Acampada Pl. Catalunya

Qui m’hagués dit que trigaria més de 15 dies en passar per Plaça Catalunya. Així que avui a les 22h estava per allà i he assistit a l’assemblea.

Ara que ho vaig a escriure em pregunto com és que en 15 dies llegint per internet, tot el que he llegit no m’ha informat de res (ehem). Per això, enlloc d’anar a dormir com volia, perdré una estoneta escrivint lo qualo.

No m’he pogut estar de fer una panoràmica des d’on estava assegut, observeu el carril just davant perquè camini la gent. Signe de civilització.

IMG_8044 - IMG_8046 (3 fotos en PL)

Haig de dir que m’ha sorprès gratament. Per més que l’article del Quim Monzó em semblés correcte. Després de 15 dies jo també hi anava pensant que no diuen res. El Monzó diu:

Això de “Fa falta més pa per a tant de xoriço” entra perfectament en els 140 caràcters que demana un tuit, però quin pa proposen?

Però la sensació que jo he tingut és que tampoc han de proposar res. No és una revolució de “volem que marxi Don Felipe Puig”. És una revolució que és de civilització, de societat, per posar ordre.

Als cinc minuts d’estar allà he pensat que aquests paios són més bons que els polítics professionals. Són uns cracs i els superen de llarg. Tenen servei de traducció per sords, parlen de “tots i totes”, parlen en català i castellà sense que es monti un pitote, pregunten si tothom entén català i segueixen parlant castellà.

Perdoneu que ho posi en requadrat:

aquesta gent vol posar ordre

Això és el que volen. Viure en societat és qüestió de posar ordre i la política busca això. I ara no vull dir tòpics, però la manera que tenim de funcionar és a base de telemàrqueting polític. I el sistema polític que tenim està tancat a l’exterior, a la ciutadania.

Per això el més destacable d’estar allà és la sensació. La sensació d’estar a plaça Catalunya i que no és un lloc on cada metre quadrat val el seu cm en or. El Corte Inglés, el McDonald’s, el Hard Rock Cafè, el Portal de l’Àngel del Zara, Caja Madrid, La Caixa, BBVA i tot ple de turistes: respira euro i no respira ciutat. Però allà assentat al terra i sentint què deien respirava que allò és casa meva.

Només he estat una hora a l’assemblea cosa que només ha donat temps per sentir les comissions de cuina, salut, medi ambient, difusió, convivència, cultura, diversitat sexual i gènere, internacional, gent gran. Ho veieu que són molt més bons que els polítics professionals, oi?

I només he tingut temps per sentir el primer punt que era si es queda l’acampada o se’n va. Estaríem més acostumats a veure com els revolucionaris demanen coses, i per aquests el tema és si segueixen? És raro. Per això penso que el punt important és l’ordre, és de formes. I després ja decidirem el què. És a dir, com una democràcia.

A mi m’ha agradat molt sentir com un deia que sobretot no compressin menjar als ambulants que hi ha a la plaça i que vagin sempre a la cuina. Que beguin aigua, que hi ha suero per hidratar-se i que el facin servir, que la higiene és molt important sobretot en peus i boca (o alguna cosa així). També posant èmfasi que es consumeixi el mínim alcohol possible perquè no els ajuda en res.

I a l’altre costat tenim el Felip Puig que està com una regadora. Que es pensa que els ciutadans són un problema. Que s’estiguin a casa i no molestin, deu dir. Tot de gent dient que no, junts i en un lloc mediàticament important, doncs són un problema.

Fins aquí el meu relat. Ara podeu llegir aquest parell:

“Rebaixes”, però al revés – Cròniques de Guillem Carbonell

Debat encès al mur de Felip Puig – Saül Gordillo

Deixeu-me afegir una cosa: Una altra cosa que he notat és que allà estàs en companyia. A casa la gent està molt sola, que t’informin per la tele i que estiguis disconforme a casa teva és fotut. Si les coses estan malament i no tens res a perdre, doncs hi vas a l’acampada. I ja us dic, jo mateix allà m’hi sentia bé.

Perquè la democràcia que tenim va teledirigida per titulars, va per equips i va amb assessors.

Impostos al Mercuri

Avui he anat al concert de Mercury Rev al Primavera. Allà he vist alguna cosa amb claredat, no era l’escenari, però a veure si us ho aconsegueixo explicar.

Estava escoltant aquesta música, obriu-la per ambientar-vos, jo també ho faig.

Per si voleu saber de què va, aquestes són les notes que he pres:

model treballador s’ha acabat, estat recull impostos en això, joves atur, impostos directes, empreses i fundacions

No sé si ja us ho havia dit, però el model que tenim on l’Estat sobreviu a base de clavar el treballador s’acaba. Ja no funciona. Per això tenim els joves a l’atur i no passa res. I els grans prejubilats i tampoc passa res.

Si abans es caçaven bisons i ara ja no cal, avui ja no necessitem això del “treballador”. Però estigueu tranquils que seguirem treballant.

Ja no funciona un Estat que capta diners principalment dels que treballen. No funciona que contractar un treballador sigui tan car. Si em permeteu, no funciona “anar a treballar”.

Això tan maco que vam crear de les persones jurídiques va anar molt bé perquè els rics no martiritzessin qui iniciava un negoci i se n’anava a l’aigua. Però avui tenim un entremat de persones jurídiques inacabable amb forats impositius per tot arreu.

Un exemple del cas és el que ha passat amb l’Impost de Successions, que abans tenia sentit perquè tot era més planer. Però a mida que l’economia es fa complexe s’han anat fent forats a aquest impost perquè l’economia segueixi corrent.

Un altre cas exemplificador del merder que tenim és que Ikea és una fundació. És a dir, que van fer la fundació per pagar menys impostos. Tot això són forats impositius que no passa res mentre l’Estat s’aguanta taxant les persones que treballen.

Però tot això no funciona, i cada cop és menys la gent que treballa i més la gent que fa altres coses que són feina però que no suposen un contracte, un horari i aquestes coses que fan, per exemple, els dependents d’Ikea.

Per això l’Estat està embarrancat en aquesta crisi. Mentre els emprenedors/empresaris/espavilats/desperts passen pels forats que l’Estat ha anat obrint.

I l’Estat per aguantar-se, apuja l’IVA. És a dir, si vols no treballis, però quan compris una ampolla de Jack Daniel’s, el 18% serà per l’Estat.

Això de cobrar per les coses clares, funciona. Però tenim el problema que els mobles de la Sènia no són fundacions. I el camí no és que contractin un assessor que els aconselli fer-se fundacions. El camí és que l’entremat fiscal desapareixi igual que ha desaparegut l’Impost de successions. I l’Estat que cobri per altres coses que per gent treballant, que prou pena tenen treballant com per haver d’aguantar l’Estat. No sé si m’explico. (aquesta explicació encaixa perfectament amb això de “la crisi que la paguin els rics”)

Si tenim un Estat mantingut per impostos que no siguin al treballador, i tenim les persones jurídiques clares, llavors tothom començarà a fer coses. No com ara que ningú fa res perquè tot va malament.

Sandro farà petit el Barça, part III: el President Sòmines

Fa un temps vaig veure una entrevista a una dona d’uns 60 anys que es cuidava molt i deia que a la seva edat les dones només tenen dues coses: cames i la mirada.

Jo no vull veure les cames del Sandrusco, però amb aquesta mirada de sòmines no el deixaria entrar a la llotja ni el dia de les dones.

[aquí va la foto, pendent de tenir-la, ho escric ara perquè em passa sovint de passar-me les ganes d’escriure]

Aquest president és un sòmines. Com m’ha dit un amic: és la definició de sòmines. Valga’m Déu. Ajuda’ns pel dia que el Barça necessiti un president que faci de president i no una personeta que es passegi pel món fent el préssec de sòmines.

Mireu si és burro que s’ha passat tota l’estona de les declaracions a Catalunya Ràdio donant les gràcies a tot. Mil hores donant gràcies. Com el nen que surt de casa i li ha dit la mare que sigui educat. Dono les gràcies al Sol, dono les gràcies a la Lluna. En fi, patètic. I pitjor encara: ha començat donant les gràcies a l’afició! Que ja he sabut perquè ho feia: perquè són qui li han permès estar on és. Però, inútil, dóna les gràcies de veritat! Dona-les a l’equip, per Déu! Burro, burro, Sandro, ets burro.

Aprèn de Guardiola, tontaina. Qui ha recollit la copa? Un: l’Abidal. Això és agrair. El protagonisme, en un moment significatiu: per un. No pots anar donant les gràcies a tothom perquè quedes com un idiota.

I també sé perquè s’ha passat l’estona donant les gràcies als altres: perquè ell no ha fet res. És un inepte a qui li ha caigut un càrrec del cel.

El que deia: espero que mentre ell hi sigui, el club no necessiti president.

Que us volia dir una cosa, ja li han colat un gol a Sandro “El Sòmines”: La merda de samarreta amb un logo de QATAR FOUNDATION més gran que han pogut. Aquí te l’han colat, Sandro. El tema ja no és si publicitat si o no, ni és si Qatar o no. Però on es veu que te l’han colat és en la mida del logo. Ets un tontaina Sandro. I els de Nike també te l’han colat Sandro. És el disseny més estrafolari que han pogut. Clar que en vendran moltes, per això l’han fet estrany els de Nike, però te l’han colat Sandro perquè no entra dins dels canons barcelonistes. Ja veurem què passa durant la temporada, potser ens acaba convencent, però per ara penso que te l’han colat.

I un detall més del Sossaines Sòmines Sandrusco: heu sentit que la roda de premsa el Guardiola DOS COPS ha dit que espera que el club fitxi jugadors que ajudin a Messi a jugar còmodament?

Sandro, no fiquis la pota, si us plau. Allunya’t al màxim de tot arreu.

Felip Puig és un fill de puta, part I: fora de la Generalitat

Felip Puig et volem a tu i als teus sequaços fora de la Generalitat.

Bonic favor fas a la democràcia quan tens part de la població rebotada perquè no se sent representada i vas tu actuant com si estiguessis al Vietnam.

12 dels 20 vídeos més vistos a tv3.cat les últimes 24 hores fan referència a la teva bogeria d’aquest matí. (i 3 més són de La Riera)

I gràcies per desacreditar encara més el cos policial de Catalunya. Ara si ens pots fer el favor, disculpa’t i marxa.

[editat] per afegir un vídeo i una foto. Un altre vídeo. I un altre. I el Felip Puig dient que repetiria.

primerdia al primavera

Avui ha estat el meu primer dia del Primavera que ja va començar dimecres.

Ho poso al bloc perquè si viviu a Barcelona no podeu no anar-hi. Si que podeu, però és un error molt gros. Que no us enganyin en si us agrada o no us agraden prou els grups que hi toquen. La música la posen els organitzadors i un cop allà ja triaràs què escoltes (i si et mous tan com jo podràs escoltar una mica de cada).

També crec que val molt la pena perquè, amics, quan us feu grans ja no voldreu fer aquestes coses. Quines ganes d’anar a dormir cinc dies seguits a les tantes que quan t’has recuperat ja estan fent concerts un altre cop.

IMG_7740 - IMG_7742 (3 fotos en CL)

És molt important comprar l’entrada a l’Agost. T’estalvies 60eur i et regalen el Primavera de tardor que val 40eur més.

La gent que hi va també és força diferent. Veure que el 50% són estrangers fa que us recomani anar-hi. Si venen ells de no sé on, com no hem d’anar-hi els que ja estem aquí home! També he notat una presència elevada de catalans. Més que al metro o al carrer, per exemple. La resta són de procedències vàries.*

El tipus de gent que hi va són barbuts, calbs, gais i gent que no compra al Zara.

També m’ha agradat que malgrat que sempre hi ha alguns perduts, a mi em sembla que la gent es comporta força bé, i amb normes pròpies dels que van a concerts. Veure com s’aixequen del terra quan veuen que va a començar el concert. Veure com els grups fan la última cançó i no hi ha els típics pesats cridant per arrancar una altra cançó. Veure com la gent es mou entre el públic sense que ningú es senti ofès perquè “jo hi era primer”. Veure com la gent escolta la música com si escoltessin la música i no com si estiguessin en un concert. Ja m’enteneu.

Per tot això i més, aneu-hi companys. I a més aquest any venen entrepans orgànics i cervesa celíaca. I hi pots anar amb cadira de rodes, cadira plegable i nens petits.

IMG_7697

* si el 50% són estrangers i el 25% catalans, d’on seran els altres 25%?

L’Hereu era imbècil, part CXXXVIII: l’última tontaria

Potser fa sis mesos que estic mirant què passa amb aquesta presumpta plaça. Diu el cartell que el Febrer 2010 van començar a fer un aparcament subterrani.

IMG_7659

Només amb això ja en tindria prou per qualificar-se ell solet per sortir en aquesta secció, perquè senyors, al costat de l’illa de cases hi ha una altra plaça amb pàrquing subterrani. 😯

Però és que no només perquè hi hagi pàrquing allà mateix mereix menció en aquest bloc, és que el pàrquing d’aquella altra plaça de sempre té places per vendre! 😯 😯

No sé si estareu d’acord amb mi, però a mi em sembla molt molt tonto fer un aparcament quan a una illa ja tens un altre aparcament i el tens mig ple (o mig buit).

Però senyors, un moment, perquè fins aquí només hem vist mitja imbecilitat. Anem a veure fins a quin punt arriba la magnificència de la imbecilitat del que ho feia tot per Barcelona™.

Tant l’anterior com la següent són fotos d’avui:

IMG_7663

Si companys, l’Hereu se’n va però les obres es queden.

Es veu que un any no era prou temps per fer el puto pàrquing. Perdó, he dit obres? És que no n’hi ha hagut mai d’obres aquí! Van arrasar amb els arbres i se’n van anar a un altre lloc. I portem un any sense plaça. Digueu-me si això és ser o no ser refutudament imbècil.

I aquest home volia tornar a ser alcalde? Va home va. Ves-te’n a cagar, ja has fet prou desgràcies.

Sort en tenim del Google per recordar com era la plaça abans que el discapacitat la discapacités.

Noname1

militants primaris

Voldria dedicar unes paraules als militants dels llocs.

En les passades internes d’ERC es presentaven Carod, Puigcercós, Carretero i Bertran. I els militants van votar seguir amb el mateix: Puigcercós. I el descontent amb el tripartit es veia venir i l’encarnaven els que van perdre. (i el Carretero no es va conformar i se’n va anar a fer Reagrupament).

Més tard, els militants del PSC davant Tura vs Hereu van votar Hereu. I el descontent amb l’hereu/Hereu del PSC es veia venir.

És a dir, al loro amb aquells que santifiquen les primàries per ser tan democràtiques i tan sanes perquè a l’hora de la veritat els militants sembla comprovat que no en tenen ni idea de política.

Els psocialistes ara que s’adonen que no tenen carburant polític el primer que podrien fer és adonar-se de com d’estúpides són les primàries “perquè som tan democràtics”. Evidentment votar hauran de votar coses els que estan ficats en un partit, però fer política i tenir una democràcia sana no depèn d’anar-ho a votar tot. Cosa que per cert és la solució dels de la “democràcia real”. “Que se me nos dejen votar!” em sembla que cridaven. 🙄

Adéu Hereu

Sembla que això de portar la ciutat com si fos una empresa no ha funcionat i canviarem per fi d’alcalde.

Jo diria que els barcelonins pro-españa han canviat el vot del PSC al PP. I els indepes han deixat les unions (laportabella*) per votar els que aposten pel dret a decidir (CiU**).

I res, a veure com s’ho fan els convergents per manar sense majories absolutes. Que diuen que sempre són dolentes però jo diria que ara anirien la mar de bé. Com a mínim pels que ens vam creure que el PP fa urticària.

Felicitats al Laporta que amb una temporada ha aconseguit el doblet. A veure si de cara a les Generals (la Champions de la política) convenç als companys actuals per pactar amb CiU. Funcionar segur que funciona***. 😉

* paraula cedida per un amic enginyòs 😉

** tots menys el Duran

*** No sé què passa amb el Laporta que va deixant cadàvers per on passa. Ja li passava a la directiva del Barça, i ara amb els companys de llista electoral.

Salva Llibertat (blog recomanat)

Ara que els blogs/cs ja no estàn de moda ja no es fan cadenes de recomanar blocs/gs.

Malgrat això, jo us voldria recomanar aquest blog.

Salva Llibertat

És d’un banquer, caixer, economista. Bé, no sé, va per aquestes línies. I diu coses d’economia que es poden entendre. No de divulgació. No t’intenta fer entendre res. Senzillament el que diu: s’entén.

A mi el que m’agrada més dels blogs és poder seguir la persona de forma continuada i amb intermitències. Amb que sigui honesta i li interessin algunes coses, ja en tinc prou. Que sàpiga resumir també està bé. 😉

És una llàstima perquè amb el Twitter part de la festa comunicativa ha marxat cap allà. Ell també hi va marxant. 🙁

Segurament, després de morir els diaris, moriran els blogs. 😆

Entremig moriran les webs (com vaig entendre que deia Xavier Caballé) i triomfen els ecosistemes tancats controladíssims* (una alternativa al Codi Ètic que demanava Saül Gordillo fa uns anys pels blogs).

* Facebook, Twitter, Youtube, Flickr i més que diuen que vindran.

res de Zara ni Inditex

Haig de dir que ja n’estic fins la coronilla del senyor Inditex i les seves peces de roba baratetes.

Així que, a veure si ho aconsegueixo, no vull comprar més roba d’aquest senyor.

Res de Pull and Bear, res de Uterqüe, Massimo Dutti, Zara, Lefties.

Estic cansat de la mateixa roba pensada tota igual.

I si fos una noia no aniria a Stradivarius, Bershka ni Oysho.

N’estic cansat i n’estic cansat. Roba de mercadillo a preu de zona comercial fashion.

Toooota la roba Inditex està pensada igual. I ja no dono per més de veure el mateix a tot arreu.

Vull coses diferents i per això no poden ser d’Inditex. Vull una samarreta que no hagi passat per l’apissonadora del McDonald’s de la roba.

I per protegir-nos d’aquest malvat del vestit només podem fer una cosa: política.

China dificulta la expansión de Zara

París deniega a Zara la apertura de una tercera tienda en los Campos Elíseos

Defensem-nos del tirà dels tirants i denunciem-ho: la seva roba és una caqueta.

Proposo acampar a Portal de l’Àngel com a mesura de protesta. 🙂