parla molt dels fets, poc del que està passant

Anava a parlar de YouTube i els MP3 però m’he trobat un article sobre els indignats, així que vaig a comentar-lo.

Si em permeteu un resum ràpid de l’article: parla molt de fets i poc del que està passant. (em sembla que hi ha alguna frase d’un famós que diu alguna cosa semblant)

Nihil Obstat: Democràcia només n’hi ha una i a tu et vaig trobar al carrer
(…)A més de pre-democràtic, el moviment dels “indignats” és també anti-democràtic. En primer lloc, per atribuir-se la representació del poble sense que ningú no els hagi elegit. Pijtor encara, per la pretensió no ja d’encarnar el poble sinó de SER el poble. El “poble” sobirà que fa el que li dona la gana, votant a mà alçada i ignorant la voluntat de totes les altres persones que no van a assemblees i que pensen diferent. Aquest mesianisme se sustenta en un pensament utòpic -i com a tal, totalitari- que intenta sumar les restes del romanticisme àcrata amb les deixalles del naufragi del racionalisme col·lectivista.

Els indignats diuen que són del poble, i els socialistes diuen que són socialistes. Si que tenen pretenció de ser més: “u-ne-te, no nos mires”, però bé, pretensions de creixement les té fins i tot l’Espanyol.

No n’hi ha de mesianisme. No pot ser acusar els indignats de no tenir programa electoral i després acusar-los de messiànics. I el pensament utòpic no veig perquè ha de ser totalitari. Com que no sé què és el “romanticisme àcrata” ni el “racionalisme colectivista” ho deixaré per un bla bla bla intelectualoide que no porta enlloc. (ehem)

Si els “indignats” fossin realment un moviment de protesta contra la crisi econòmica haurien anat a manifestar-se des del primer dia a La Moncloa. Haurien demanat el cap de Zapatero, com van fer els manifestants de Tuníssia i Egipte, amb els que tan equivocadament es comparen i se’ls compara.

Els indignats no són un moviment de protesta contra la crisi econòmica. Mira si era fàcil. A la manifestació d’ahir vaig veure la bandera de Grècia i la de Suïssa. Els teus referents de Tuníssia i Egipte són dels mass mèdia. Islàndia és un altre referent real. Ho dic pel que vaig veure la manifa 19J.

L’actual problema d’Espanya no és un problema de sistema -tot i que aquest sigui manifestament millorable- sinó de mal govern. El problema de la crisi econòmica espanyola no és un problema de la banca nord-americana i les subprimes, que aquí pràcticament no van afectar, sinó una crisi d’endeutament públic i privat derivat de la bombolla immobiliària i d’unes polítiques governamentals equivocades que han generat enormes dèficits i més endeutament. I el principal responsable d’aquesta situació no és cap conspiració Lugano o Trilateral sinó el govern que durant els últims 7 anys ha dirigit Espanya: el govern socialdemòcrata d’un tal José Luís Rodríguez Zapatero.(…)”

Clar que tenim un problema de mal govern. I el que diria que diuen els indignats és que el sistema de partits és endogàmic i quan aconseguim que finalment marxi un, el que entra és más de lo mismo. No sé si ho has sentit que diuen “democracia real ja!”. I ho diuen perquè no se senten representats.

I clar que tenim un problema de polítiques governamentals equivocades. I a veure qui és el guapo que va als bancs i els diu que no. Aquest és el problema que diria que apunten els indignats. Que aquí sempre pringuen els mateixos. No pot ser privatitzar els beneficis i nacionalitzar els deutes (això també ho diuen).

El que diuen els indignats és que amb les retallades s’està fent pagar el mort als que senzillament van a treballar, i els que han estat jugant amb l’economia segueixen protegits.

Perquè, amic “indignat”, democràcia només n’hi ha una i a tu et vaig trobar al carrer.

A tu t’he trobat al facebook.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *