Impostos al Mercuri

Avui he anat al concert de Mercury Rev al Primavera. Allà he vist alguna cosa amb claredat, no era l’escenari, però a veure si us ho aconsegueixo explicar.

Estava escoltant aquesta música, obriu-la per ambientar-vos, jo també ho faig.

Per si voleu saber de què va, aquestes són les notes que he pres:

model treballador s’ha acabat, estat recull impostos en això, joves atur, impostos directes, empreses i fundacions

No sé si ja us ho havia dit, però el model que tenim on l’Estat sobreviu a base de clavar el treballador s’acaba. Ja no funciona. Per això tenim els joves a l’atur i no passa res. I els grans prejubilats i tampoc passa res.

Si abans es caçaven bisons i ara ja no cal, avui ja no necessitem això del “treballador”. Però estigueu tranquils que seguirem treballant.

Ja no funciona un Estat que capta diners principalment dels que treballen. No funciona que contractar un treballador sigui tan car. Si em permeteu, no funciona “anar a treballar”.

Això tan maco que vam crear de les persones jurídiques va anar molt bé perquè els rics no martiritzessin qui iniciava un negoci i se n’anava a l’aigua. Però avui tenim un entremat de persones jurídiques inacabable amb forats impositius per tot arreu.

Un exemple del cas és el que ha passat amb l’Impost de Successions, que abans tenia sentit perquè tot era més planer. Però a mida que l’economia es fa complexe s’han anat fent forats a aquest impost perquè l’economia segueixi corrent.

Un altre cas exemplificador del merder que tenim és que Ikea és una fundació. És a dir, que van fer la fundació per pagar menys impostos. Tot això són forats impositius que no passa res mentre l’Estat s’aguanta taxant les persones que treballen.

Però tot això no funciona, i cada cop és menys la gent que treballa i més la gent que fa altres coses que són feina però que no suposen un contracte, un horari i aquestes coses que fan, per exemple, els dependents d’Ikea.

Per això l’Estat està embarrancat en aquesta crisi. Mentre els emprenedors/empresaris/espavilats/desperts passen pels forats que l’Estat ha anat obrint.

I l’Estat per aguantar-se, apuja l’IVA. És a dir, si vols no treballis, però quan compris una ampolla de Jack Daniel’s, el 18% serà per l’Estat.

Això de cobrar per les coses clares, funciona. Però tenim el problema que els mobles de la Sènia no són fundacions. I el camí no és que contractin un assessor que els aconselli fer-se fundacions. El camí és que l’entremat fiscal desapareixi igual que ha desaparegut l’Impost de successions. I l’Estat que cobri per altres coses que per gent treballant, que prou pena tenen treballant com per haver d’aguantar l’Estat. No sé si m’explico. (aquesta explicació encaixa perfectament amb això de “la crisi que la paguin els rics”)

Si tenim un Estat mantingut per impostos que no siguin al treballador, i tenim les persones jurídiques clares, llavors tothom començarà a fer coses. No com ara que ningú fa res perquè tot va malament.

2 thoughts on “Impostos al Mercuri

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *