Hisenda la volem tots

Hi ha gent que no paga per les coses, i ara no parlo dels que es baixen pelis d’internet, estic parlant dels que evadeixen impostos. Són temes semblants però un està bé i l’altre no. Són temes semblants en que els dos porten molta feina i molts beneficis.

Us recomano que mireu aquest vídeo (aviso, segurament no és legal baixar-te’l):

Hisenda no som tots – Televisió de Catalunya

Diu coses com que el 60% del comerç mundial és entre empreses del mateix grup. És a dir, empreses que es venen a si mateixes. Una mica estrany que més de la meitat del comerç sigui d’aquest tipus.

Tant la pirateria com els evasors són temes que s’han d’arreglar políticament (ara que ja no hi ha el Montilla potser podríem fer alguna cosa, o millor ens esperem a que marxi el ZP?).

En ambdós casos la realitat és la mateixa: costa molt viure al marge de la legalitat. Val la pena fer que les coses que fem siguin legals, ja sigui canviant el que fem, i si no ens en sortim, mirem de canviar les lleis.

Hi ha una trista realitat: la legalitat que tenim avui apreta massa. I això és culpa dels ordinadors i de les dones. Si senyor, és així i no n’hauríem de fer escarafalls. Sense ordinadors i tot homes, Hisenda no faria ni la dècima centèsima part del que pot fer avui.

Crec que amb el merder de l’Impost de Successions hem pogut veure tots que el nostre ordenament impositiu ens fa la punyeta. Ara no dic si els rics que es moren han de pagar poc o molt poc, però igual que en una bona dictadura: les coses només funcionen si veus que et són útils (i estarem d’acord que el Zapatero és un inutil, i Rajoy un altre).

Hi ha un altre exemple que serveix, i que té la virtut que no té res a veure amb lleis: Microsoft i Intel es folraven d’or amb cada ordinador venut, i no els interessava el mercat de processadors barats i poc potents que són els ARM, que van al mòbil. I mentre seguien guanyant 50$ per ordinador, ha crescut un mercat nou que és l’important avui, el de mòbils.

Doncs amb l’evasió d’impostos ha passat igual: Mentre l’Estat es feia d’or amb cada ciutadà que moria, poc es preocupava dels quatre que s’emportaven els diners a fora, i que a més ho feien amb artimanyes legals.

I com ho arreglem avui que som hereus de tanta ceguera política? S’arregla deixant que la gent tingui el que vol tenir de la manera que ho vulgui tenir.

Que els diners es puguin moure sense que l’Estat se’t quedi el 10% (i alguns demanen la tassa al Tobin). I quan has fet això, pots passar a controlar tots els diners.

Anem cap a una economia virtual. Però anem-hi, home!

Avancem cap a la virtualitat i condicionem els de MasterCard i Visa que s’estan fent d’or. Fem que la moneda virtual no sigui el negoci d’un parell i fem que sigui un tema polític nacional (Si, Chávez, et deixem nacionalitzar MasterCard).

Quan has fet que la moneda virtual sigui millor que la física, llavors estàs controlant tots els diners i els evasors ja no poden anar amb maletes. Però per fer això, primer (primer!) has de fer un govern que sigui business friendly (eh Mas) que no es dediqui a putejar al ciutadà perquè s’ha deixat d’omplir no sé quin formulari trimestral o si el resum anual no coincideix amb el trimestral (això en veritat ho fa un funcionari español, així que seria imperatiu treure’ns de sobre els españols primer).

I si em permeteu, per fer això, els millors experts per fer-ho són: els administradors de comunitats privades bittorrent. Ells ja saben què és això d’una moneda virtual (en el seu cas el GigaByte), i com s’ha d’articular davant les manies d’uns usuaris que n’acumulen i no en fan res, i com manegar els usuaris que sistemàticament estiren més el braç que la màniga.

I s’ha de fer perquè el nostre món ha arribat al final, Ikea el dels mobles, també evadeix impostos.

I per orient s’acosta el gegant xinès que no ha de fer equilibris polítics ni tapar forats legals, ni tractar amb lobbies.

A mi em sembla que això de la “iniciativa individual” ja no funciona. I el que funciona és la “cooperació internacional”. El primer és el model americà, i el segon el xinès.

Observeu que tan la pirateria com l’evasió d’impostos han crescut gràcies a la cooperació internacional.

I la cooperació internacional no és gent bona de llocs diferents fent un món millor. Cooperació internacional és individus que volen una cosa i l’aconsegueixen gràcies a algú de fora.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>