premeditació fora de les places

Ara he llegit un article del Francesc-Marc Álvaro sobre la cèntrica acampada. Com que no em sembla bé, faré alguns comentaris.

Meditación fuera de las plazas

1. Piensan que nosotros, los que no estamos en ellas, somos idiotas y no nos enteramos. Es la premisa principal y más fuerte de este movimiento que ha ocupado las plazas.

Això és una tontaria. Ja sigui si la diuen els que estan acampats com tu que escrius en un diari. Perquè, al loro, jo també m’he sentit tractat com un idiota llegint aquest article.

No acepto ni un día más que me traten de imbécil por el hecho de votar cada cuatro años y por pensar que la democracia que tenemos, con todas sus imperfecciones y defectos, es el sistema menos malo para organizar la convivencia colectiva.

Ja em sembla bé que no t’agradi que et tractin d’imbècil, i que el sistema democràtic és el menys dolent ho expliquen a 2n de BUP i segurament també a la universitat, però d’aquí a no voler-lo millorar… oi? I es millora democràticament, que a la plaça hi ha un munt de gent. Són pocs? Clar que són pocs, però és que a tot arreu hi ha poca gent. Al concert de la Shakira també ho van dir que hi havia anat poca gent.

no pueden afirmar que la ciudadanía que no comparte sus consignas vive secuestrada.

Això de “viure segrestat” serà una metàfora. O en tot cas estarien parlant dels objectes que els va prendre el Felip Puig quan hi va anar “a netejar” i encara no els els han tornat. 🙄

El respeto por el otro es condición indispensable para cualquier empresa humana. Si su revolución, revuelta o festival no lo tiene presente, ya sabemos qué tipo de oscura meta tienen en la cabeza los que la alimentan.

Home Francesc, fer servir la por a l’acampada ja em sembla massa.

Una premisa peligrosa, tóxica y destructiva que conduce esta protesta –llena inicialmente de ciudadanos de buena fe– a los abismos del pensamiento totalitario: la mayoría silenciosa no sabe nada, la minoría activa y transformadora tiene la razón.

Ja hi tornem amb la por, i a més dient que inicialment hi havia gent de bona fe.

2. ¿De qué indignación estamos hablando?

Ja tenim aquí l’acusació de que no tenen programa electoral. 🙄

Pero no rebajaremos el 40% de paro juvenil con grandes frases ni durmiendo en un parterre,

Per no parlar dels panolis que quan no els agrada una cosa, deixen de menjar. Buf les vagues de fam, quines coses que s’inventen. 🙄

3. Los que dicen hablar en nombre de las acampadas, tarde o temprano, comparan esto de aquí con fenómenos de otros lugares o épocas.

Estimadíssim Francesc, de comparacions també en fas tu eh (veure paràgrafs anteriors). I bé que t’aguantem. 🙄

4. Más que el fondo, en estas acampadas lo importante es la forma.

Per fi dius una veritat. Però ho dius com si fos negatiu. Bona part de la democràcia és mantenir les formes.

Digámoslo claro: sin las televisiones, el éxito de las acampadas sería menor

I sense la crisi sense fi tampoc haurien tingut èxit. Per no parlar que jo no et llegiria si no tingués internet. En fi.

5. El rechazo al hecho nacional catalán y su agenda exhibido por la acampada de Barcelona no es nada nuevo.

Això també és veritat. Els nadius catalans fem les coses d’una altra manera. Quines ganes d’anar a passar fred quan pots votar Convergència i esperar que ho arreglin ells, oi?

6. La falta de sentido del humor siempre da miedo. He detectado –sobre todo por internet y Twitter– que hay demasiados acampados que no soportan la crítica y todavía menos si se hace con espíritu satírico.

Això també pot ser veritat. Però bueno, no és el mateix estar-se a casa que estar a la plaça intentant que les coses funcionin i no s’enfonsi el que estan fent. T’ho creguis o no, hi ha una lluita entre els que tenen el poder (Felip Puig) i ells que estan allà al mig sense res i dormint al ras.

Au, bona nit i no m’has convençut de res. Si això era una meditació que vingui Descartes i ho demostri. 😆

6 thoughts on “premeditació fora de les places

  1. Si em permets un apunt: que algú pretengui fer privat un espai públic en nom del poble em sembla qualsevol cosa tret de democràtic. O potser sí que és democràtic: Un home, un vot. L’home sóc jo i el vot és el meu.

    I posats a dir més coses: Amb deu anys més m’hagués apuntat a la mega-acampada: són unes magnífiques vacances a poc cost.

  2. no estan privatitzant la plaça Catalunya, jo ho veig més aviat al revés: és el Felip Puig que en nom del poble vol fer fora la gent. Que ell forma part del govern democràtic, sí, però no és excusa per fer el que li dóna la gana.

    I si algun dia vols fer vacances (i més si vols que siguin magnífiques) et recomano que acampis a qualsevol lloc que no tingui cap rellevància política. Si pot ser aprop d’un riu, millor.

  3. Diguem que efectivament prefereixo una setmaneta als volts de la cabana dels esparvers.

    De tota manera, costarà molt fer-me entendre que el que estan fent no és apropiar-se privadament d’un espai públic. I això no justifica el que va passar divendres, però.

  4. Jo diria que no se l’estan apropiant, evidentment la força política és posar-se a Plaça Catalunya. Si haguessin anat a ocupar un camp de Sant Vicenç dels Horts, ni el Puig ni ningú s’exclamaria per ocupar un espai públic.

    El problema és polític no si gent privada està en espai públic.

    De fet, el problema que jo també he vist amb el tontaina de l’Hereu és que l’espai públic ja no és públic sinó que és propietat del que mana. I això tampoc està bé.

  5. Pingback: nunca nueve » indigna’t, Homer Simpson existeix

  6. Pingback: nunca nueve » la partitocràcia no resolt problemes i ens deixa sense esperança

Leave a Reply

Your email address will not be published.