Diari Ara Ja No

Em vaig subscriure al diari Ara. Els primers tiquets tenien caducitat, però els que he rebut Ara, van marcats per dia.

A mi això m’ha fet que perdi interès en el diari. Per la part social que té el diari.

Desconec si el fet de tenir un tiquet per només un dia suposa tan estalvi econòmic respecte el fet de tenir 30 tiquets a fer servir abans de 30 dies.

Resulta que jo, ja sigui per vacances o per descuit i presses, no gastava cada dia el tiquet per recollir el diari. Però com que eren lliures, els podia aprofitar un altre dia. I com que tinc un tiquet per dia, tenia tiquets de més que podia donar als amics.

En veritat, el diari físic, ja pots donar-lo a qui vulguis. I més d’un cop l’he deixat voluntàriament al metro i tren per si algú altre el vol llegir. Però el fet de poder donar tiquets que valen per un diari, a mi em feia sentir que realment estic pagant per una cosa que faig servir, perquè fins i tot quan no ho faig, puc donar gentilment el tiquet i serà fet servir. I amb els casos que he viscut, aquests amics n’estan contents del gest i d’haver-los aprofitat.

També tenia entès que el Diari Ara vol ser una mica més que el paper, fent que internet sigui un altra cara del paper. Ho dic perquè amb això hi feia una força per tirar endavant. Internet és obrir-se. I ara en el paper em limiten.

Que jo no veig com ells en poden sortir beneficiats de que només tingui un diari per dia, enlloc de dos diaris un dia i cap el següent. I l’únic benefici és que els errors del client fan que pagui per més del que tindrà. Una perspectiva lletja, i clarament contrària al que seria voler-se obrir amb internet.

Que, per altra banda, si el meu objectiu com a client fos donar el diari a gent perquè així no hagin de pagar, ja els hi enviaria el pdf cada matí.

Com veieu hi ha moltes coses que no encaixen. Encaixaven abans, però avui jo no li veig el sentit. I a més ho veig perjudicial pel propi diari. I a més, tenen un subscriptor descontent.

Perquè a més, jo suposo que els ha d’interessar tenir més diaris repartits, enlloc de diaris cobrats i que es queden al quiosc.

Que sigui un diari que comenci no és motiu perquè encara sigui més interessant, però també.

Potser fa por, perquè clar, què passarà el dia que el Barça guanyi la lliga? Imagina’t si cada subscriptor s’emporta deu exemplars del quiosc.

Però crec que al Diari Ara fan malament limitant el paper. Perquè amb una mica de llibertat, cada subscriptor deixa de ser un lector individual, i amb els tiquets que li sobren, passa a ser un venedor del diari. Que no ven el diari a un euro, sinó que et diu que ell el compra, t’explica que val la pena i et dóna una mostra gratis. Com en els millors anuncis dels anys 80.

Arreglar-ho és fàcil. Només cal dir als quiosquers que acceptin tots els tiquets. Això si, no val pagar un diari de diumenge amb un tiquet de laborable. (i després com que els tiquets estan numerats, vas controlant que no hi hagi un subscriptor amb personalitat múltiple)

Perquè a més, hi ha una cosa que sí que es dóna ara al principi: La gent té ganes de saber què diu aquest diari nou. Comprar-lo és un pas que costa, però si els diaris que ja tens venuts es mouen, jo diria que hi guanyes.

5 thoughts on “Diari Ara Ja No

  1. Jo viatjo sovint i no sempre puc llegir l’Ara. A mi el nou sistema no em serveix perquè no em permet deixar de comprar-lo dos dies, perdo diners. Això de numerar-ho per dia focalitza en uns determinats perfil de lector.

  2. Doncs a mi el que em passa és que m’està decebent…potser hi havia posat masses expectatives, però no em convenç. Una llàstima, per cert

  3. Pingback: nunca nueve » l’Ara, sí

  4. Pingback: nunca nueve » ara si!

  5. Pingback: nunca nueve » venim del sud, venim del metro

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *