Abans que se’m passi l’arròs, faré la valoració d’aquesta manifestació del 19J.
Per sobre de tot ha estat una manifestació de gent molt activa, informada, molt d’esquerres, alternativa. Hi havia molta gent amb cartells. Molta més que en altres manifestacions. La manifestació també era molt més festiva.
Comparant amb la manifestació del 10J (la de en contra la sentència de l’Estatut) veus que aquella era una manifestació on s’havia preparat a la població per anar-hi. Hi havia polítics per tot arreu, mitjans per tot arreu, i menys pancartes. La meva conclusió és que aquella era una manifestació dirigida a un espectre de població més ampli.
En canvi la manifestació d’ahir és per gent es cuina les seves idees. Els mitjans se n’han fet un fart de parlar en contra dels indignats, els polítics també. Malgrat això hi havia molta, molta gent. Estant allà jo em preguntava “i aquesta gent perquè crida això?”, “D’on ho han tret això? perquè jo no he vist enlloc”.
Sense mitjans d’informació i sense polítics. Per mi és molt estrany, és la primera manifestació que no hi veig una associació, partit, etc ficant-s’hi per dir “nosaltres també”.
I tot i que ja havia sentit això de “no ens representen”, sentir mitja Via Laietana cridant-ho… mmm… té calat polític.
Tampoc m’esperava que el més cridat fos “Puig dimissió”. Haureu llegit als diaris que tant el Puig com la resta de partits s’han posat a dir-se coses, que si un no anava prou preparat, que si l’altre no sé què. Jugant al seu joc de la cadena. Un joc on de mica en mica es va perdent la referència de la realitat. Això que estic dient és precisament el que es queixen els indignats. Però la gràcia és que mentre partits i mitjans queden atrapats i ens intenten atrapar als ciutadans amb aquestes coses, la manifestació ho té clar i tira endavant.
Si la meitat dels cartells eren contra el sistema (canvis en lleis hipotecàries, els partits ens perjudiquen, democràcia real ja, con nuestra pasividad la banca siempre gana, tengo carrera y como mortadela), l’altre meitat podria dir que anaven per legitimar-se. D’aquest tipus el que em va agradar més és “nosaltres també portem corbata”. Crits de “donde esta el perro, donde esta la flauta” també els vaig trobar boníssims.
La manifestació d’ahir em va sembla que el primer objectiu era guanyar legitimitat, per tenir credibilitat davant d’aquests aires desfavorables que es respiren. En la meva opinió el tema segueix creixent.
Si hagués de resumir la manifestació seria en això:
Som molts, som normals, estem en contra
Un últim comentari sobre el meu cartell: un èxit bastant total.
Per allà on passava es giraven les mirades cap al cartell, mirades continuades per mirar-lo bé. Segurament per ser una foto atreia més fàcilment la mirada. Molta gent es trencava la caixa i molta em felicitava.
He arribat a la conclusió que els que el miraven i després abaixaven la vista és perquè no l’entenien. Quatre o cinc persones se’m van atansar per explicar-los què volia dir. En general li van fer moltes fotos. I molts no volien una foto on sortís el cartell, el que volien era un primer pla total del cartell.