tremendo de Síndria amb trossets de xocolata.

IMG_1857

El con petit que veieu a la foto val uns dos euros.

bossa pel portàtil Gabol

Quan anem a mirar un ordinador portàtil sovint posem la màxima atenció en la potència i característiques. Sense oblidar aquest aspecte, jo recomano centrar-se en pes i bateria. Pensant en això (i en el preu) em vaig comprar el Toshiba T110.

El nou repte ha estat trobar una bossa per portar-lo. No vull una funda de neoprè que ara estan tan de moda perquè vull una bossa. Tampoc vull una bossa grossa perquè per alguna cosa m’he comprat un ordinador petit.

Finalment m’he comprat aquesta bossa Gabol per 17eur.

i850_40150401

Les mides són 28x24x6 i té el material tovet per posar-hi un ordinador. A part de la butxaca principal on hi ha l’espai per l’ordinador, la bossa té tres butxaques més (i dos separadors més). Cosa que va molt bé per poder-ho fer servir de bossa genèrica i no només de “bossa d’ordinador”.

Només li trobo a faltar una cosa: una altra butxaca al costat que no es veu la foto. Butxaca que va molt bé per portar-hi la cartera ja que quan portes la bossa et queda tocant el cos i va més protegit.

Malauradament la web de Gabol costa molt de navegar, la galeria de bosses és en flash amb una foto que no es veu res i les has d’obrir una per una per fer-te una idea. Tenen trenta mil bosses, així que és un infern.

Malgrat això he trobat una versió més gran de 35cm d’alt enlloc de 28. I un model més elegant de 30cm d’alt.

el ioga i l’informàtic

Fer ioga ajuda en tres punts del cos de l’informàtic:

  1. el coll.
  2. els lumbars i tota l’esquena
  3. els canells

I l’ajuda enfortint-los. Si feu ioga tindreu uns lumbars, canells i coll forts.

La medicina occidental actua protegint i mirant tècnicament quina serà que serà la millor posició. La “medicina oriental” actua enfortint.

Davant d’aquesta reflexió podríem respondre que enfortir per enfortir vaig a la sala de màquines i enforteixo que no vegis, però no va.

De fet, ja el fet de mirar-se i pensar que et fa mal el coll ja és mirar-ho a l’estil occidental. Que és el nostre. I que la solució és enfortir-lo, també.

Però la gràcia dels occidentals és que podem anar a mirar què serà que val la pena de per allà. I el ioga, fixant-se en altres coses, té les conseqüències justes que ens agraden.