Montjuïc de Nit, 2a edició (mai fou bona)

Això ho hem d’escriure abans d’anar a dormir que sinó demà no ho tindré tan fresc.

Pot ser que fent el mateix que l’any passat no m’hagi agradat el Montjuïc de Nit? Sí, Pou, pot ser.

Jo diria que es nota d’una hora lluny que no ho ha organitzat el mateix personal. I els que ho han fet aquest any saben de música el que jo del kama-sutra (és a dir, molt poc).

Aquest any han contractat a quatre grups coneguts i han omplert com han pogut la resta. I hi havia menys música a escoltar. I els escenaris estaven a prendre pel cul un de l’altre. No només lluny, sinó que estaven mal posats. L’any passat tenia més sentit tot el conjunt.

Les begudes un altre desastre. Si l’any passat eren cares i a mi fins i tot m’agradava que sigui així. Aquest any és que no hi havia casi botigues venent-ne. Els organitzadors d’enguany han decidit que els xiringuitos que venen gelats durant el dia, també seran els que vendran gintònics a la matinada.

Que per mi poden fer el que vulguin, però el que esteu dient amb això és: nens això és música gratis i porteu-vos el berenar de casa. Si enlloc d’això poses unes barres a 50 metres de cada escenari estàs dient: eh, això és sèrio, respectable i paguem els músics amb la birra. Que és igual si no és així, però dóna un aspecte d’estar pensat que és d’admirar.

IMG_9719

Resultat de tot plegat: escenaris llunyíssims i en llocs estranys. Poques begudes i en xiringuitos apartats de l’escenari. I de música poca i poc musical.

PD: per no parlar del que ha pensat en obrir els museus de nit. Segurament el nou jefazo va dir “pero no me habeis dicho que hay que hacer un ‘monjuich de noche’? pues por lo menos vamos a tener que abrir lo que hay ahi arriba que sinó la gente no va a entender nada!”. En fi. :roll:

One thought on “Montjuïc de Nit, 2a edició (mai fou bona)

  1. Jo hi vaig anar i la veritat és que no vaig anar a cap concert. A tots llocs massa gent i molt apretada. Al cap i a la fi només vaig visitar la Fundació Fran Dauriel que era d’aquelles coses que em quedaven encara per visitar, i de pas repassar el Poble Espanyol (que de pas, pq no fer-lo ibèric i incloure alguna cosa de Portugal, Andorra i Gibraltar?). Finalment anàrem al Castell i també massa ple de gent, tant el pati d’armes com el fossar. L’únic lloc mitjanament agradable era la “Terrassa del Migdia” que es troba seguint el camí del mar, a mig camí entre el Cementiri i el Castell. Un mojito prou bo per 7 €. Prou bé prendre’s alguna cosa sota la pineda, o mirant el port des de l’espadat.

    La gran pífia però són els horaris (moltes coses tancaven a l’1:00) i la manca de tríptics amb informació (vaig preguntar com a 5 llocs: no els en quedaven). I com dius, la separació dels escenaris. A més, espais com el Jardí Botànic i d’altres no es van obrir amb ofertes d’estil científic ni rés, pel que anar del Castell al MNAC (les cabines aèrees tancades, no fos cas ni que fossin de franc per una nit) era una TORTURA, d’acord que hi havia un autobús, però sense unes parades clares i il·luminades amb un bon mapa de la ruta i un indicador de temps de quan cal esperar rés de rés.

    Finalment, vaig trobar a faltar l’obertura d’espais més desconeguts com el Polvorí o fins i tot el Cementiri (te l’imagines tot ple de torxes, amb rams de flors i un concert de piano agradable? No cal que sigui tètric. Amb aquelles tombes modernistes tan maques? Il·luminades des de dins per que es vegin els vitralls? I les vistes al mar? Mmm… Una cosa adulta i refinada…)

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>