balanç dels presidents americans

Faré un resum ràpid dels presidents dels Estats Units, sempre influenciat per Adam Curtis.

Ronald Reagan: ell comença a desregular els mercats, però segueix separant economia de política, que segueix fent-la com havia estat fins llavors.

George H. W. Bush: és un polític normal també i malgrat fer les coses pensant en fer-ho bé pel poble, perd les eleccions perquè el poble comença a creure’s el tema econòmic i s’oblida de la política. És la famosa frase d’un assessor de Bill Clinton “it’s the economy stupid” (frase que ara fan servir a tot arreu per dir que l’altre no s’entera de res)

Bill Clinton: havia de ser un polític normal, però segueix els principis econòmics de Ronald Reagan i els seus assessors.

Ell mateix arriba a President centrant la seva política en l’economia, així doncs que tira pel dret, i fa de l’economia la seva política. Com a polític es dedica a tocar el saxo i poca cosa més (bé, també li toquen la flauta). El deute amb aquest president baixa (amb Reagan havia pujat però l’economia havia pujat així que tot arreglat, això deia la seva teoria).

George W. Bush: Potser és massa recent, però aquest home enfonsa USA. Ell que es pensa que ho farà millor que el pare, agafa les tesis econòmiques que Clinton i Reagan havien fet servir per pujar l’economia, i el pobre desgraciat que no entén res: ho enfonsa tot. I se’ls gasta en guerres estúpides, a imatge també de les guerres que havien tingut Reagan i Bush pare.

Destrueix l’Estat amb les hiper-desregulacions que afavoreixen que la gent tingui diners, i afavoreix que tot es fabriqui a Xina. Com veieu, fa de la seva persona un model per tota la societat: ric atontat que ja no treballa.

Aquest home és la sublimació del tonto del saxo que deixa fer política als economistes (Clinton) i del Reagan que era inteligent però que ho va començar tot.

Barack Obama: Ja veurem com acaba, però aquest president es troba amb un país que no treballa físicament perquè tot ho fa la Xina, i una població que després de tants anys ha assumit que el benefici econòmic és mesura de benestar comú (expressió treta d’aquí).

A mi em sembla que més enllà de com sigui Obama, els equilibris del sistema constitucional americà que fan que cap President pugui tirar pel dret, és el que estan fent que no es pugui fer el canvi substancial i necessari que necessita un país que ha tirat de fer de l’economia una política. Cosa que ja no funciona perquè Xina segueix fent política tradicional. És a dir, sabent que l’economia està al servei de la política.

És a dir, Xina sap que una cosa pot ser bona políticament i dolenta econòmicament, i per tant, s’ha de fer. I que pot ser bo econòmicament i dolent políticament i per tant no s’ha de fer.

És a dir, que Grècia no hauria d’haver aprovat per 155 diputats de 300 l’ajuda de 12.000 milions d’euros dels economistes europeus. Perquè el fracàs és Europa, no Grècia (tal com diu Burniol al minut 9:25 en aquest vídeo).

Si em permeteu un apunt local: tinc por que l’Artur Mas (tan maco que és) sigui dels que es creu que això de fer la comptabilitat serveix per fer política. Espero que sigui dels bons polítics que fa política sense que es noti.

el Trias no és imbècil

A molta gent li sembla obvi que un cop canviat l’alcalde, passi a fer la secció “El Trias és imbècil”, però no la faré.

Primer de tot perquè pel que he vist fins ara no fa pinta que en sigui.

I segon de tot perquè no va amb mi aquesta retòrica de “si amb un si, amb l’altre també”. No, no, aquí no repartim per a tothom. S’intenta ser objectiu i imparcial. Tampoc puc negar veure les coses com les veig.

Si voleu pensar que és un tema partidista, que si és fàcil atacar les esquerres, que si ara no dic res de les dretes. Us equivoqueu, i si em permeteu: aquest és un pensament partidista d’esquerres amb l’objectiu de fer equip enlloc de mirar què està passant.

Però per sobre de tot: tothom pot fer imbecilitats, però la secció de l’Hereu ha existit perquè el que estava fent urbanistícament era canviar moltes coses de cop i totes malament.

Veure un dia rera un altre com vas pel carrer i van canviant les coses i consistentment cap a pitjor i sempre amb els mateixos principis estúpids: això és el que va fer néixer la secció.

El Trias ho arreglarà? Ho deixarà com estar? Seguirà fent el mateix? No se sap. Si vol fer-ho diferent trigarà anys en trobar el bon camí. Això segur.

Així que a la primera que faci alguna presumpta imbecilitat, no anirà a parar aquí, en aquest blog.

ara si!

Sóc un sentimental. No m’ho esperava, però ha passat. El diari Ara torna a donar els tiquets sense data concreta. 💡

Jo me’n vaig queixar amb un escrit que fins i tot llegint-lo jo em convenço a mi mateix (cosa que no sempre passa).

IMG_8521m

S’obre davant meu un món de felicitat regalant tiquets de diari a amics i familiars.

Ja podré dormir dissabte sense haver de córrer per arribar al quiosc abans que tanqui.

Marxaré de vacances sabent que algú llegirà el diari.

Gràcies.

Perquè la felicitat no es compra amb diners, ara la tenim en tiquets.

From Me To You – cinemagraph

Una de les últimes coses boniques que he trobat a internet és aquesta colecció d’animacions que en podríem dir art.

From Me To You

En diuen cinemagraph, i són gifs animats.

Si voleu podeu subscriure-us al RSS per veure quan els de From Me To You en pengen algun:

Pipes: From Me To You – cinemagraph

El RSS anterior està fet amb “Yahoo Pipes” que serveix per fer la feina que els altres s’han deixat de fer. En aquest cas fer un RSS dels cinemagraph.

portàtil solar, memòria ràpida

Sembla que en informàtica anem deixant La Crisi i s’estan posant a fer coses per les que valgui la pena deixar-s’hi part del sou.

En aquest cas us vull presentar un portàtil que en la tapa té panells solars. Per ara no serveix per tenir-lo sempre en funcionament però diu que l’ajuda a tenir-lo 14 hores funcionant. (val uns 500eur)

Samsung NC215S solar netbook will see the light of day in Russia — Engadget

I la segona novetat és una memòria USB que arriba a 250MB/seg de velocitat de lectura i d’escriptura. Té 50GB i val 100 eurots:

Super Talent USB 3.0 Express RC8 looks like a thumb drive, acts like an SSD — Engadget

Tenint en compte que les que et venen avui només copien a 10MB/s, podem dir que és un canvi revolucionari i permetrà copiar les fotos familiars tan ràpid que no m’estranyaria que de pas algú es copiés una peli. 😳

Finalment, no puc més que expressar la meva desilusió en les esperades targetes SDXC de 64GB que ja fa dos anys que han sortit i segueixen pels núvols. I pel que sembla seguirà així fins que la gent s’animi a comprar-les. (això de la oferta i la demanda és una putada)

300 (indignats)

Les notícies comentades pel mai9 es poden llegir al bloc SpainNews. Però com que sé que a molts no us interessa la política però per algun motiu desconegut us interessen les trifulgues gens polítiques dels indignats a Barcelona, faré una excepció amb aquesta notícia presumptament graciosa.

Però que de graciosa no té res, eh, perquè estem parlant d’un altre atac dels indignats contra la democràcia. Que el Quim Monzó ja fa temps que ho veu i la gent es deu pensar que és un dels seus contes. Però algú ho hauria d’aturar, sinó el Puig perquè s’ha tornat fleuma, els del PP que ara sembla que són els bons de veritat.

L’alcalde de Mollet, perseguit per 300 indignats durant gairebé dos quilòmetres

Mireu-ho carai! un càrrec electe perseguit per aquesta gent que no representen res i s’autoanomenen indignats! La democràcia està en perill! On són els anti-avalots quan els necessites? Que algú li deixi un helicòpter! Ràpid a la bat-cova!

Evidentment aquest bloc no es posiciona si els 59.000eur que cobrava l’any passat, o els 65.000 que cobrarà aquest any són molts o pocs. Ni en termes absoluts, ni comparant-los amb els 78.000eur que volia cobrar. Tampoc sabem si el sou incloïa jugar un partit de futbol els diumenges per entretenir la població (cosa que si que justificaria el sou). Tampoc entrarem en l’argument dels economistes de si un “alt càrrec” ficat en política cobra tant més poc que un “alt directiu” ficat en empreses (de les que presumptament volen sucar el melindro polític).

Dit això, he sentit l’alcalde a la ràdio i diu que això és immoral. Que és immoral que se sàpiga. Bé, no que se sàpiga perquè és públic, sinó que és immoral que s’utilitzi per dir-ho quan la resta de partits ja ho saben.

En resum, que si els indignats diuen que no els representen, l’alcalde diu que representa que l’altre polític no ho havia de dir.

I ara que està tot aclarit poden seguir explicant-nos que són aquestes coses que s’han de fer. Que no serà fàcil però que si no ho fem hi haurà un percentatge que pujarà més del que hauria.

Que ho facin com el Sandro que porta setmanes explicant-nos que només tenen 45 milions d’euros per fitxar i el que gastin de més no ho tindran de la següent setmanada, vull dir temporada. Es nota que han estudiat a ESADE perquè ens tracten com si tinguéssim divuit anys.

el tonto i el cabró

Imagineu que teniu davant vostre un tonto i un cabró.

Què és millor? El tonto que el pobre viu discapacitat per entendre res ni caminar cap enlloc? El cabró que te la fotrà per on pugui però com a mínim faràs algo?

El cabró mostra que en el fons és tonto perquè sempre acaba humiliat i enfonsat. El tonto és capaç de fer (i fer-se) cabronades sense saber-ho.

Els cabrons els costa molt deixar de ser-ho per ambició. Els tontos per desconfiança.

Això dels cristians del perdó i el pecat, de fet, funciona. El cabró sap que ha pecat i obté el perdó. Té una sortida a les seves cabronades. I el que està fet, està fet, però com a mínim ja no en fa més. El tonto com que posa l’altra galta no es posarà a fer cabronades. Cosa que també va bé.

adéu pirateria d’mp3

Sabeu per què ja no és notícia la pirateria de fitxers de música MP3? Perquè ja no cal piratejar-los! Visca!

Ho hem d’agrair al YouTube i a Spotify.

Evidentment que la gent es segueix baixant mp3, perquè sempre queda un remenen, igual que algú segueix ‘dale que te pego’ amb l’eMule. 😆

Però el que és important és que la cresta de l’ona ja no és baixar-se mp3. Imagina’t la feina: baixar-se’ls, ordenar-los, posar-los en el programa per escoltar. Buf, ja estic cansat.

Jo, personalment, m’he fet una llisteta de vídeoclips amb la musiqueta que m’agrada.

Quina sort que la llei ens ha permès seguir fent el que fèiem sense tornar als pesats i cansats CDs de 20eur com volien els frigopies del copyright.

Ara, a veure qui és l’espavilat que troba com podem veure pelis en 720p sense haver de preveure que la voldràs veure amb una setmana d’antelació. 🙄

Quim Monzó veia ahir el que també veu avui

Ara vaig a comentar l’article del Quim Monzó sobre el plumero dels indignats:

El amor es ciego, informadores
¿Qué podías esperar de un grupo que, antes de conseguir nada, ya se autobautizaba con el nombre pomposo de Revolución? Una revolución es algo serio, un cambio drástico de las instituciones y de las estructuras y, aquí, de cambio, ni uno. ¿Dónde está la revolución? ¿Cómo va a haberla si, antes de ganarla, los supuestos revolucionarios ya se ponen las medallas?

Doncs el nom potser el van posar per apuntar al que volen. Jo també vaig fer broma. Però ara diria que malgrat que en aquest batibull de gent hi haurà coses que no voldré (un amic em va dir que a la Plaça Catalunya uns havien posat un cartell que deia “hazte vegano”), doncs si que diria que hi ha una base que si que val la pena. Diuen coses que no són noves i que té sentit fer-les.

Estar per veure com es fan, que és el més important. Però com he dit altres vegades: els indignats estan lluitant perquè es vegi que són legítims i tenen credibilitat. I són oposició al Govern. Per això els polítics els desacrediten dient que són violents. Els que siguin violents, se’ls arregla policialment, però no se’ls liquida políticament.

Y a ellos, ¿quién los ha escogido? ¿Se les ha aparecido Durruti y los ha señalado con el índice?

Ho acabo de dir que els indignats estan lluitant per dir que són legítims, oi? Doncs això.

Ja que parla de dits, parlem que el Rajoy va ser elevat a President del PP pel dit índex de l’Aznar. Que no passa res, però d’això es queixen els indignats. Aquest joc de partits no els representa.

¿Qué se podía esperar de genios que, tras aplazar una y otra vez las votaciones asamblearias sobre el derecho a la autodeterminación, lo votan, gana, y finalmente desaparece de la lista de acuerdos?

Estimadíssim Monzó, no és un tema fàcil. Què et sembla si valores que ha sortit el tema, l’han parlat, s’ha aprovat, algú s’ha fet el ronsó i no ho han ocultat amb mariconades com “proposem el pacte fiscal”?

“un gobierno de transición que nacionalice la banca, acabe con la dictadura de los ricos y saque España de la UE”? ¡Y también dos huevos duros!

Suposo que la sorpresa no és que proposessin un govern de transició. Aquí portem molts anys transicionant i no seria ara el moment de perdre el costum.

El tema dels rics: bé, hauríem de veure què passa si part de la població es torna pobra en 5 anys i els rics segueixen sent rics. I no perquè siguin “rics deshonestos” sinó encara que siguin “rics normals”. Els rics ja ho veien que no s’havien de comprar un pis amb una hipoteca a 50 anys, i no ho van fer i segueixen sent rics. Però amb això no arreglem el problema polític que tenim.

I de l’Euro ja veurem què se’n fa. Preguem que els xinesos l’aguantin. I que els alemanys es comportin amb la sensatesa d’un català: que paguin i callin. Si ho fan així segur que va bé, perquè oi que ha funcionat fins ara? Doncs endavant. Mentrestant els indignats aniran pensant solucions abans que vingui un professor de Harvard a dir-nos “com ho farem”.

parla molt dels fets, poc del que està passant

Anava a parlar de YouTube i els MP3 però m’he trobat un article sobre els indignats, així que vaig a comentar-lo.

Si em permeteu un resum ràpid de l’article: parla molt de fets i poc del que està passant. (em sembla que hi ha alguna frase d’un famós que diu alguna cosa semblant)

Nihil Obstat: Democràcia només n’hi ha una i a tu et vaig trobar al carrer
(…)A més de pre-democràtic, el moviment dels “indignats” és també anti-democràtic. En primer lloc, per atribuir-se la representació del poble sense que ningú no els hagi elegit. Pijtor encara, per la pretensió no ja d’encarnar el poble sinó de SER el poble. El “poble” sobirà que fa el que li dona la gana, votant a mà alçada i ignorant la voluntat de totes les altres persones que no van a assemblees i que pensen diferent. Aquest mesianisme se sustenta en un pensament utòpic -i com a tal, totalitari- que intenta sumar les restes del romanticisme àcrata amb les deixalles del naufragi del racionalisme col·lectivista.

Els indignats diuen que són del poble, i els socialistes diuen que són socialistes. Si que tenen pretenció de ser més: “u-ne-te, no nos mires”, però bé, pretensions de creixement les té fins i tot l’Espanyol.

No n’hi ha de mesianisme. No pot ser acusar els indignats de no tenir programa electoral i després acusar-los de messiànics. I el pensament utòpic no veig perquè ha de ser totalitari. Com que no sé què és el “romanticisme àcrata” ni el “racionalisme colectivista” ho deixaré per un bla bla bla intelectualoide que no porta enlloc. (ehem)

Si els “indignats” fossin realment un moviment de protesta contra la crisi econòmica haurien anat a manifestar-se des del primer dia a La Moncloa. Haurien demanat el cap de Zapatero, com van fer els manifestants de Tuníssia i Egipte, amb els que tan equivocadament es comparen i se’ls compara.

Els indignats no són un moviment de protesta contra la crisi econòmica. Mira si era fàcil. A la manifestació d’ahir vaig veure la bandera de Grècia i la de Suïssa. Els teus referents de Tuníssia i Egipte són dels mass mèdia. Islàndia és un altre referent real. Ho dic pel que vaig veure la manifa 19J.

L’actual problema d’Espanya no és un problema de sistema -tot i que aquest sigui manifestament millorable- sinó de mal govern. El problema de la crisi econòmica espanyola no és un problema de la banca nord-americana i les subprimes, que aquí pràcticament no van afectar, sinó una crisi d’endeutament públic i privat derivat de la bombolla immobiliària i d’unes polítiques governamentals equivocades que han generat enormes dèficits i més endeutament. I el principal responsable d’aquesta situació no és cap conspiració Lugano o Trilateral sinó el govern que durant els últims 7 anys ha dirigit Espanya: el govern socialdemòcrata d’un tal José Luís Rodríguez Zapatero.(…)”

Clar que tenim un problema de mal govern. I el que diria que diuen els indignats és que el sistema de partits és endogàmic i quan aconseguim que finalment marxi un, el que entra és más de lo mismo. No sé si ho has sentit que diuen “democracia real ja!”. I ho diuen perquè no se senten representats.

I clar que tenim un problema de polítiques governamentals equivocades. I a veure qui és el guapo que va als bancs i els diu que no. Aquest és el problema que diria que apunten els indignats. Que aquí sempre pringuen els mateixos. No pot ser privatitzar els beneficis i nacionalitzar els deutes (això també ho diuen).

El que diuen els indignats és que amb les retallades s’està fent pagar el mort als que senzillament van a treballar, i els que han estat jugant amb l’economia segueixen protegits.

Perquè, amic “indignat”, democràcia només n’hi ha una i a tu et vaig trobar al carrer.

A tu t’he trobat al facebook.