turkish catalonia

Ahir em vaig trobar un turc, cosa que pot passar quan et trobes a Istanbul. Em va preguntar d’on era “where are you from?”. I jo li vaig dir “Catalonia”.

El que no m’esperava era la seva resposta: “espanyol catalonia? I am from turkish catalonia”.

Jo crec que francament em prenia el pèl per haver-li dit que sóc d’un lloc que no existeix. Amistós i provocador. Em va deixar bastant fora de joc. La part positiva és que ja està al corrent d’això que passa a l’altre costat del Mediterrani.

I quan vimeo vulgui, aquí sota hi haurà un vídeo amb aquest català turc:

turkish catalonia from mai9 on Vimeo.

2a bombolla tecnològica

Aquí hi ha un vídeo d’un home simpàtic. Parla dels emprenedors. A TV3 van fer un vídeo sobre el tema per explicar-nos que hi ha gent que ho fa (i ens els ensenyen). Però aquest en parla conceptualment, perquè és un professor. Es diu Steve Blank i dura 26 minuts (i no he sabut baixar-me el vídeo).

Video: How Startups Can Take Advantage of The Bubble

Diu moltes coses. Algunes que m’han quedat al cap és que aquesta segona bombolla tecnològica és diferent en el sentit que ara ja no és busca “hype” (que termcat tradueix per “promoció massiva” però malauradament hype no és cap promoció) sinó que es busquen models de negoci.

Diu que res de hype (que podria traduir per embolar, de fer una bola gran), res de PR (que és public relations) i res d’una altra cosa que no recordo. 😛

diu que s’han de fer servir els diners per guanyar visibilitat. I per escalar ràpidament. I que no passa res si el negoci no és centre d’atenció de tothom sinó que s’ha de fer que tingui sentit.

Semblarà que diu mariconades, però en veritat les coses es poden fer de moltes maneres, totes amb motius per ser bones, però és que després has de veure què fas.

Per exemple, una cosa que diu és que normalment l’emprenedor explica les funcions del que està fent, quan hauria d’explicar quina necessitat satisfà.

Sabeu, explicar aquestes coses en català costa molt. Els llenguatges tenen contingut, no són només forma. “fullfill a need” no és el mateix que “satisfer una necessitat”. La traducció literal de “omplir una necessitat fins que està ple” no s’entén.

Au, que vagi bé (això si que s’entén)

RAC1 fa un infomercial de l’uniforme escolar

Avui he flipat amb l’informatiu que fan a les 14h a RAC1. És que he literalment flipat. El podeu baixar i escoltar vosaltres mateixos.

És que com més l’escolto, més flipo. Jo sabia que els de l’Opus Dei s’havien estès, però tant?

Mireu què diuen:

00.47 – La consellera volia obrir el debat i ho ha aconseguit, els experts estan a favor de l’uniforme sempre que sigui una decisió consensuada entre els pares i la direcció de l’escola.

Sabeu què diu l’anterior paràgraf? Diu que ara toca debatre sobre l’uniforme. Diu que els experts hi estan a favor, i afegeixen una frase tonta per semblar tolerants.

04.22 – els experts veuen bé que s’estengui l’ús dels uniformes a l’escola, creuen que reduirien les desigualtats socials i que fomentaria valors com ara la igualtat i la disciplina. Ara mateix no hi ha cap escola pública que obligui d’uniforme. En canvi algunes concertades si que ho fan.

Sabeu què diu això de dalt? Primer de tot ens presenten conceptes com “desigualtat social” i “igualtat”. Dos conceptes que alguns dirien que són el mateix. Però no, el que passa és que s’assemblen perquè van d’uniforme. 🙄

I així que no es noti afegeixen “i la disciplina”. Així, que no es noti. A final de la frase.

I un cop han explicat que l’uniforme és tan i tan i tan bo… fan un punt i a part i sentencien “ara mateix no hi ha cap escola pública que obligui d’uniforme”. És super-tràgic. Amb la d’avantatges que hem sentit oi? Que si és barat, que t’estalvia problemes, que si així van nets, que si així els nens no es fixen en les nenes, que si ja no caldrà discutir. Són tants els avantatges que com és que cap (ni una sola) obliga a dur uniforme? Però estigueu tranquils perquè només estem debatent! Visca! 😆

05.10 – la conselleria ha dit que no té intencions de regular el tema però que està a favor d’aquest debat.

Però què vol dir això? Que es pensa que som idiotes? I els de la ràdio es pensen que som idiotes també?

al minut 05.20 comença una musiqueta on surt algú d’una escola que està a Via Augusta amb Calvet i diu que anar amb uniforme va bé perquè així no hi ha diferències de classes. Flipa.

En el fons és una alegria que els que viuen a Santaló es pensin que són de la mateixa classe que els que viuen al carrer Craywinckel. 🙄 I tot gràcies als uniformes (truca ara i et regalem un gorro de conjunt amb l’uniforme).

“es veuen més arreglats, es veuen més polida la canalla”.

Però què vol dir això? Això ho seran els teus fills que són lletjos i no es dutxen!

“no haver de pensar, no haver de discutir, com a mare és un gran avantatge”

Sembla un anunci d’un robot de cuina!

De veritat que m’ha sorprès molt el presumpte informatiu.

Amb això no vull dir que jo estigui en contra de tots els uniformes escolars en qualsevol edat. Jo mateix diria que de petit portava bata, després em vaig fer piercings i rastes com tothom. Però el que em sembla malament és aquest informatiu que… escolta, no m’hauré confós i estaria escoltant intereconomia?

[editat] dos experts:

http://mestres.ara.cat/paraules/2011/03/29/uniformes/
http://www.ara.cat/societat/jaume_sarramona-uniformes-escola_0_452954882.html

L’Hereu és imbècil, part CXXXI: aparcant a La Rambla

Eps, si normalment no llegiu els Hereus Imbècils, us recomano que llegiu aquest. És de l’alçada d’un campanar, dins de la normalitat a la que ens ha acostumat l’alcalde… 😕

Només cal mirar la foto:

IMG_0888

Si senyor!!! Com un campió! Aparcant al mig de La Rambla! Increïble, brutal. “Ei, que som de l’Ajuntament i aparquem d’on ens surt dels collons”. Ah, gràcies.

Demà no ens vingueu a tocar els nostres de collons si el camió de la Coca-Cola també decideix aparcar al mateix lloc. 🙄

IMG_0892

En sèrio, jo mai havia vist ningú aparcar (perquè estava aparcat) al mig de La Rambla.

I sí, són ells els cabrons de l’Ajuntament els que ho havien de fer.

I encara té més. Té molt més! Perquè al cotxe a la porta hi han escrit el “telèfon del civisme”! També ens informen que és un “vehicle híbrid (biodièsel i elèctric)”.

IMG_0891

Quan portava cinc minuts fent fotos i meravellant-me per la situació, he trucat al telèfon del civisme. S’han apuntat la “queixa” i ja m’enviaran un email. M’han demanat el DNI perquè imagino que els truca gent incívica. 🙄

Però és que hi ha més! No, no, encara no he acabat!

Al costat. AL COSTAT. El que s’entén normalment per “creues el carrer”. Anem a veure què hi havia creuant el carrer:

IMG_0889

Fantàstic! Fantàstic! NO HI HA RES!

Home… a veure… mirem-nos-ho bé. Hi ha una zona d’aparcament per l’hotel (buida) i una zona per disminuïts (buida) i cinc motos. (també hi ha un rotllo de cable elèctric que potser és on anaven a treballar)

Segurament, a criteri d’aquest home que treballa en l’administració pública i condueix un cotxe híbrid per protegir el medi ambient i ens informa del telèfon del civisme. Segurament aquest home ha vist molt més adequat entrar amb el cotxe per un pas zebra i aparcar còmodament al mig de La Rambla.

Bravo. Bravo!

El problema del civisme, que és un concepte que ha generat el mateix Ajuntament. El problema no és la gent perquè la gent és sensata. A ningú, A NINGÚ se li hagués acudit aparcar al mig de La Rambla. La culpa és de l’Ajuntament. La culpa de que la gent no es comporti és de l’Ajuntament. Perquè l’Ajuntament NO es comporta.

I no comportar-se és fer coses que no s’han de fer (com veiem a les fotos). I no comportar-se és aplicar mesures draconianes que putegen a tothom (com hem vist altres cops).

Anar aparcant sobre la vorera i després omplir la ciutat de guardies urbans posant multes per fer-ho és de fills de puta males persones.

L’Hereu és imbècil, part CXXX: més valles, més motos

Si em permeteu voldria felicitar al nostre alcalde per desgraciar la nostra estimable ciutat encara d’una altra manera.

És que és un no-parar. Què més voldria jo que no passés! I encara queden dos mesos (i quatre anys més si només voten els militants psocialistes! argh! socorro!)

Aquí tenim la vorera de Plaça Catalunya tal com Google Maps la recorda. Sort en tenim d’aquests del Google per recordar com eren les coses abans que passés el Mio Cid l’Hereu. 🙁

pl catalunya sense valla

Ho veieu? Una vorera i ja està! Tot normal i corrent.

Però no, va venir el regidor d’immobilitat i barreres arquitectòniques i va dir “escolta, això està molt buit, nem a posar-hi una valla”.

I va afegir: “perquè la gent podria baixar de la vorera per un lloc no-senyalitzat, i això s’ha d’acabar perquè és incívic. I si són uns incívics ja ho arreglaré jo amb el jarabe de palo que vaig aprendre dels franquistes, perquè la gent no n’aprèn si no és a hòsties”. Com veieu anava pujant de to. 🙄

I així és com ens ho ha deixat a les portes d’unes eleccions històriques:

IMG_0871

Mil gràcies Hereu, el que era una zona per a vianants ho has convertit en aparcament de motos! Ja que hi ets, podries fer un “carril moto” a la vorera, perquè clar, hi hauríem de posar una mica d’ordre en aquest desordre que has creat.

El problema és el mateix de sempre: El polític discapacitat pensa les coses dins l’Autocad i un cop fet, pam, la gent s’organitza i s’adapta a les coses mal fetes com vol i pot. I les conseqüències són desastroses.

L’Hereu és imbècil, part CXXIX: són 6 milions (en propaganda)

A veure, voldria dir a tots els desagraïts que no votaran l’Hereu en què s’ha gastat 6 milions d’euros en 2 mesos (Gener i Febrer).

Primer en el pinxo de botifarra que vam poder menjar tots els barcelonins i barcelonines que el vam anar a escoltar (ah, haver-hi anat 😛 )

I a casa amb el pepitu hem rebut un mapa de Barcelona, d’aquells que són macos i et fa gràcia buscar-t’hi a veure si et trobes.

IMG_1017

Són petites obres que fan gran Barcelona. D’una Barcelona que et respon, i aprofi-ta-te’n més. 😆

No us ensenyo què hi ha a la part del darrera del mapa perquè fa vergonya. 😳

Va, què carai, us ho ensenyo.

IMG_1019

Oh, per Déu, quin espant. Disculpeu.

drets i pobres

Estigueu tranquils que aquest escrit no serà per dir que cada dia “ens retallen” els drets i cada dia hi ha més pobres. No senyor, no diré això. 😛

Aquest escrit és per dir que a base de fixar-nos en els drets i en fixar-nos en els pobres, la cosa no tirarà endavant. No vol dir que no ens hi haguem de fixar, però la solució no està allà.

Anar veient per la tele a gent que no pot pagar la hipoteca, i com la gent va perdent la feina, tot això no ens portarà res de bo. Ojú, no dic que ho haguem d’amagar, temptació que serviria de camí ràpid i deshonest (el fi no justifica els mitjans). Però el que s’ha de fer és parlar dels rics i de què fan, i del que poden fer.

Els rics han de tenir una posició de lideratge. Evidentment s’estan amagant sota les pedres perquè ara resulta que tenen la culpa de tot (la crisi que la paguin els rics).

Però jo trobo que estaria bé que aquesta gent que ha aconseguit tenir diners mentre la resta s’enfonsava (Rumasa i Marsans inclosa), doncs que puguin fer coses. Reactivar l’economia, per exemple.

Evidentment tal proposta pressuposa que les lleis i el pagament d’impostos actuen correctament i amb justícia. Però és que a mi també em sembla que tants anys cridant contra rics i especuladors*, aquests han hagut de trobar forats per on progressar sense que fos públic i notori.

I això està malament, però a veure qui és el guapo que mostra riquesa en temps difícils. És que després l’economia està aturada perquè els rics tot el que poden fer és comprar-se un Lamborghini i treure’l el menys possible, no sigui que et vegin.

Jo n’estic segur que els rics estarien contentíssims si enlloc de trencar-se el cap per evadir impostos, se’ls poguessin gastar sabent que ho fan perquè volen, i sense temor que la “justícia social” els converteixi en el que veuen a la tele: gent que perd la feina i no pot pagar la hipoteca.

* buf, aquests són terribles. Es veu que es compraven pisos sabent que pujarien de preu.

problemes de diners

Ara us donaré un consell que us servirà tota la vida. 😛

Són moltes les vegades que acabem pensant que ens estem barallant pels diners, que el problema són els diners, els diners sempre són font de problemes, etc.

Doncs el meu consell és que això no és veritat. Normalment quan la gent es baralla per diners, el problema no són els diners sinó que els diners són un punt objectiu on podem concretar les divergències. És on els problemes es fan incontestables. Perquè normalment hi ha un gran interès en que els números surtin.

Això també ho dic per aquesta situació que ens trobem de l’estil “ves, ara necessitem 70.000 milions d’euros per Portugal”. Això en tot cas ja ho arreglaran els catalans que tenen veu i vot a Europa (els Alemanys) i no passarà res.

El problema és un altre i qui l’arregli no li donaran ni mil milions d’euros.

I això podria servir per rebatre aquells de la oferta i la demanda, que em sembla que si la crisi enfonsarà a algú serà a aquesta gent.

Twitter i Facebook, avui

Casualment a Digg he trobat dos articles crítics amb Twitter i Facebook. Curiós tot plegat.

Five Things Facebook Should Fix Immediately
Remember when it used to be so much fun to use Facebook? When you had games right in your face (not just news), when you could see your connections from Flickr, Youtube, and other sites, when it was just a more friendly place? I miss that.

Is Twitter Losing Its Geek Cred?
I joined Twitter with the impression that I would be connecting with like-minded individuals who shared the same interests. That was how it started — It felt great because I knew that most other Twitter users at that time were just like me. But now it is overflowing with all of these people who could care less. The majority is meaningless conversations. A quick glance at the trends for Twitter on any given day could prove that.

Facebook is the best when it comes to organizing conversations around your closest friends and Twitter is the best when it comes to communicating with everyone else (funny how blogs rarely get mentioned these days). Nothing else matters in the way of real-time mobile communication.

Curiosament els dos articles són de llocs que podríem anomenar blogs.