Partit Reformista Objectiu i Racional (el ROR)

Veient que a places i carrers hi ha tot de gent disgustada, ara és el moment de llançar al mercat un nou partit polític que satisfaci les necessitats de la nostra societat canviant.

Aquest és el nostre ideari programari:

– putejarem la sanitat privada tan com puguem, perquè en veritat no els interessa la medicina sinó que volen guanyar molts diners, i això no està bé.

– millorarem la sanitat pública fent-los passar encara un altre examen. Li’n direm “el remir”. Els que portin 7 anys estudiant i no treguin un 6,66 (o més) quedaran descartats. El que importa és que la resta tinguem una bona sanitat, i quina millor manera que fer-los un examen, oi?

– res de velocitats variables ni coses que no s’entenen, a les carreteres tothom anirà a 70, sempre. Així potenciarem el transport públic.

– les bicicletes són un problema, així que només podran circular el cap de setmana i els mesos de Juliol i Agost.

– tots els militants tindran internet gratis. Les noves tecnologies són importants i que tinguem molts militants també.

– els professors de l’escola pública treballaran una mica menys i cobraran una mica més. Així aniran més contents a l’escola i a veure si encomanen l’alegria a estudiants i pares.

– com que ara sobren pisos, els constructors aniran tots a la presó. I els administradors de pisos també. Després farem una assemblea a veure si algú sap com organitzar el tinglado.

– els immigrants estan molt bé i a la vegada no està tan bé. Treballarem amb les associacions d’immigrants a veure què s’hi pot fer.

– no permetrem de cap manera que hi hagi algú que visqui millor que l’any passat. Qui vulgui comprar una llagosta haurà de demanar un permís especial explicant motius i causes. Nosaltres respondrem explicant les conseqüències.

– no farem res que no haguem dit al programa electoral perquè després no ens diguin coses.

– ningú serà cap de llista i tothom tindrà algun càrrec. Així evitarem que algú s’hagi de responsabilitzar-se de res i a la vegada tothom tindrà protagonisme.

– som realistes i sabem que no tindrem majoria absoluta a les primeres eleccions, així que ja avancem per escrit que no recolzarem cap proposta de ningú per canviar res que vagi a favor de perjudicar en contra de la població.

Madrid es crema, a Portugal

Servidor de vostès està a Portugal, mirant a veure si s’hi pot fer alguna cosa en aquest embolic de coses que han decidit ells prescindint totalment de la resta d’España.

Circulant per aquesta agradable xarxa de carreteres que ni el Pujol trobaria la manera d’arribar als llocs, em vaig trobar aquesta estampa:

IMG_5321p - Madrid se quema

Eren una parella visiblement de Madrid, on ella empeny el cotxe i el xicot està dins fent veure que fa alguna cosa. En fi, pobra noia. La prova que Catalunya és una nació és que aquí qui empenyeria seria el noi. O més fet diferencial encara: trucaríem al RACC. :mrgreen:

En qualsevol cas, mentre passava pel costat vaig cridar “Barça! Barça! Baaaarça!” I ella va somriure.

A veure si ara que han fitxat el Sr Surimi aconsegueixen que l’any que ve no se’ls cremi el txiringuito enmig de Portugal. 🙄

L’Hereu és imbècil, part extra: taxis elèctrics però inútils

No podia deixar passar aquest article de Quim Monzó per colar-lo com a part extra d’aquesta sèrie de disbarats psocialistes:

“A mí me gusta este laboratorio”
¿Cómo es que dan carnets de taxista a gente que ni habla las lenguas de la ciudad ni conoce las calles, hasta el punto que te pide que le indiques dónde está la Diagonal y pone en duda que exista la calle Mandri? ¿Alguien tirará algún día de la manta del IMT para ver qué hay debajo? Mientras, Hereu, como gran solución a los problemas del mundo del taxi propone un concurso internacional de taxi eléctrico y convertir la ciudad en un laboratorio “para experimentar tecnologías urbanas”. Cágate, lorito.

Això del concurs internacional de taxis elèctrics i experiments urbans va en la línia de fer uns Jocs Olímpics d’Hiverns. A contracorrent que deia el llibre. 🙄

PD: m’ha costat però el títol “a mi m’agrada aquest laboratori” és el lema de l’Hereu “a mi m’agrada aquesta ciutat” sumat a ell dient que farà de Barcelona un laboratori de tecnologies urbanes”.

vengeu-me votant

Estimats lectors, he estat víctima d’una trama de funcionaris españols per tal que no pugui votar a les properes eleccions municipals. Es veu que el vot anticipat no existeix i t’obliguen a fer-ho per carta, la qual cosa suposa una de tràmits i anades i vingudes de l’oficina de correus que no he aconseguit superar.

Així doncs, com va dir Bin Laden: vengeu-me.

PD: Tan fàcil que va ser votar per la independència, i tan difícil que és votar a la española.

American… Express?

Des d’aquí vull felicitar als amics d’American Express per donar-me una targeta de crèdit i no enviar-me el número pin.

Així doncs, després de trucar al número 902 i dir el número del dni, els 4 últims números del mòbil, la data de naixement i dos cops un número a l’atzar que hauré de recordar, llavors em surt una noia molt amable que em dirà que el número pin me’l donaran d’aquí un any. 😯

La noia ha aprofitat per comentar-me que la targeta en qüestió és capaç de donar-me 600eur en metàlic en caixers però que només és per situacions d’emergència perquè 600 euros encara que sembli que són molts diners en veritat no en són gaires. (ai senyor, el que s’ha de sentir…)

Però tot això serà d’aquí un any. Mentrestant faré servir la targeta Mastercard. 🙄

L’Hereu és imbècil, part CXXXVII: aquelles rajoles gastades

Estimats, tenim un alcalde que és un perfeccionista. Barcelona, posa’t guapa (que venen les eleccions).

La Rosa Fontanet de Sant Boi estaria orgullosa de ser barceloní i barcelonina.

Mireu aquestes rajoles:

IMG_4550

Buf. Fatal, fataaaal!!!

És que quan hi caminava per sobre jo ja ho veia que no estaven a l’altura de la marca Barcelona, però, ves, crisi cap aquí, crisi cap allà, així que m’aguantava estoicament.

Heu de saber que per aquestes rajoles hi han passat metges manifestant-se en contra dels retalls. Però tal com ens diu Jordi Hereu: a ell li agrada aquesta ciutat, que retallin per un altre lloc.

Així doncs ha enviat uns paletes a canviar les rajoles:

IMG_4663

Com veieu hi han deixat unes valles perquè caminar per aquestes rajoles és molt molt perillós. Les rajoles necessiten un mínim de cinc dies envallades perquè s’agafin bé a terra. Jo per seguretat les deixaria fins les eleccions.

governants lligats de mans i peus

Aquí hi ha una entrevista que val la pena veure.

The.Daily.Show.2011.05.02.Philip.K.Howard.HDTV.XviD-FQM.[VTV].avi Torrent Download

No és d’algú que proposa lligar els polítics de mans i peus en una demostració de poder colectiu.

És d’algú que diu que els polítics no poden manar perquè quan hi arriben s’ho troben tot ja mig lligat. Lleis que costen molt de canviar. Contractes de deu anys. Estatuts mal girbats. 🙄

Al minut 18.30 diu que s’ha de canviar el sistema. S’ha de donar autoritat a algú, s’ha de donar responsabilitat. Ja sigui a professors, polítics o altres tipus de persones que no fan les coses per contracte. I són els advocats els que impedeixen que es faci res. No pel fet que existeixin sinó pel fet que quan algú intenta canviar alguna cosa, salta tothom amb un advocat perquè no es canviï.

Per cert, el nom del senyor és “Philip K. Howard” i el llibre “The Death of Common Sense

Com s’arregla el problema? Fent que la responsabilitat i l’autoritat formi part de l’agenda pública. Si no ens interessa als ciutadans no hi haurà cap polític que ens demani que el votem dient que s’ha de trencar el sistema endogàmic tancat legalment.

Ara, jo no veig que pugui passar. Ens anirem enfonsant mentre seguim reclamant els nostres drets i escoltem polítics que fan les coses per nosaltres. I després direm que ens retallen coses i que tots els polítics són manipuladors.

A mi, per la meva banda, em toca molt els nassos veure com el Mas ha de fer equilibris antre manifestants, el que pensa que s’ha de fer, Madrid i el que pot fer. I sempre pensant que ja està en campanya per les següents eleccions. Perquè se li nota.

Jo, el que voldria és: que mani com vulgui*, que sigui responsable, que tingui autoritat, i d’aquí 4 anys ja votarem. Que digui “jo faré això” i que ho faci. Però no que tingui un programa de govern que no es llegeix ningú perquè tampoc s’entén res perquè és pur marqueting polític.

Que digui “jo faré això, i si voleu que us tractin com uns nens, aneu a la universitat”. 😈

* qui va començar amb el problema que intenta resoldre aquest home és Ronald Reagan, un irresponsable cowboy (per més inteligent que fos) i va sublimar la idea amb el George W. Bush (un idiota). Aquí tenim el ZP que com vaig sentir en un restaurant navarrès del carrer València: és un memo.

A Contracorrent, llibre sobre Jordi Hereu

Ahir vaig anar a la presentació del llibre sobre Jordi Hereu.

Abans que comenceu a llegir, sapigueu que tot només va durar 30 minuts. Em sembla que és rellevant. (podríem dir que són molt poc presentables)

Valoració genèrica global: trist. Va ser trist.

Jo anava amb mala predisposició, pensant que ens vendran la moto, que faran el préssec, que són tontos. I va passar, però molt lleugerament. El que més va passar: trist.

triiiiist.

Semblava un funeral. Ahir es van enterrar els progres vinguts amb la democràcia.

Resum històric: primer hi havien els falangistes. Els demòcrates socials els van prendre el lloc quan aquests es van morir. I ara s’estan morint i ja veurem qui ocupa el lloc.

Després d’aquesta introducció valorativa. Anem a mirar-los:

IMG_4614

La primera observació és que van posar 4 files de cadires, i -atenció- 3 estaven reservades a l’Ajuntament i gent amb noms i cognoms. Finalment, com que es veu que va venir gent que no havia de fitxar, van afegir una cinquena fila de cadires. Això si, arrossegant-les ferro contra la fusta del parquet (total estàvem en instalacions públiques).

La segona observació és que la gent que seia en aquestes cadires reservades, moltes seien directament sobre el paper on deia reservat. Jo crec que mostraven clarament les virtuts necessàries per tenir un càrrec a l’Ajuntament. A més, haig de dir que no va quedar ni una sola cadira reservada buida. Els que van arribar tard ho van fer amb aquesta preocupació de saber que ho estàs fent.

Un altre fet diferencial comú en molts d’ells és que vestien amb un punt original txatxi. És a dir, una americana a ratlletes petites, unes ulleres diferents, una camisa no sé com, un traje gris que no sembli d’executiu, etc. Clar, al costat de tot això estava jo que per casualitats de la vida portava uns pantalons amb forats i una samarreta surfera Billabong. 🙄 (com si la cara d’avorrit, càmera, paper i llapis no em delatés prou)

Hi havia molta presència femenina (que dirien ells mateixos). I el millor resum que puc fer és que hi havia noies joves que aparentaven ser grans, i dones grans amb aires juvenils.

Fins aquí la descripció de sus lugares y sus personas.

Van parlar tres persones:

El primer era un home enfadat que és/era periodista i el primer que va dir és que si l’Hereu valora les persones segons el que pensen de les dones, els homosexuals i les sabates que porten, ell mira on viuen de Barcelona. Raval, Barceloneta i no sé què més. Es va fer un fart d’explicar-nos que a ell no li han dit què ha de dir, que creu en la paraula del Jordi perquè no sé què, que la resta no, que ell és honest, que ell diu el que vol (bla, bla, bla, bla).

L’home estava enfadat amb els barcelonins que els agrada Nova York i se’ls passa pel cap comparar l’Eixample amb Manhattan i volen que s’assemblin. Està enfadat amb les bicicletes que van per tot arreu (l’Hereu no en té cap culpa oi?). Està enfadat amb la Barcelona del disseny (que tampoc hi té res a veure l’Hereu, oi?).

En resum, van convidar a algú que sabés fer frases senceres, que fos intelectual, que semblés respectacle (respecte+espectacle).

El segon en parlar va ser l’autora! Honestament em va caure als peus. La dona parla xava i té un nivell molt i molt bàsic. Frases cutres com “la meva veritat” o “ell és la llavor”. Només li faltava dir que el Jordi és com un girasol. 🙄

I l’últim va ser el famós Jordi Hereu que no va dir res. Va parlar de quan ell portava calça curta. Aquí vaig veure que estàvem en un enterrament dels progres sortits en democràcia. Gent que ja no té res a oferir, cap idea, cap direcció. Els companys de Pasqual Maragall que -un cop expulsat- són com uns girasols. 😉

Es va estar un munt de temps dient bajanades. Ell va dir l’únic intent de fer reaccionar el públic amb una frase que no era ni una broma. Frases fofes com “donar valors als valors”, “adonar-se dels valors”. Es va fer un embolic amb si ell anava contracorrent, o si ell el que volia era fer un corrent. O si a vegades el corrent és contracorrent (quin desastre).

L’única persona que va dir una frase que no fos de plàstic va ser l’editora. Va tancar l’acte justificant un llibre sobre l’alcalde: “s’ha de conèixer les persones perquè els ciutadans depenen d’elles”. Que no és veritat, però com a mínim diu alguna cosa.

Obama mata

Ens queia molt simpàtic l’Obama, i segurament ara sortirà reforçat per haver fet i no parlat de Bin Laden.

Però a mi no m’agrada que l’hagi anat a matar.

L’home del “change comes to Washington”, l’home Nobel de la Pau, va i mata. I a sobre el tira al mar.

A mi no m’agrada.

Jo tenia entès que els demòcrates feien les coses d’una altra manera.

Però clar, si volia tancar Guantanamo i segueix obert, imagina’t el problema que tindria tenint a Bin Laden.

caldera de gas per només 2500eur

Avui a l’oficina ens ha trucat una noia amb una veu molt maca que deia que era de Gas Natural (que segurament no n’era).

Ens ha començat a dir si teníem gas, si teníem caldera, si feia més o menys anys que la teníem.

Llavors ens ha informat que a partir de l’u de Gener 2012 la Generalitat obligarà a totes les calderes que es trenquin a canviar-les per unes de condensació que són ecològiques i valen entre 2500eur i 3000eur. 😯

Arribats a aquest punt, ha penjat perquè ha vist que no li seguíem la veta.

Ens ha penjat sense dir res. Molt desagradable.

Segurament n’estarà fins la polla d’aquesta merda de feina que té. Però fins que ella mateixa no faci un pas endavant, la resta no la podrem ajudar. I menys si ens penja.

Afortunadament, després ha vingut la cartera simpàtica. 🙂