el tonto i el cabró

Imagineu que teniu davant vostre un tonto i un cabró.

Què és millor? El tonto que el pobre viu discapacitat per entendre res ni caminar cap enlloc? El cabró que te la fotrà per on pugui però com a mínim faràs algo?

El cabró mostra que en el fons és tonto perquè sempre acaba humiliat i enfonsat. El tonto és capaç de fer (i fer-se) cabronades sense saber-ho.

Els cabrons els costa molt deixar de ser-ho per ambició. Els tontos per desconfiança.

Això dels cristians del perdó i el pecat, de fet, funciona. El cabró sap que ha pecat i obté el perdó. Té una sortida a les seves cabronades. I el que està fet, està fet, però com a mínim ja no en fa més. El tonto com que posa l’altra galta no es posarà a fer cabronades. Cosa que també va bé.

One thought on “el tonto i el cabró

  1. Pingback: nunca nueve » la justícia es fa

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *