Quim Monzó veia ahir el que també veu avui

Ara vaig a comentar l’article del Quim Monzó sobre el plumero dels indignats:

El amor es ciego, informadores
¿Qué podías esperar de un grupo que, antes de conseguir nada, ya se autobautizaba con el nombre pomposo de Revolución? Una revolución es algo serio, un cambio drástico de las instituciones y de las estructuras y, aquí, de cambio, ni uno. ¿Dónde está la revolución? ¿Cómo va a haberla si, antes de ganarla, los supuestos revolucionarios ya se ponen las medallas?

Doncs el nom potser el van posar per apuntar al que volen. Jo també vaig fer broma. Però ara diria que malgrat que en aquest batibull de gent hi haurà coses que no voldré (un amic em va dir que a la Plaça Catalunya uns havien posat un cartell que deia “hazte vegano”), doncs si que diria que hi ha una base que si que val la pena. Diuen coses que no són noves i que té sentit fer-les.

Estar per veure com es fan, que és el més important. Però com he dit altres vegades: els indignats estan lluitant perquè es vegi que són legítims i tenen credibilitat. I són oposició al Govern. Per això els polítics els desacrediten dient que són violents. Els que siguin violents, se’ls arregla policialment, però no se’ls liquida políticament.

Y a ellos, ¿quién los ha escogido? ¿Se les ha aparecido Durruti y los ha señalado con el índice?

Ho acabo de dir que els indignats estan lluitant per dir que són legítims, oi? Doncs això.

Ja que parla de dits, parlem que el Rajoy va ser elevat a President del PP pel dit índex de l’Aznar. Que no passa res, però d’això es queixen els indignats. Aquest joc de partits no els representa.

¿Qué se podía esperar de genios que, tras aplazar una y otra vez las votaciones asamblearias sobre el derecho a la autodeterminación, lo votan, gana, y finalmente desaparece de la lista de acuerdos?

Estimadíssim Monzó, no és un tema fàcil. Què et sembla si valores que ha sortit el tema, l’han parlat, s’ha aprovat, algú s’ha fet el ronsó i no ho han ocultat amb mariconades com “proposem el pacte fiscal”?

“un gobierno de transición que nacionalice la banca, acabe con la dictadura de los ricos y saque España de la UE”? ¡Y también dos huevos duros!

Suposo que la sorpresa no és que proposessin un govern de transició. Aquí portem molts anys transicionant i no seria ara el moment de perdre el costum.

El tema dels rics: bé, hauríem de veure què passa si part de la població es torna pobra en 5 anys i els rics segueixen sent rics. I no perquè siguin “rics deshonestos” sinó encara que siguin “rics normals”. Els rics ja ho veien que no s’havien de comprar un pis amb una hipoteca a 50 anys, i no ho van fer i segueixen sent rics. Però amb això no arreglem el problema polític que tenim.

I de l’Euro ja veurem què se’n fa. Preguem que els xinesos l’aguantin. I que els alemanys es comportin amb la sensatesa d’un català: que paguin i callin. Si ho fan així segur que va bé, perquè oi que ha funcionat fins ara? Doncs endavant. Mentrestant els indignats aniran pensant solucions abans que vingui un professor de Harvard a dir-nos “com ho farem”.

4 thoughts on “Quim Monzó veia ahir el que també veu avui

  1. Em fot fàstic, a Madrid malbaraten els diners de l’UE amb AVEs a enlloc (Valladolid, Àvila, Toledo, Osca i, en quan a població potencial, Màlaga) quan amb prou feines el trajecte Madrid-Barcelona tenia rendibilitat i després demanen a les CC. AA. (que porten “cosetes” com educació i sanitat) que s’ajustin els cinturons. I ara a sobre la gent demana sortir de l’UE? Es que es pensen que venent-se el cul amb moneda barata ho solucionarà tot? Que no recorden les inflacions de DUES XIFRES?

  2. Pingback: nunca nueve » 300 (indignats)

  3. Pingback: nunca nueve » indignats a NY (aquests si?)

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *