L’Hereu és imbècil, part CXXV: aclariment

A veure, vull fer un aclariment perquè ja són tres les amigues atractives que se m’han queixat dels insults. 😕

Aquest d’aquí és el primer escrit amb el format que tots coneixeu. 14 de Març del 2009:

nunca nueve » L’Hereu és imbècil, part V: cotxes en carrers de residencials
Fusionant els insults d’aquest bloc i la temàtica local d’aquest altre. Agafant inspiració en el keepin’ it real fake d’un altre bloc, us presento una nova secció d’aquest bloc: “L’Hereu és imbècil”. Serà la plasmació d’un sentiment molt profund que em trobo cada cop que surto de casa i ho veig tot molt mal fet.

Per descomptat que l’alcalde buròcrata de Barcelona pot ser una persona perfectament normal, però hauria de ser ell el primer en negar les tontaries que compliquen la vida als que no anem en cotxe oficial.

Ara que ho rellegeixo crec que està prou ben explicat. Vaja, jo millor no ho faria. 😆

És veritat que en les nostres latituds l’insult no és un tema que es visqui amb normalitat. És el tema aquest de “no siguis mal parlat”.

Segurament he pogut fer aquest títol de secció per influència americana. Recordeu que l’Obama va dir que Kanye West era un jackass?

Segurament aquesta normalitat fa que després a la tele censuren paraules com cony (no voldria ser mal parlat). Nosaltres com que no ens passem de cap ratlla, veure com censuren una paraula que ja de natural no fem servir, doncs ho trobem hipocrita.

Ja que hi som, enllaço un esquetx divertit sobre el tema.

Explicar també que el títol fa servir “Hereu” com a icona del que s’està fent. Segurament Jordi Hereu no sap totes les tontaries que s’estan fent, però hi dóna conformitat o en té la responsabilitat. És ell qui té la capacitat de dir: “Eh tu, el burro que està tapissant les parades d’autobús, al carrer”.

I si la secció ha tingut certa rellevància és per aquesta capacitat de síntesi de les tres paraules “L’Hereu és imbècil”. De fet és una idea contundent que queda marcada en la memòria. I d’això també tingueren la culpa els americans. A part que s’inventessin el màrqueting, recordeu que agafo el concepte del “keepin’ it real fake” del blog Engadget.

Fixeu-vos que la secció no té categoria. I no en té perquè a Engadget tampoc la posen. I a mi em sembla bé fer-ho així. Té un sentit que sigui així. En canvi, el primer que faríem a Catalunya és crear una categoria per tenir-ho tot ben ordenadet. Jo crec que no té categoria perquè conceptualment les categories serveixen per agrupar continguts. I el nom de la secció no és contingut.

Però té un sentit crear un títol que fa de secció. Perquè el títol et presenta el que vas a llegir, i la segona vegada que ho llegeixes ja ho saps de què va el tema. Però el més important del títol no són les tres primeres paraules, el més important és això “, part CXXV:” la coma i els dos punts són essencials. És el que marquen l’espai dins del títol i els números romans serveixen per dir “si companys, encara una més”.

Que us segueix semblant incorrecte? No passa res. Sempre podem dir que és fruit d’un temps, s’han d’entendre les circumstàncies, el context, etc. Però aprofitant el cent vint-i-cinquè aniversari, com a mínim que tinguem una explicació per resituar-nos. Per veure que la secció va néixer d’una manera concreta.

I, perdoneu, les mostres que ha fet l’Hereu des del Març del 2009, ja sigui la tontaria del Tour de França de voler que la gent faci la ona per batre el rècord Guiness, ja siguin els Jocs Olímpics d’Hivern, ja sigui la reforma de la Diagonal. Tot això corre a càrrec d’ell. Jo no ho sabia i té poc a veure amb la secció del blog.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *