Ara ve el bon temps i ens agrada sortir al carrer i… fumar tranquilament. 😕
A mi no m’agrada fumar, ni tampoc el fum dels altres. Però és estúpid que el ZP hagi prohibit fumar als bars com si fossin el braç polític d’algun presumpte grup terrorista.
Anem a veure els nous models de terrasses específicament dissenyades per convertir el carrer en un bar:

Aquest seria el primer model de bunker pre-fabricat on els fumadors sobreviuran els atacs anti-aeris de la brigada d’inspectors anti-fum. Teulada en forma de para-sol i parets de vidre amb jardineres per ambientar i despistar.

Aquest és un model avançat amb paravents laterals en la taulada ideal per publicitar el model bilingüe de “restaurant tapas”. Les jardineres són més altes per crear exclusivitat i els vidres també per no perdre el tan preuat fum.

Aquí tenim un altre model. L’aïllament és tal que en ple hivern encara podrem anar a fumar (visca).

A aquests últims jo els donaria el premi “cracks de la política”. Una terrassa dins de l’edifici. Insuperable.
Què podem haver après després d’aquestes fotos amb terrasses noves tolerants i no discriminatòries amb els fumadors?
A veure, que no es poden prendre decisions polítiques a la torera (i menys a Catalunya). Que els polítics són quatre i els fumadors se’ls acaben en un no res (ja ho deia Hobbes).
Així que, els polítics, a veure si aprenen a fer polítiques i deixen de fer el Mussolini.
Que es poden fer moltes coses per apaivagar el fum sense perjudicar el sector periodístic amb notícies tan tontaines com “me se va a fumar usté a fuera”.
Siguem creatius.
Algunes idees:
Res de vendre tabac als bars. Si volen fumar que hi fumin, però el tabac l’aniran a comprar a botigues naturistes. Aquests herbolaris reconvertits que ara venen fuet ecològic i suc de taronja biodegradable.
Segona idea: els funcionaris que fumin se’ls restaran trienis perquè donen mala imatge. Si es mobilitzen i manifesten canviarem l’estratègia i se’ls farà anar al metge més sovint perquè ens preocupa la seva salut. I es justificarà amb aquesta frase “ves no se’ns mori un fumador aquí al mig, ho entens oi?”
Tercer, en aquests debats que tenen per la tele, ara que hi ha crisi algun polític acusarà a l’altre de llançar més diners que un fumador en tabac.
Això és política, per Déu.