Aprofito per posar per escrit (per a vosaltres) quelcom que va dir un amic després de veure mig partit amb el Saragossa.

A mi també em sembla que el cuento de l’I+D és un cuento. Que això d’abocar-se en els “productes d’alt valor afegit” és una història sense futur. I que això de “fabricar a Xina” no soluciona res, i que per exemple, a Alemanya no fan.

Pensar en Alemanya està bé perquè jo diria que els catalans hi tenim certa afinitat amb els alemanys. Afinitat que no tenim ni amb els españols ni francesos.

A part d’això, a mi em sembla que treballar, el que és treballar, hauríem de treballar menys hores. Però no per decret fraternista com a França fa uns anys, sinó perquè tenim ganes de fer altres coses. Altres coses que al final seran feina, ja us ho dic ara. Això en veritat ja és el que ha passat, com a mínim jo conec molta gent que avui es guanya el sou amb coses que han vingut del que feia un vespre entre setmana o un dissabte al matí.

Això va lligat amb que la productivitat tampoc ens l’hauríem de mirar, com a mínim nosaltres. Els economistes que facin el que vulguin (com els okupes). Ni productivitat ni hòsties, anem a fer coses que ens agradin. Com la cervesa.

I l’últim tema que tinc ara al cap és que hi ha pela en saber fer coses, no en fer-les. Un sub-producte d’aquesta idea és el creixement de consultories i derivats, que jo diria que no són del sector terciari “serveis” sinó del quaternari “ignorància”.