deconstrucció d’economista

Al mur del Xavier Sala Martin vaig posar aquesta notícia amb la següent frase:

pel que es veu el mercat no s’està autorregulant prou bé!
Thomas Steitz, premio Nobel: “Muchas farmacéuticas cierran sus investigaciones sobre antibióticos porque curan a la gente”

El Xavier Sala Martin va contestar:

Gerard:
Qui ha dit que aixo es culpa del mercat? Recorda que el sector farmaceutic esta fortament intervingut amb una institucio que elimina la competencia i que s’anomena PATENT (que es un dret de monopoli atorgat per l’estat). No dic que les patents siguin dolentes (tampoc dic que son bones), pero no confonguem les coses.

A mes, aquest sector esta plagat de diners PUBLICS (no de mercat) que financien recerca. Les empreses poden no voler invertir en sectors que saben que despres seran inundats amb diners publics.

Tercer, hi ha el problema de la inconsistencia temporal. Fixa’t que el Sr. Premi Nobel es queixa de la investigacio en Tuberculosi a Africa. QUALSEVOL farmaceutica sap que si per ventura descobreix la cura de la TB a Africa, hi haura una enorme pressio social i manifestacions d’indignats per a se li expropii la propietat intellectual i la regali de franc. Sabent-ho, es normal que dediqui recursos a estudiar l’obesitat o la disfuncio erectil o altres problemes de rics.

I finalment, no oblidem que aquest senyor ESTA RECLAMANT DINERS per a que algu li financii LES SEVES investigacions. El factor egoiste el pot portar a exaggerar les seves propies linies d’investigacio i a criticar a les farmaceutiques que no li donen diners. Pero aixo no es un problema de mercat. Es un problema de l’ego que tenen (tenim) els cientifis, sobre tot que han guanyat el premi Nobel.

Entre d’altres respostes un tal Josep va dir:

Xavier, per què no dius que les patents són bones? Jo tinc entès que sí que ho eren…

I jo vaig contestar al Xavier:

Tal com diu el Josep, jo havia llegit que les patents eren el sistema per incentivar les empreses a invertir perquè si no estan protegides no inverteixen. Una explicació econòmica que l’he llegit al que tu escrius, Xavi.

això de les manifestacions perquè s’expropii la propietat intelectual no m’ho crec. Frases com “tots sabem que” per justificar posicions. I a més, no havíem quedat no sabíem el futur? Potser tothom es posa molt content i valora la marca infinitament perquè ha fet coses bones pel món.

I per últim, clar que és el senyor Thomas Steitz que ho diu després de trobar-se amb entrebancs. A veure si ha de ser el fruiter de la cantonada que expliqui aquestes coses. I a l’article em sembla que diu que respecte la tuberculosi ha trobat el què, però per fer l’antibiòtic es necessita (ell i qualsevol altre) molts diners. Jo estava pensant en recomanar-li que truqués al Bill Gates que té ganes de donar diners per coses bones i l’últim que vaig sentir és que estava investigant en reformar els lavabos.

I aquí es va acabar el tema, mentre altres posaven altres comentaris i el Xavier contestava als altres.

El Sala Martin diu quatre coses per negar que sigui culpa del mercat el fet que aquell home no tingui diners per fer un antibiòtic de la tuberculosi:

  1. les patents que eliminen la competència en el mercat.
  2. els diners públics impedeixen a les empreses actuar.
  3. la gent que estaria en contra que algú tingués la propietat intelectual d’un antibiòtic per la tuberculosi.
  4. aquell home que és un egoïsta i només vol diners per fer les seves coses, sobretot ara que ha guanyat un premi Nobel.

De tot això, el que em sap més greu és l’atac personal a qui està dient que les farmacèutiques no volen invertir per crear un antibiòtic per la tuberculosi. I més l’ataca perquè ha guanyat un premi Nobel. Ja li havia llegit en contra els premis Nobels, i crec que el problema que hi té és que no es pot quantificar. Guanya un, no se sap ben bé perquè i això no pot ser. Tan fàcil que és comptar els gols del Messi.

També em toca els nassos que digui que les empreses no volen invertir perquè la societat faria que els expropiessin i per tant perdessin diners. Això és una txuminada i ja seria hora que ens tractéssim com adults. Ell potser no se sent part de la societat, però jo si. I si algú trobés l’antibiòtic per la tuberculosi el que no faria és una manifestació en contra d’ell.

I em toca els nassos perquè ell ja està dient què passaria quan una de les coses que repeteix és que els economistes no saben el futur.

I em toca encara més els nassos perquè aquí està dient que la societat és dolenta quan posar Unicef a la samarreta va ser tant bo perquè a la societat li agraden les coses bones.

Tot el que diu no té cap ni peus perquè està intentant defensar la idea que el mercat ho arregla tot.

De forma genèrica el seu raonament és que aquell home és dolent, la societat també, els diners públics també, i les patents impedeixen que el mercat funcioni amb eficiència.

Davant de tot això, sembla que l’únic que hi ha de bo és el Xavier Sala Martin.

Si volem arreglar la crisi el primer que hem de fer és fer caure els economistes que ens diuen què hem de fer. Que segueixin fent economia, però que no siguin ells la mesura del què és correcte i què no.

Els diners només mesuren diners. No mesuren la vida.

2 thoughts on “deconstrucció d’economista

  1. Si t’ho mires amb una mica de fredor contesta a la babalà. Diu dues coses contradictòries que si una és correcta l’altra no pot ser-ho:

    Si les patents perverteixen el mercat:

    el sector farmaceutic esta fortament intervingut amb una institucio que elimina la competencia i que s’anomena PATENT (que es un dret de monopoli atorgat per l’estat)

    carregar-se les pantents: es ha dir, fer perdre la patent que es el que sembla que reclamarien els que estan en contra de que algú tingui la propietat intelectual del antibiòtic seria bo pel mercat. No?

  2. si que ho noto que contesta a la babalà. Jo diria que contesta així: “perdó? algú ha dit alguna cosa del mercat? espereu-vos que vinc!”

    si al mercat li aniria millor així o aixà ja no ho sé.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *