A molta gent li sembla obvi que un cop canviat l’alcalde, passi a fer la secció “El Trias és imbècil”, però no la faré.

Primer de tot perquè pel que he vist fins ara no fa pinta que en sigui.

I segon de tot perquè no va amb mi aquesta retòrica de “si amb un si, amb l’altre també”. No, no, aquí no repartim per a tothom. S’intenta ser objectiu i imparcial. Tampoc puc negar veure les coses com les veig.

Si voleu pensar que és un tema partidista, que si és fàcil atacar les esquerres, que si ara no dic res de les dretes. Us equivoqueu, i si em permeteu: aquest és un pensament partidista d’esquerres amb l’objectiu de fer equip enlloc de mirar què està passant.

Però per sobre de tot: tothom pot fer imbecilitats, però la secció de l’Hereu ha existit perquè el que estava fent urbanistícament era canviar moltes coses de cop i totes malament.

Veure un dia rera un altre com vas pel carrer i van canviant les coses i consistentment cap a pitjor i sempre amb els mateixos principis estúpids: això és el que va fer néixer la secció.

El Trias ho arreglarà? Ho deixarà com estar? Seguirà fent el mateix? No se sap. Si vol fer-ho diferent trigarà anys en trobar el bon camí. Això segur.

Així que a la primera que faci alguna presumpta imbecilitat, no anirà a parar aquí, en aquest blog.

Ara vaig a comentar l’article del Quim Monzó sobre el plumero dels indignats:

El amor es ciego, informadores
¿Qué podías esperar de un grupo que, antes de conseguir nada, ya se autobautizaba con el nombre pomposo de Revolución? Una revolución es algo serio, un cambio drástico de las instituciones y de las estructuras y, aquí, de cambio, ni uno. ¿Dónde está la revolución? ¿Cómo va a haberla si, antes de ganarla, los supuestos revolucionarios ya se ponen las medallas?

Doncs el nom potser el van posar per apuntar al que volen. Jo també vaig fer broma. Però ara diria que malgrat que en aquest batibull de gent hi haurà coses que no voldré (un amic em va dir que a la Plaça Catalunya uns havien posat un cartell que deia “hazte vegano”), doncs si que diria que hi ha una base que si que val la pena. Diuen coses que no són noves i que té sentit fer-les.

Estar per veure com es fan, que és el més important. Però com he dit altres vegades: els indignats estan lluitant perquè es vegi que són legítims i tenen credibilitat. I són oposició al Govern. Per això els polítics els desacrediten dient que són violents. Els que siguin violents, se’ls arregla policialment, però no se’ls liquida políticament.

Y a ellos, ¿quién los ha escogido? ¿Se les ha aparecido Durruti y los ha señalado con el índice?

Ho acabo de dir que els indignats estan lluitant per dir que són legítims, oi? Doncs això.

Ja que parla de dits, parlem que el Rajoy va ser elevat a President del PP pel dit índex de l’Aznar. Que no passa res, però d’això es queixen els indignats. Aquest joc de partits no els representa.

¿Qué se podía esperar de genios que, tras aplazar una y otra vez las votaciones asamblearias sobre el derecho a la autodeterminación, lo votan, gana, y finalmente desaparece de la lista de acuerdos?

Estimadíssim Monzó, no és un tema fàcil. Què et sembla si valores que ha sortit el tema, l’han parlat, s’ha aprovat, algú s’ha fet el ronsó i no ho han ocultat amb mariconades com “proposem el pacte fiscal”?

“un gobierno de transición que nacionalice la banca, acabe con la dictadura de los ricos y saque España de la UE”? ¡Y también dos huevos duros!

Suposo que la sorpresa no és que proposessin un govern de transició. Aquí portem molts anys transicionant i no seria ara el moment de perdre el costum.

El tema dels rics: bé, hauríem de veure què passa si part de la població es torna pobra en 5 anys i els rics segueixen sent rics. I no perquè siguin “rics deshonestos” sinó encara que siguin “rics normals”. Els rics ja ho veien que no s’havien de comprar un pis amb una hipoteca a 50 anys, i no ho van fer i segueixen sent rics. Però amb això no arreglem el problema polític que tenim.

I de l’Euro ja veurem què se’n fa. Preguem que els xinesos l’aguantin. I que els alemanys es comportin amb la sensatesa d’un català: que paguin i callin. Si ho fan així segur que va bé, perquè oi que ha funcionat fins ara? Doncs endavant. Mentrestant els indignats aniran pensant solucions abans que vingui un professor de Harvard a dir-nos “com ho farem”.