pocs reagrupats, poca solidaritat

És una llàstima però a vegades passa el moment d’escriure certes coses. Però tampoc volia escriure-ho just després les eleccions. Preferia deixar passar un temps per veure què passava. I bàsicament el que ha estat passant és que Solidaritat Catalana per la Independència (com els agrada el seu nom) s’està intentant menjar ERC, ara coneguts per Esquerra (aquests si que ho han fet malament amb el nom).

A mi Solidaritat no m’inspira cap confiança. Aquest és el resum.

Ho escric ara, just després d’escriure aquest comentari.

Ara seguiré explicant coses, però bàsicament, el que diré és això: Solidaritat, a mi tururut. No me’n fio ni un pèl.

A mi no em va agradar gens veure com després de les eleccions l’Alfons López Tena sortia dient que Reagrupament no es va voler sumar a la coalició que és Solidaritat i que: el poble ha parlat. Em va tocar molt els nassos perquè perquè era una resposta prepotent que no m’esperava d’ell. Que en principi és a qui es valora més públicament. I perquè vaig veure com de preparades estaven les primàries a Solidaritat.

Per contra, a Reagrupament no n’estaven (tot i que en el seu moment ho veia poc clar), i per això, al cap de sis mesos la junta va petar pels aires.

A mi em sembla bastant clar que si Solidaritat va aconseguir 4 diputats en 4 mesos d’existència va ser perquè el perfil polític del partit ja l’havia fet Carretero durant dos anys. Que es pot resumir en “independència ara”, i que és una opció política que ha sortit de veure com el partit que volia la independència estava fent altres coses.

També interpreto que a la segona assemblea de Reagrupament, el Laporta va venir a fer anunci d’ell mateix perquè ja ho sabia que no es reagruparia. (veure què en vaig pensar aquí a les 9:24)

Solidaritat va aconseguir menjar-se l’espai electoral de Reagrupament a base de tenir el Laporta, el Tena, el Bertan, i crec que també per l’Emili Valdero, que venia de Reagrupament. I a base de ser professionals. Perquè jo els he vist força professionals. Treball en equip, coordinat i missatges modulats.

Per contra, a Reagrupament la no-professionalitat era part del programa polític.

Vist que Solidaritat s’havia pogut menjar Reagrupament, ara per les municipals, es volien menjar a ERC. Els procediments amb Reagrupament eren que nosaltres (que som una coalició) hem fet primàries per les llistes al Parlament i Reagrupament no vol. Ara per ERC és dir que no a les primàries (sense que se sàpiga gaire) perquè al fer-les amb ERC potser no les podrien preparar perquè sortís el Laporta, i demanar que no surti les sigles ERC a la papereta i que el cap de llista sigui independent, que és una manera de dir que no surti el Portabella. Que és una manera de menjar-se a ERC.

Perquè en les municipals això de “independència ara” no funciona, però el que tothom sap és que ERC, Reagrupament i Solidaritat ‘ocupen’ el mateix espai polític.

Per això abans arrel de la creació de Solidaritat vam tenir el drama aquell perquè s’unissin. (i la conclusió del Tena en treure 4 diputats i la caiguda d’ERC va ser: “el poble ha parlat”). El poble no ho entenia que si tots volien la independència perquè no anaven junts.

De RCat i ERC ja ho entenia que no haguessin anat junts perquè uns creien en el segon tripartit i els altres no. En el cas de RCat i SI l’excusa era que no volien primàries. La conclusió que trec ara és que el Carretero és capaç de dir que no (ho ha demostrat vàries vegades*) i el Laporta no vol que ningú li digui que no (es veu en això de la màxima confiança personal, i en la seva trajectòria al Barça).

Sabeu què? Seguiré escrivint en aquest altre escrit. Perquè així, els que es salten els articles llargs, s’hagin de saltar dos articles. 😛

* així és com va arribar a ser ex-conseller, ex-erc i ex-president de RCat (momentàniament).

[editat dia 31]

Solidaritat pide que Portabella no sea cabeza de lista y que descarte al PSC
Si Portabella se “aferra” al número uno de la lista, Solidaritat “sumará y compartirá lista con quien esté de acuerdo con este análisis de renovación, y los ciudadanos luego ya decidirán”, ha apuntado Bertran.

Mireu en aquesta notícia com Solidaritat intenta que ERC no tingui cap de llista. Ara resulta que renovar és una de els coses que vol fer Solidaritat. Curiosament renovar vol dir que tothom marxi i es quedin ells.

Fixeu-vos com Bertran també diu això que va dir el López Tena: “los ciudadanos decidirán”.

One thought on “pocs reagrupats, poca solidaritat

  1. Pingback: nunca nueve » què té bo Carretero

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *