pirateria acceptada

Com que ara sembla que torna a estar de moda tornar a parlar de pirateria, us posaré alguns enllaços i tal.

Piracy: Everybody Does It; Everything Should Be Free

How Pirates Can Save the Home Movie Industry (And Why Netflix is its Future)

Si voleu llegir-los i us falta vocabulari, Google.

El primer article diu que tothom pirateja i tothom vol coses gratis.

El segon article diu que mentre estem disposats a pagar 8eur per l’experiència d’anar al cine, la sobresaturació de pelis baixades fa que no vulguem ni pagar 3eur per cada una.

I també diu una cosa que és molt obvia però que els idiotes del copyright no volen: la gent vol ser legal. Ser legítim és més fàcil. Per això posa l’exemple de Netflix que a USA per 8usd al mes et deixen veure el que vulguis. A les nostres terres tenim l’èxit de Spotify. En tots dos casos són misèries d’euro el que has de pagar. Però els que tenen copyright volen seguir cobrant 20eur per CD (recordem el Quim Monzó).

Es mata la pirateria fent lleis que la permetin i que això obligui als del cine a fer productes que acceptem comprar. Si els lobbies del copyright empresonen els seus clients, a base de lleis, això no és una situació d’igualtat i per això els clients pirategen. Si percebem que els del copyright actuen injustament, no ens fa res piratejar.

Els que es guanyen la vida venent-nos cultura, que es rasquin la closca per trobar què poden vendre’ns, a quin preu i el format del producte. Mentre ells no treballin, la feina és nostra per mantenir viu el mercat d’intercanvi de productes culturals.

Un últim enllaç:

Sala i Martín sobre la llei “Sinde”: “no serveix per a res” (a partir del minut 13)

A mi em sembla que el Sala i Martin s’equivoca. No només s’equivoca sinó que em sap greu que digui que Pitàgores era un boig “i d’aquests tios sempre n’hi ha hagut, de bojos”. Ho diu per falcar la seva idea que la gent inventa per diners. “Hola, sóc economista i els diners són molt importants”, podria posar a la targeta de visita. 🙄

Per rebatre al Sala Martin: No és que Apple hagi canviat el model de negoci. No és que l’iTunes ofereixi millor que els mp3 pirates. És que la gent vol ser legal. Ser legal té moltes avantatges. No vulgueu saber la feina que és estar tot el dia pendent de si t’estan robant o algú et vol matar.

Tot i que el que diu el Sala Martin encaixa amb el segon article que diu “legit is just easier”, no és una bona explicació. És graciós sentir-lo dir que milions de persones compren a l’iTunes perquè els mp3 pirates tenen un volum heterogeni.

Mireu, Apple és un mal exemple. Apple és una empresa fent en un món nou tal com es feia en el món antic. Apple ven música a la seva botiga online com es venia en una botiga física. S’ha fet d’or per això. I el dia que posem ordre en el tema, se li acabarà el negoci.

Igual que Microsoft es va fer d’or en un món nou (el món dels ordinadors) venent com es venia en el món antic: a tant per ordinador. I s’ha fet ric mentre ningú més sabia com funcionava el món nou. A mida que més gent ha entès què és un sistema operatiu, Microsoft se n’ha anat a l’aigua. I avui els sistemes operatius són gratis. I encara més, Apple ha bastit el seu actual imperi sobre un sistema operatiu gratuït (al loro).

El Sala Martin diu que legalitzar sobre això no serveix de res perquè els enginyers sempre van més ràpid. Que van més ràpid no és motiu. Ell té la idea que el mercat va tan bé. I per això explica la realitat dient “l’iTunes és un canvi de model de negoci”.

El problema d’aquestes explicacions és que no tenen en compte què s’ha de fer i què no. Què està ben fet i què no. Per molt mercat que existeixi, hi ha coses que estan ben fetes i coses mal fetes. I ho haurem de saber què està bé i què malament perquè sinó ens podem trobar fent un canvi de model de negoci que ens porti a fer barbaritats. Jo diria que d’aquí ve la crisi.

Uns mercats financers que no atenen a què està ben fet, com donar crèdit a qui no el podrà tornar. (maxed out)

I la llei Sinde i totes les altres que oprimeixin el client (per més ilegal que sigui) seran un fracàs perquè estan mal fetes. Les lleis han d’estar bé.

I la solució al problema de la pirateria vindrà d’empresaris que facin les coses bé, i de polítics que facin lleis ben fetes. I què vol dir concretament això no ho sabem, com no sabíem què era un tetrabrik abans que se l’inventessin.

Però si que sabem que mentre els empresaris del copyright segueixin encabritats, la humanitat seguirà piratejant. Perquè voler cobrar un euro per una cançó no és correcte i estàs obligant a la gent a ser ilegal. Els estàs convidant a viure en un món diferent, però just. Perquè no és el canvi de negoci el que importa, és la justícia.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *