Eps, si normalment no llegiu els Hereus Imbècils, us recomano que llegiu aquest. És de l’alçada d’un campanar, dins de la normalitat a la que ens ha acostumat l’alcalde…

Només cal mirar la foto:

Si senyor!!! Com un campió! Aparcant al mig de La Rambla! Increïble, brutal. “Ei, que som de l’Ajuntament i aparquem d’on ens surt dels collons”. Ah, gràcies.

Demà no ens vingueu a tocar els nostres de collons si el camió de la Coca-Cola també decideix aparcar al mateix lloc.

En sèrio, jo mai havia vist ningú aparcar (perquè estava aparcat) al mig de La Rambla.

I sí, són ells els cabrons de l’Ajuntament els que ho havien de fer.

I encara té més. Té molt més! Perquè al cotxe a la porta hi han escrit el “telèfon del civisme”! També ens informen que és un “vehicle híbrid (biodièsel i elèctric)”.

Quan portava cinc minuts fent fotos i meravellant-me per la situació, he trucat al telèfon del civisme. S’han apuntat la “queixa” i ja m’enviaran un email. M’han demanat el DNI perquè imagino que els truca gent incívica.

Però és que hi ha més! No, no, encara no he acabat!

Al costat. AL COSTAT. El que s’entén normalment per “creues el carrer”. Anem a veure què hi havia creuant el carrer:

Fantàstic! Fantàstic! NO HI HA RES!

Home… a veure… mirem-nos-ho bé. Hi ha una zona d’aparcament per l’hotel (buida) i una zona per disminuïts (buida) i cinc motos. (també hi ha un rotllo de cable elèctric que potser és on anaven a treballar)

Segurament, a criteri d’aquest home que treballa en l’administració pública i condueix un cotxe híbrid per protegir el medi ambient i ens informa del telèfon del civisme. Segurament aquest home ha vist molt més adequat entrar amb el cotxe per un pas zebra i aparcar còmodament al mig de La Rambla.

Bravo. Bravo!

El problema del civisme, que és un concepte que ha generat el mateix Ajuntament. El problema no és la gent perquè la gent és sensata. A ningú, A NINGÚ se li hagués acudit aparcar al mig de La Rambla. La culpa és de l’Ajuntament. La culpa de que la gent no es comporti és de l’Ajuntament. Perquè l’Ajuntament NO es comporta.

I no comportar-se és fer coses que no s’han de fer (com veiem a les fotos). I no comportar-se és aplicar mesures draconianes que putegen a tothom (com hem vist altres cops).

Anar aparcant sobre la vorera i després omplir la ciutat de guardies urbans posant multes per fer-ho és de fills de puta males persones.

Si em permeteu voldria felicitar al nostre alcalde per desgraciar la nostra estimable ciutat encara d’una altra manera.

És que és un no-parar. Què més voldria jo que no passés! I encara queden dos mesos (i quatre anys més si només voten els militants psocialistes! argh! socorro!)

Aquí tenim la vorera de Plaça Catalunya tal com Google Maps la recorda. Sort en tenim d’aquests del Google per recordar com eren les coses abans que passés el Mio Cid l’Hereu.

Ho veieu? Una vorera i ja està! Tot normal i corrent.

Però no, va venir el regidor d’immobilitat i barreres arquitectòniques i va dir “escolta, això està molt buit, nem a posar-hi una valla”.

I va afegir: “perquè la gent podria baixar de la vorera per un lloc no-senyalitzat, i això s’ha d’acabar perquè és incívic. I si són uns incívics ja ho arreglaré jo amb el jarabe de palo que vaig aprendre dels franquistes, perquè la gent no n’aprèn si no és a hòsties”. Com veieu anava pujant de to.

I així és com ens ho ha deixat a les portes d’unes eleccions històriques:

Mil gràcies Hereu, el que era una zona per a vianants ho has convertit en aparcament de motos! Ja que hi ets, podries fer un “carril moto” a la vorera, perquè clar, hi hauríem de posar una mica d’ordre en aquest desordre que has creat.

El problema és el mateix de sempre: El polític discapacitat pensa les coses dins l’Autocad i un cop fet, pam, la gent s’organitza i s’adapta a les coses mal fetes com vol i pot. I les conseqüències són desastroses.

A veure, voldria dir a tots els desagraïts que no votaran l’Hereu en què s’ha gastat 6 milions d’euros en 2 mesos (Gener i Febrer).

Primer en el pinxo de botifarra que vam poder menjar tots els barcelonins i barcelonines que el vam anar a escoltar (ah, haver-hi anat )

I a casa amb el pepitu hem rebut un mapa de Barcelona, d’aquells que són macos i et fa gràcia buscar-t’hi a veure si et trobes.

Són petites obres que fan gran Barcelona. D’una Barcelona que et respon, i aprofi-ta-te’n més.

No us ensenyo què hi ha a la part del darrera del mapa perquè fa vergonya.

Va, què carai, us ho ensenyo.

Oh, per Déu, quin espant. Disculpeu.