valoració manifestació indignats

Abans que se’m passi l’arròs, faré la valoració d’aquesta manifestació del 19J.

Per sobre de tot ha estat una manifestació de gent molt activa, informada, molt d’esquerres, alternativa. Hi havia molta gent amb cartells. Molta més que en altres manifestacions. La manifestació també era molt més festiva.

Comparant amb la manifestació del 10J (la de en contra la sentència de l’Estatut) veus que aquella era una manifestació on s’havia preparat a la població per anar-hi. Hi havia polítics per tot arreu, mitjans per tot arreu, i menys pancartes. La meva conclusió és que aquella era una manifestació dirigida a un espectre de població més ampli.

En canvi la manifestació d’ahir és per gent es cuina les seves idees. Els mitjans se n’han fet un fart de parlar en contra dels indignats, els polítics també. Malgrat això hi havia molta, molta gent. Estant allà jo em preguntava “i aquesta gent perquè crida això?”, “D’on ho han tret això? perquè jo no he vist enlloc”.

Sense mitjans d’informació i sense polítics. Per mi és molt estrany, és la primera manifestació que no hi veig una associació, partit, etc ficant-s’hi per dir “nosaltres també”.

I tot i que ja havia sentit això de “no ens representen”, sentir mitja Via Laietana cridant-ho… mmm… té calat polític.

Tampoc m’esperava que el més cridat fos “Puig dimissió”. Haureu llegit als diaris que tant el Puig com la resta de partits s’han posat a dir-se coses, que si un no anava prou preparat, que si l’altre no sé què. Jugant al seu joc de la cadena. Un joc on de mica en mica es va perdent la referència de la realitat. Això que estic dient és precisament el que es queixen els indignats. Però la gràcia és que mentre partits i mitjans queden atrapats i ens intenten atrapar als ciutadans amb aquestes coses, la manifestació ho té clar i tira endavant.

Si la meitat dels cartells eren contra el sistema (canvis en lleis hipotecàries, els partits ens perjudiquen, democràcia real ja, con nuestra pasividad la banca siempre gana, tengo carrera y como mortadela), l’altre meitat podria dir que anaven per legitimar-se. D’aquest tipus el que em va agradar més és “nosaltres també portem corbata”. Crits de “donde esta el perro, donde esta la flauta” també els vaig trobar boníssims.

La manifestació d’ahir em va sembla que el primer objectiu era guanyar legitimitat, per tenir credibilitat davant d’aquests aires desfavorables que es respiren. En la meva opinió el tema segueix creixent.

Si hagués de resumir la manifestació seria en això:

Som molts, som normals, estem en contra

Un últim comentari sobre el meu cartell: un èxit bastant total.

IMG_8789

Per allà on passava es giraven les mirades cap al cartell, mirades continuades per mirar-lo bé. Segurament per ser una foto atreia més fàcilment la mirada. Molta gent es trencava la caixa i molta em felicitava.

He arribat a la conclusió que els que el miraven i després abaixaven la vista és perquè no l’entenien. Quatre o cinc persones se’m van atansar per explicar-los què volia dir. En general li van fer moltes fotos. I molts no volien una foto on sortís el cartell, el que volien era un primer pla total del cartell.

comença en canvi, seguim indignats

Si us va agradar el cartell de la manifestació del 1D i el del 10J, aquí teniu el cartell que passejaré aquesta tarda:

IMG_8572

Haig de dir que estic bastant content del cartell. La foto és elegant, no surt un anti-avalots repartint llenya, però veure el robocop al costat d’aquestes persones presumptament poc violentes, doncs crec que parla per ell mateix.

El lema també està molt bé i el van trobar els mateixos convergents, de quan ens deien que s’acabava el tripartit i d’aquí poc arribarien ells (poc ens esperàvem que arribés això).

La idea pel cartell me la va donar el propi Artur Mas quan va dir que el xou al Parlament danyava la imatge de Catalunya. Evidentment a qui fa mal és a ell mateix, entenent que ell és imatge de CiU.

Jo penso que el cartell és bastant contundent, bastant fort. Dijous al vespre en vaig penjar tres pel centre de Barcelona, i diria que entendre el cartell no és immediat, segurament perquè el lema és de CiU i ja ens pensem que defensarà CiU. També hi havia manifestants confusos amb el de “España Cansa” del 2007.

Si em veieu pel carrer no dubteu en saludar-me. Abstenir-se polis de paisà o robocops.

indignat amb Polònia

Eh, polonesos, sé lo que hicisteis! Què us sembla si enlloc de citar textualment als de “El Gato al Agua” citeu a Felip Puig, que n’ha dit unes quantes!

No fa cap gràcia posar-lo a conduir un helicòpter i ja està. Per què no li feu dir que començarà a portar a tothom a judici? Què tal dient que ell ja ho sabia i a la vegada dient que no ho sabia? Què tal un acudit amb polis infiltrats i el Felip Puig reconeixent que si que hi són i que van identificats a sota l’armilla anti-bales?

Home, per favor.

Que fàcil és riure’s del Montilla i que fàcil és riure’s dels pringats d’intereconomia.

PD: Vull dedicar aquest escrit a Blanquerna, sense la qual no hauria estat possible que un pobre infeliç com jo valorés descobrir el pensament crític.

Manuel Castells parla dels indignats

Vull posar aquesta frase que ha escrit el Manuel Castells que tothom el respecte perquè s’ho mira tot des d’un prisma sociològic científic que et deixa tieso:

Después de la acampada
¿Adónde van? A otra sociedad, porque piensan que las instituciones están podridas y que la crisis no es tal, sino una estafa de los poderosos. Lo que venga saldrá de un debate que incluya al conjunto de los ciudadanos y del que surjan nuevas formas de vida y de política. Reivindican el derecho a equivocarse. Pero rechazan pagar las equivocaciones de los que mandan.

En part m’agrada perquè això de “otra sociedad” és una mica el que vaig dir jo fa uns dies dient que els indignats volen posar ordre en la societat.

El problema que plantejen els indignats és polític i els polítics de torn s’hi tornen amb les estratègies manipuladores de tota la vida.

Després de “netejar” i després de dir que són tots violents, ara en Felip ens explica que hi ha un grup organitzat de 300 persones que són professionals de la violència.

Felip Puig: “Som davant de professionals de la violència” | RAC1

Si al Xavier Caballé li sembla que “el carrer és nostre” era el lema del Fraga, penseu que aturar els massons era un dels logros de Franco. Que els massons existeixen, i els violents també però d’aquí a que siguin un problema polític urgent i abominable, doncs hi ha un tros.

I vergonya li hauria de fer al Grup Godó el suport logístic que està donant a una visió pro-anti-avalot del que va passar. És a dir, escampant tot el dia les pors als indignats. Només cal llegir el diari de divendres 18, anava passant pàgina i totes deien el mateix.

Arrel del que diu el Manuel Castells: us imagineu que l’Artur Mas es trobi amb una revolta real i se li acabi això de manar? Jo, independentment de preferències polítiques, ho trobaria orgàsmic. Que hagi guanyat les eleccions tres cops i es trobi sempre que no pot exercir, es mereix ni que sigui una plaça.

sarcasme indignat amb sense violència

aquí un sarcasme que he escrit jo mateix, a veure si ho pilleu:

Los indignados se concentran en una sentada en plaza Sant Jaume

El Felip Puig diu que allà només hi va enviar 4 polis a cara descoberta perquè els indignats ja estaven cansats de córrer durant el matí i ja sabia que no actuarien amb violència.

Quin crac aquest Felip Puig eh! En sap eh!

Los ‘indignados’ denuncian que fueron policías de paisano quienes iniciaron los disturbios

Home, Felip, no em diguis que hi havia truco!

Seguidament una foto de la plaça Sant Jaume, a veure si trobeu els polis, n’hi ha molt pocs, us costaran de trobar. Pista: no van vestits de Robocop.

IMG_8502

I ara la pregunta: Qui causa la violència?

IMG_8476 - comença el canvi

el govern és oposició

El govern d’Artur Mas ha decidit que ja no són el govern i que passen directament a l’oposició. Qui mana? Manen els indignats.

Els que es comporten amb violència són els anti-avalots, els que fan cara de matons de discoteca són els policies infiltrats.

Hem d’assenyalar els que són perillosos de veritat.

Mireu quina cara fan els policies infiltrats que són anònims i van sense identificar.

YouTube_-_QUI_SN_ELS_VIOLENTS.mp4_snapshot_03.33_[2011.06.16_14.58.22]

En aquest vídeo els van pillar perquè, diu, que eren els que agitaven a fer merder. (l’anterior foto és un fotograma)

YouTube – QUI SÓN ELS VIOLENTS? (l’han esborrat!)
baixar

I com aquests són els que em vaig trobar jo, que són policies segur, sense cap mena de dubte. Mireu el de negre que es tapa la cara igual que al vídeo.

IMG_8478c

El govern està cada dia més desacreditat per com està tractant el problema polític que suposen els indignats. Que és un problema polític, no policial.

Puig anuncia que estudia denunciar a Arcadi Oliveres por calumnias a la policía catalana
“Claro que tenemos policías de paisano y de los mejores que hay ¿Cómo quieren que tengamos información de primera mano?”, ha señalado el conseller.

El Felip Puig està actuant com si estigués en guerra. El perill no són els indignats, el perill és ell.

I clar que s’ha de condemnar la violència. I el que s’ha de fer és agafar els que ho fan i ja està. El moviment dels indignats és gent suelta que fa com pot, i no demanen un test de civisme per caminar entre ells. Però el Felip Puig si que ha d’actuar amb 200% de correcció i formalitat. Perquè són ells qui ens representen. Si el Felip Puig se’n va a fer la guerra, els ciutadans normals, indignats o no, ens quedem orfes. No pot ser contractar 200 matons per reduir la població. Fent això estàs demostrant que no ets el govern sinó un flipat de la hòstia.

Quan l’Artur Mas i el Felip Puig no paren de parlar de la violència, el que estan fent és instrumentalitzar-la en contra dels indignats per reafirmar-se ells. La violència és un tema policial i s’arregla agafant a qui actua contra la llei. Però no fan això, el que estan fent és fer-ne propaganda política per justificar-se.

Després d’intentar liquidar els indignats dient que anaven a netejar la Plaça Catalunya, ara els volen reduir dient que són violents. No m’ho crec senyor Puig, no m’ho crec. El problema és vostè i els seus matons.

Algú dirà que de de matons infiltrats sempre n’hi ha i que el problema és que els han pillat. Evidentment que aquest és el problema. El Felip Puig i l’Artur Mas s’estan equivocant. I quan t’equivoques no ho fas selectivament, t’equivoques en general.

I és el que t’estem dient, el Felip Puig no ho està fent bé, s’està equivocant. Ell des del govern i com a representant de les coses ben fetes hauria de saber donar resposta, i el que està fent és dir “oh, mira què fan els indignats, jo no he fet res!” Això no és ni autoritat, ni govern. Ni mereix el meu respecte.

I Felip Puig i Artur Mas, no us preocupeu de la imatge de Catalunya, més està patint la imatge de CiU. Vosaltres sabeu què feu.

aquesta és la seva democràcia

Amics, aquesta tarda he tingut una trobada amb aquesta democràcia tan maca que ens representa. Un agent “anti-avalot” se’m volia emportar. No se m’ha emportat, però la trobada ha estat tensa i traumàtica, per mi.

IMG_8456

Eren les 18:12 quan he fet l’anterior foto. Caminava pel voltant del Parc de la Ciutadella quan han aparegut 10 furgonetes plenes d’aquesta gent que només els veus els ulls (10 són moltes). Ells es disposaven a netejar (ja sabem que és la seva especialitat) la porta que veieu a l’esquerra de la foto i que és cap on veieu que caminen.

IMG_8458

De les 18:12 és també la foto anterior on veieu que comencen a fer un cordó policial.

IMG_8460

De les 18:12 també és la foto anterior on es veu la porta que anaven a netejar.

IMG_8462

A les 18:13 tenim la foto anterior amb la pila de polis que han sortit a netejar la porta. Jo estic ja fora del cordó policial.

IMG_8464

Una altra foto de les 18:13 amb més polis iniciant la neteja. Veureu que el cordó policial va des d’on estic jo fins als polis d’esquena que es veuen a sobre la vorera. També veureu a l’esquerra un home amb pantalons foscos, samarreta blanca i càmera de vídeo en mà. Evidentment forma part del grup però vestit per si en algun moment calgués fer veure que no.

IMG_8475

La foto anterior és de les 18:16 quan el càmera feia ja una estona que em gravava.

IMG_8476

A la foto de dalt entra en escena l’home que se’m vol emportar. Són les 18:17 i entra per l’esquena des de fora del cordó policial.

Per si les mosques aclarir que jo vaig sol, que no parlo amb ningú, no crido cap consigna, no dic res als polis. Vaig mirant i de tant en tant faig una foto.

El primer que fa és preguntar-me si sóc premsa. Dic que no, així que m’agafa per l’espatlla fortament i em diu que vagi amb ell. Jo li dic que no. Ell ho torna a demanar mentre em segueix agafant fortament per l’esquena. Li torno a dir que no vull anar enlloc. La sensació de por, d’inseguretat, d’indefensió és total. Li demano que em deixi, i no em deixa. Em demana el DNI. Li demano que em deixi. No em vol deixar. Li ensenyo el DNI. Em diu que el tregui que el vol tenir a la mà. Li dono i li dic que no se l’emporti. Em diu que no se l’emporta. Sorpresa, s’emporta el meu DNI. Em diu que vagi amb ell. Li dic que no. Em diu que si vull recuperar el DNI he d’anar amb ell. Li dic que jo em quedo fora del cercle policial. Així que se’n va amb el meu DNI.

Evidentment la por que tinc d’entrar a aquell cercle d’impunitat legal és tremenda. Sort i mil vegades gràcies que estic fora i s’han acostat tot d’indignats a mirar què passa. (la democràcia té molta força)

IMG_8477

A un que estava fent fotos de com l’esvalotat m’agafava, també se l’emporten. És el de verd de l’anterior foto. Segueixen sent les 18:17.

IMG_8478

De les 18:18 és l’anterior foto. En ella veieu l’incontrolat que s’ha emportat el meu DNI. L’infiltrat de la càmera sense gravar. Entremig, el de verd que se l’han emportat. També veieu un amb samarreta negra que no te’l vulguis trobar enlloc. El cercle policial. I una noia que els està demanant que s’identifiquin i no ho han volgut fer. El de l’esquerra de perfil que em mira és l’esvalotat que s’ha emportat el meu DNI.

IMG_8479

L’anterior foto és de les 18:35 quan un anti-avalot que pels ulls es veu que no és el mateix, es digna a tornar-me el DNI.

També alliberen el de verd i m’explica que l’han insultat, li han donat cops i empentes. I li han fet esborrar fotos.

Ciutadans, aquesta és la democràcia. Aquest és el sistema en que vivim i això ha de canviar.

A la que et despistes, se t’emporten.

I en contraposició a ells, els ciutadans que estaven per allà, que m’han donat suport, m’han tranquilitzat, m’han donat alternatives, m’han explicat els meus drets, s’han estat al costat que és l’única cosa que ha evitat que se m’emportessin.

Les meves conclusions del que he vist: No us cregueu el que diuen als mitjans de si els indignats són violents. El govern està totalment fora de joc, actuen desmesuradament, no actuen fent política, no actuen en representació del poble, no protegeixen el poble.

Malauradament ara penso que no només ha de plegar el Felip Puig, sinó que també ho ha de fer l’Artur Mas. No pot ser que estiguin passant aquestes coses. Se li està anant de les mans. Anant pels llocs en helicòpter no arreglarà res. Deixant anar uns ànonims a atacar a la gent, és de neci.

L’Artur Mas i el Felip Puig estan demostrant que els indignats tenen raó. Que ells no són uns ciutadans que per votació tenen un càrrec polític i fan unes funcions dins la societat. Ells són uns que tenen poder i fan i desfant com volen. I les coses no van així.

La democràcia és molt forta i fa molta por. Si L’Artur Mas i el Felip Puig no tenen autoritat es converteixen en uns opressors dèspotes. Han de fer política i fer política no és contractar un professor de Harvard que els faci la comptabilitat i uns anti-avalots per reduir la població.

Per sobre de tot, no us cregueu els mitjans. Els que actuen amb violència són ells que tenen el poder. I s’estan equivocant.

[ho he posat a latafanera]

Joan Herrera i Dolors Camats presenten: la carta

Jo sóc un dels pocs afortunats que llegeix el bloc de la Dolors Camats i el Joan Herrera a la vegada.

Ahir dimarts 14 van posar els dos la resposta a una presumpta carta d’una persona indignada. Resposta del Joan i resposta de la Dolors

La gràcia és que s’assemblen una mica (ja imagino que ells en són conscients, però i nosaltres?).

Les dues comencen amb:

Estic d’acord amb la diagnosi que fas. La majoria del Parlament té força suficient per aprovar els pressupostos de les retallades i la llei òmnibus que mercantilitza serveis i treu controls al mercat.

Després d’això la Dolors té un paràgraf que el Joan escriu al final.

El Joan diu:

Crec que no només hi ha una manera d’expressar el rebuig a les polítiques de retallades. El rebuig s’expressa amb mobilització des de l’expressió d’una ciutadania que rebutja les retallades. Però també crec que des del Parlament ens hem de carregar de raons i arguments votant en un sentit contrari a aquests pressupostos. Segurament és el vot durant els pressupostos la manera de retratar els interessos de cadascú.

La Dolors diu:

Es pot expressar el rebuig a aquestes polítiques de diferents maneres. Es pot fer des de les mobilitzacions d’una ciutadania que indignada rebutja les retallades, però també des del Parlament, on tenim raons i arguments suficients per votar en un sentit contrari a aquests pressupostos. Si no s’haguessin presentat les esmenes a la totalitat els pressupostos s’aprovarien sense pràcticament debat. Segurament és el vot durant els pressupostos la manera de retratar els interessos de cadascú.

Després toca parlar d’Itàlia. Camats:

A Itàlia han demostrat que la mobilització ciutadana, la participació massiva en unes eleccions i la iniciativa política dels partits que han portat els referèndums a consulta ha permès canviar les coses.

I Herrera:

I el que intentarem és que per totes les vies, com han fet a Itàlia, començar a donar-li la volta a la situació, des del carrer, però utilitzant també tots els instruments a les diferents institucions.

Ara parlen dels equilibris de diputats. Camats:

A Catalunya, demà discutirem els pressupostos perquè alguns, entre ells nosaltres, hem presentat una esmena a la totalitat. El Grup de CiU (62 diputats) que dóna suport al Govern i el Grup del Partit Popular (18 diputats) que ja ha anunciat que l’ajudarà a rebutjar les esmenes a la totalitat, sumen 80 vots. És una majoria més que suficient (68 és la majoria) i per suposat també el quòrum necessari. I és en aquest marc on alguns volem que s’escolti la nostra veu d’oposició que evidencia que hi ha altres camins.

I l’Herrera:

Dimecres discutirem els pressupostos perquè alguns hem presentat esmena a la totalitat. El grup de CiU (62 diputats) que dóna suport al Govern i el Grup del Partit Popular (18 diputats) que ja ha anunciat que l’ajudarà a rebutjar les esmenes a la totalitat, sumen 80 vots. És una majoria més que suficient (68 és la majoria) i per suposat també el quòrum necessari. I és en aquest marc on alguns volem que s’escolti la nostra veu d’oposició que evidencia que hi ha altres camins.

Aquí és quan l’Herrera ha posat el paràgraf que la Dolors havia escrit al principi:

jo, com a diputat del Parlament, escollit com a tal, aniré el dia 15 a votar en contra d’aquests pressupostos. I aniré a fer-ho amb els arguments d’una esmena a la totalitat, de rebuig frontal a aquests pressupostos. Amb propostes alternatives, perquè és fals que retallar sigui la única alternativa. Es poden augmentar ingressos (aprovar un impost sobre els grans patrimonis, impost sobre energia nuclear, no eliminar impost de successions…) i reduir despesa per altres bandes (despesa farmacèutica, concerts a escoles d’elit que separen nens de nenes…). I el dia següent, el dia 16 votarem contra de la llei de mesures fiscals i financeres, igual que al juliol ho farem en contra de la llei òmnibus.

I arribant al final els dos coincideixen en dir:

Jo pertanyo a un grup parlamentari de 5 diputats i 5 diputades i tots 10 ens hi oposarem a aquestes polítiques. Sé que no n’hi haurà prou amb els nostres vots però també creiem que en un moment en que s’aproven polítiques de retallades cal omplir tots els espais per plantejar alternatives i dir que no són inevitables les seves polítiques.

Jo, francament, he de felicitar a la Camats perquè ha posat punts i a part, i això sempre és de molta ajuda, sobretot quan has de llegir textos guionitzats.

anuncis per a discapacitats

En honor a l’Arcangelo, posaré tres anuncis que vaig comentar el 2009.

Són tres anuncis que els uneix la visió de l’espectador com un discapacitat qualsevol.

Blanquerna

FP

Aigua Font Vella

Són tres anuncis que deuen mostrar que estem en una cruïlla de la història de la publicitat.

Els de Blanquerna, aquest any encara van més forts i s’anuncien dient que ells són el teu valor afegit.

Si voleu un analisi intelectual amb proves documentals d’aquesta visió que tots som discapacitats, podeu començar a veure documentals de l’Adam Curtis. Tots valen la pena.

el Pere ajuda a créixer a la Stefania i al Roger

He fet una pausa en la meva sessió diària de FIFA11 per comentar un pòster que he vist avui pel carrer. És d’una cadena que es diu Fundació Pere Tarrés que seria com la Fundación Vicente Ferrer però per rics.

IMG_8408

El que més m’ha sorprès és l’adreça “www.peretarres.org/amics”. Barra amics? No ho he vist gens clar.

Això m’ha donat l’oportunitat de llegir què diu presumptament la Stefania de 14 anys. Diu que li agrada anar de colònies i el casal. Però ho diu com ho diria un nen de 14 anys: “m’agrada gaudir de les activitats d’estiu que organitza el meu esplai, tant de les colònies com del casal”. Ens diu també perquè li agrada: perquè s’ho passa bé. I s’ho passa bé amb els amics. En contraposició al que li podria estar passant en aquell moment que és fer-se càrrec dels més petits. Tots sabem el conyàs de la hòstia que suposa estar pendent de nens petits. La Stefania ho sap, nosaltres també.

Al costat tenim el Roger de 6 anys que ens diu que després de passar-se tot el sant dia a l’escola, quan surt se’n va a un altre lloc on també li donen de menjar i li diuen què ha de fer. En les seves paraules: “cada tarda, quan arribem de l’escola, berenem i després fem els deures amb els monitors”. Monitors que deuen ser la Stefania però amb 16 anys que és l’edat legal per treballar, i ara ja li ve de gust “fer-se càrrec dels més petits” perquè cobra.

El Roger també ens diu què podria estar fent si no anés a aquest lloc que en diuen Esplai però que no serveix per esplaiar-se. Diu que estaria a casa mirant la tele.

Perdoneu, però és que m’he quedat sense paraules. Pobre nen, l’escola plena d’ordinadors i ell quan arriba a casa tot el que té és una trista televisió.

Jo, crec realment que aquests nens realment necessiten ajuda. Algú hi hauria de fer alguna cosa perquè sinó tot plegat pot acabar molt malament, realment.

Ara, si em permeteu seguiré jugant al FIFA11 que he deixat un partit a mitges contra el Saragossa, i seguiré escoltant la cançó Todas Tus Amigas.