aquí un sarcasme que he escrit jo mateix, a veure si ho pilleu:

Los indignados se concentran en una sentada en plaza Sant Jaume

El Felip Puig diu que allà només hi va enviar 4 polis a cara descoberta perquè els indignats ja estaven cansats de córrer durant el matí i ja sabia que no actuarien amb violència.

Quin crac aquest Felip Puig eh! En sap eh!

Los ‘indignados’ denuncian que fueron policías de paisano quienes iniciaron los disturbios

Home, Felip, no em diguis que hi havia truco!

Seguidament una foto de la plaça Sant Jaume, a veure si trobeu els polis, n’hi ha molt pocs, us costaran de trobar. Pista: no van vestits de Robocop.

I ara la pregunta: Qui causa la violència?

El govern d’Artur Mas ha decidit que ja no són el govern i que passen directament a l’oposició. Qui mana? Manen els indignats.

Els que es comporten amb violència són els anti-avalots, els que fan cara de matons de discoteca són els policies infiltrats.

Hem d’assenyalar els que són perillosos de veritat.

Mireu quina cara fan els policies infiltrats que són anònims i van sense identificar.

En aquest vídeo els van pillar perquè, diu, que eren els que agitaven a fer merder. (l’anterior foto és un fotograma)

YouTube – QUI SÓN ELS VIOLENTS? (l’han esborrat!)
baixar

I com aquests són els que em vaig trobar jo, que són policies segur, sense cap mena de dubte. Mireu el de negre que es tapa la cara igual que al vídeo.

El govern està cada dia més desacreditat per com està tractant el problema polític que suposen els indignats. Que és un problema polític, no policial.

Puig anuncia que estudia denunciar a Arcadi Oliveres por calumnias a la policía catalana
“Claro que tenemos policías de paisano y de los mejores que hay ¿Cómo quieren que tengamos información de primera mano?”, ha señalado el conseller.

El Felip Puig està actuant com si estigués en guerra. El perill no són els indignats, el perill és ell.

I clar que s’ha de condemnar la violència. I el que s’ha de fer és agafar els que ho fan i ja està. El moviment dels indignats és gent suelta que fa com pot, i no demanen un test de civisme per caminar entre ells. Però el Felip Puig si que ha d’actuar amb 200% de correcció i formalitat. Perquè són ells qui ens representen. Si el Felip Puig se’n va a fer la guerra, els ciutadans normals, indignats o no, ens quedem orfes. No pot ser contractar 200 matons per reduir la població. Fent això estàs demostrant que no ets el govern sinó un flipat de la hòstia.

Quan l’Artur Mas i el Felip Puig no paren de parlar de la violència, el que estan fent és instrumentalitzar-la en contra dels indignats per reafirmar-se ells. La violència és un tema policial i s’arregla agafant a qui actua contra la llei. Però no fan això, el que estan fent és fer-ne propaganda política per justificar-se.

Després d’intentar liquidar els indignats dient que anaven a netejar la Plaça Catalunya, ara els volen reduir dient que són violents. No m’ho crec senyor Puig, no m’ho crec. El problema és vostè i els seus matons.

Algú dirà que de de matons infiltrats sempre n’hi ha i que el problema és que els han pillat. Evidentment que aquest és el problema. El Felip Puig i l’Artur Mas s’estan equivocant. I quan t’equivoques no ho fas selectivament, t’equivoques en general.

I és el que t’estem dient, el Felip Puig no ho està fent bé, s’està equivocant. Ell des del govern i com a representant de les coses ben fetes hauria de saber donar resposta, i el que està fent és dir “oh, mira què fan els indignats, jo no he fet res!” Això no és ni autoritat, ni govern. Ni mereix el meu respecte.

I Felip Puig i Artur Mas, no us preocupeu de la imatge de Catalunya, més està patint la imatge de CiU. Vosaltres sabeu què feu.

Amics, aquesta tarda he tingut una trobada amb aquesta democràcia tan maca que ens representa. Un agent “anti-avalot” se’m volia emportar. No se m’ha emportat, però la trobada ha estat tensa i traumàtica, per mi.

Eren les 18:12 quan he fet l’anterior foto. Caminava pel voltant del Parc de la Ciutadella quan han aparegut 10 furgonetes plenes d’aquesta gent que només els veus els ulls (10 són moltes). Ells es disposaven a netejar (ja sabem que és la seva especialitat) la porta que veieu a l’esquerra de la foto i que és cap on veieu que caminen.

De les 18:12 és també la foto anterior on veieu que comencen a fer un cordó policial.

De les 18:12 també és la foto anterior on es veu la porta que anaven a netejar.

A les 18:13 tenim la foto anterior amb la pila de polis que han sortit a netejar la porta. Jo estic ja fora del cordó policial.

Una altra foto de les 18:13 amb més polis iniciant la neteja. Veureu que el cordó policial va des d’on estic jo fins als polis d’esquena que es veuen a sobre la vorera. També veureu a l’esquerra un home amb pantalons foscos, samarreta blanca i càmera de vídeo en mà. Evidentment forma part del grup però vestit per si en algun moment calgués fer veure que no.

La foto anterior és de les 18:16 quan el càmera feia ja una estona que em gravava.

A la foto de dalt entra en escena l’home que se’m vol emportar. Són les 18:17 i entra per l’esquena des de fora del cordó policial.

Per si les mosques aclarir que jo vaig sol, que no parlo amb ningú, no crido cap consigna, no dic res als polis. Vaig mirant i de tant en tant faig una foto.

El primer que fa és preguntar-me si sóc premsa. Dic que no, així que m’agafa per l’espatlla fortament i em diu que vagi amb ell. Jo li dic que no. Ell ho torna a demanar mentre em segueix agafant fortament per l’esquena. Li torno a dir que no vull anar enlloc. La sensació de por, d’inseguretat, d’indefensió és total. Li demano que em deixi, i no em deixa. Em demana el DNI. Li demano que em deixi. No em vol deixar. Li ensenyo el DNI. Em diu que el tregui que el vol tenir a la mà. Li dono i li dic que no se l’emporti. Em diu que no se l’emporta. Sorpresa, s’emporta el meu DNI. Em diu que vagi amb ell. Li dic que no. Em diu que si vull recuperar el DNI he d’anar amb ell. Li dic que jo em quedo fora del cercle policial. Així que se’n va amb el meu DNI.

Evidentment la por que tinc d’entrar a aquell cercle d’impunitat legal és tremenda. Sort i mil vegades gràcies que estic fora i s’han acostat tot d’indignats a mirar què passa. (la democràcia té molta força)

A un que estava fent fotos de com l’esvalotat m’agafava, també se l’emporten. És el de verd de l’anterior foto. Segueixen sent les 18:17.

De les 18:18 és l’anterior foto. En ella veieu l’incontrolat que s’ha emportat el meu DNI. L’infiltrat de la càmera sense gravar. Entremig, el de verd que se l’han emportat. També veieu un amb samarreta negra que no te’l vulguis trobar enlloc. El cercle policial. I una noia que els està demanant que s’identifiquin i no ho han volgut fer. El de l’esquerra de perfil que em mira és l’esvalotat que s’ha emportat el meu DNI.

L’anterior foto és de les 18:35 quan un anti-avalot que pels ulls es veu que no és el mateix, es digna a tornar-me el DNI.

També alliberen el de verd i m’explica que l’han insultat, li han donat cops i empentes. I li han fet esborrar fotos.

Ciutadans, aquesta és la democràcia. Aquest és el sistema en que vivim i això ha de canviar.

A la que et despistes, se t’emporten.

I en contraposició a ells, els ciutadans que estaven per allà, que m’han donat suport, m’han tranquilitzat, m’han donat alternatives, m’han explicat els meus drets, s’han estat al costat que és l’única cosa que ha evitat que se m’emportessin.

Les meves conclusions del que he vist: No us cregueu el que diuen als mitjans de si els indignats són violents. El govern està totalment fora de joc, actuen desmesuradament, no actuen fent política, no actuen en representació del poble, no protegeixen el poble.

Malauradament ara penso que no només ha de plegar el Felip Puig, sinó que també ho ha de fer l’Artur Mas. No pot ser que estiguin passant aquestes coses. Se li està anant de les mans. Anant pels llocs en helicòpter no arreglarà res. Deixant anar uns ànonims a atacar a la gent, és de neci.

L’Artur Mas i el Felip Puig estan demostrant que els indignats tenen raó. Que ells no són uns ciutadans que per votació tenen un càrrec polític i fan unes funcions dins la societat. Ells són uns que tenen poder i fan i desfant com volen. I les coses no van així.

La democràcia és molt forta i fa molta por. Si L’Artur Mas i el Felip Puig no tenen autoritat es converteixen en uns opressors dèspotes. Han de fer política i fer política no és contractar un professor de Harvard que els faci la comptabilitat i uns anti-avalots per reduir la població.

Per sobre de tot, no us cregueu els mitjans. Els que actuen amb violència són ells que tenen el poder. I s’estan equivocant.

[ho he posat a latafanera]

Jo sóc un dels pocs afortunats que llegeix el bloc de la Dolors Camats i el Joan Herrera a la vegada.

Ahir dimarts 14 van posar els dos la resposta a una presumpta carta d’una persona indignada. Resposta del Joan i resposta de la Dolors

La gràcia és que s’assemblen una mica (ja imagino que ells en són conscients, però i nosaltres?).

Les dues comencen amb:

Estic d’acord amb la diagnosi que fas. La majoria del Parlament té força suficient per aprovar els pressupostos de les retallades i la llei òmnibus que mercantilitza serveis i treu controls al mercat.

Després d’això la Dolors té un paràgraf que el Joan escriu al final.

El Joan diu:

Crec que no només hi ha una manera d’expressar el rebuig a les polítiques de retallades. El rebuig s’expressa amb mobilització des de l’expressió d’una ciutadania que rebutja les retallades. Però també crec que des del Parlament ens hem de carregar de raons i arguments votant en un sentit contrari a aquests pressupostos. Segurament és el vot durant els pressupostos la manera de retratar els interessos de cadascú.

La Dolors diu:

Es pot expressar el rebuig a aquestes polítiques de diferents maneres. Es pot fer des de les mobilitzacions d’una ciutadania que indignada rebutja les retallades, però també des del Parlament, on tenim raons i arguments suficients per votar en un sentit contrari a aquests pressupostos. Si no s’haguessin presentat les esmenes a la totalitat els pressupostos s’aprovarien sense pràcticament debat. Segurament és el vot durant els pressupostos la manera de retratar els interessos de cadascú.

Després toca parlar d’Itàlia. Camats:

A Itàlia han demostrat que la mobilització ciutadana, la participació massiva en unes eleccions i la iniciativa política dels partits que han portat els referèndums a consulta ha permès canviar les coses.

I Herrera:

I el que intentarem és que per totes les vies, com han fet a Itàlia, començar a donar-li la volta a la situació, des del carrer, però utilitzant també tots els instruments a les diferents institucions.

Ara parlen dels equilibris de diputats. Camats:

A Catalunya, demà discutirem els pressupostos perquè alguns, entre ells nosaltres, hem presentat una esmena a la totalitat. El Grup de CiU (62 diputats) que dóna suport al Govern i el Grup del Partit Popular (18 diputats) que ja ha anunciat que l’ajudarà a rebutjar les esmenes a la totalitat, sumen 80 vots. És una majoria més que suficient (68 és la majoria) i per suposat també el quòrum necessari. I és en aquest marc on alguns volem que s’escolti la nostra veu d’oposició que evidencia que hi ha altres camins.

I l’Herrera:

Dimecres discutirem els pressupostos perquè alguns hem presentat esmena a la totalitat. El grup de CiU (62 diputats) que dóna suport al Govern i el Grup del Partit Popular (18 diputats) que ja ha anunciat que l’ajudarà a rebutjar les esmenes a la totalitat, sumen 80 vots. És una majoria més que suficient (68 és la majoria) i per suposat també el quòrum necessari. I és en aquest marc on alguns volem que s’escolti la nostra veu d’oposició que evidencia que hi ha altres camins.

Aquí és quan l’Herrera ha posat el paràgraf que la Dolors havia escrit al principi:

jo, com a diputat del Parlament, escollit com a tal, aniré el dia 15 a votar en contra d’aquests pressupostos. I aniré a fer-ho amb els arguments d’una esmena a la totalitat, de rebuig frontal a aquests pressupostos. Amb propostes alternatives, perquè és fals que retallar sigui la única alternativa. Es poden augmentar ingressos (aprovar un impost sobre els grans patrimonis, impost sobre energia nuclear, no eliminar impost de successions…) i reduir despesa per altres bandes (despesa farmacèutica, concerts a escoles d’elit que separen nens de nenes…). I el dia següent, el dia 16 votarem contra de la llei de mesures fiscals i financeres, igual que al juliol ho farem en contra de la llei òmnibus.

I arribant al final els dos coincideixen en dir:

Jo pertanyo a un grup parlamentari de 5 diputats i 5 diputades i tots 10 ens hi oposarem a aquestes polítiques. Sé que no n’hi haurà prou amb els nostres vots però també creiem que en un moment en que s’aproven polítiques de retallades cal omplir tots els espais per plantejar alternatives i dir que no són inevitables les seves polítiques.

Jo, francament, he de felicitar a la Camats perquè ha posat punts i a part, i això sempre és de molta ajuda, sobretot quan has de llegir textos guionitzats.