Artur Mas

Mireu, tinc ganes de parlar bé de l’Artur Mas. El 2006 escrivia que esperava que no arribés mai a la Generalitat, però mira, ha arribat.

D’entrada em va semblar molt patètic que tots els partits s’oposessin a fer-lo President en el debat d’investidura. Aquí si que em va semblar que els del tripartit són el govern dels perdedors (cosa que deien els convergents ressentits mentre durava el tripartit).

Potser no en sé de política, però quines ganes de perdre el temps si l’Arturu ha guanyat les eleccions per tercer cop i el tripartit no suma? Ho vaig trobar una falta de respecte, a nosaltres, els electors.

Honestament, ni independències ni polles. Si ha guanyat el Mas, doncs que mani carai.

Segon punt. El tema dels 80km/h. És que per tal tonteria ja se l’han menjat viu! Que si l’anticicló o la promesa electoral. Doncs jo ho entenc positivament. Jo el que vull és algú que no em vengui la moto. Si es pot anar així o aixà, si pot fer ara o s’ha de fer no sé com, m’és igual. És més, que la presentació sigui com ha estat és la prova que són transparents, no com els del tripartit que el dia que van aprovar el finançament de l’Estatut semblaven una orquestra tocant tots la mateixa cançó.

Tercer punt. El tema nacional. De si Catalunya jugarà la Champions o es quedarà amb la Liga BBVA: Aquest tema el Mas no el té abandonat (com podria semblar). Però aquest tema no s’ha de tractar fent-ne propaganda (com el Montilla i el seu “Zapatero te queremos pero más queremos Cataluña”). Aquest tema s’ha de tractar dient obvietats i que el públic vegi que són obvietats. A partir d’aquí, les decisions són obvies. 😆

Aquí tenim què diu:

IMG_0133

“Catalunya se sacrifica y el Estado malgasta”

“Tengo un dilema: como ciudadano se sabe qué votaría el 10-A, pero soy el presidente de todos”.

Al loro que no estamos tan lejos.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *