Avui m’he emportat una franca desilusió llegint els diaris. He llegit a La Vanguardia que volen matar els pobres. I després he llegit l’Ara i allà volen matar els rics. (lo flipas)

El paradigma PIRMI: la reassignació
Ni hauria de tenir dret a un col·legi públic gratuït gent que, després, es pot comprar un iPad; o que pot anar de cap de setmana a Praga -per molt low cost que sigui-. Ni tampoc té dret a l’estat del benestar el que abusa de la sanitat pública, o que acut a urgències quan no fa falta.

Així que tots aquests rics que us compreu un iPad, emporteu-vos un talonari quan agafeu l’autobús perquè el pagareu sencer.

I ara agafem La Vanguardia que amb el seu estil subtil et diu que el 60% dels que cobren per no fer res, no fan res.

El 60% de los receptores de la RMI revisados no hizo cursos de formación
El Govern no aclara el motivo por el que estas 6.000 personas no participaron en cursos pese a suponer uno de los requisitos de la RMI.

I aquí hi ha un paràgraf que haurien de prendre nota els dos bandos:

“Además – indican estos trabajadores sociales-hay personas receptoras del Pirmi que no pueden seguir formación laboral porque tienen problemas psicosociales muy graves y necesitan otros programas”

Senyors que escriviu articles, feu cas als que treballen: Estem parlant de PERSONES!

Per tant s’arregla fent política i no martingales comptables.

Uns volen arreglar la crisi amb “els rics no haurien d’anar a una festa major sense pagar” i uns altres la volen arreglar amb “els pobres es forren i no es formen”.

I no vulgueu saber com es faria això que diuen. Perquè em temo que sigui contractant més funcionaris. Argh… em moro!