el cable dependera

Els xinesos són uns cracks. Com fer-se milionari sense entendre res. En podrien fer un llibre, però és que tampoc sabrien què posar-hi. 😆 I això si els convences que fer un llibre explicant com fer-se milionari serveix d’alguna cosa.

En fi, tant és.

Passem a continuació a veure el següent cable. Un cable que per la seva descripció és el típic cable Dependera.

DSC00667

És un cable que en lletres grans i en diferents idiomes el cataloguen com a “salida de TV con cable 1,5M”. El fa l’empresa Polytop, que fa servir el lema “Calidad, Prestigio y Tradición”. 😆

Si el nom “Salida TV con cable” no us ha servit per saber què estan venent, afegeixen una descripció del producte:

El cable dependera de la salida que tenga tu portatil y la entrada de tu TV. He mirado tu portatil y segun veo por internet tiene salida DVI entonces una de las cosas que podrias hacer es esto: A la salida de tu portatil DVI le pones esto

Fantàstic eh! Que a més el pobre xinès ha tingut la mala sort d’anar a trobar les explicacions d’un español que tampoc està dient res. 😆

Però és que té més tela encara!

Perquè he trobat el text a internet, i resulta que el cable que està venent no és el que surt a l’enllaç. És per trencar-se de riure. 😆

Realment, el lideratge mundial de Xina supera totes les expectatives.

Per si esteu interessats en el cable: és el típic cable DVI-HDMI que jo mateix faig servir per connectar el segon monitor a l’ordinador perquè la targeta només té un port DVI. I només val 3,5eur. Al carrer Bruc amb València.

I amb tota seriositat us puc dir que el cable segur que funciona bé. Perquè als xinesos se’ls dona molt bé els temes de les maquinetes, però són un desastre en temes humans. Potser per això van decidir limitar la producció de nens a una unitat.

Ja que hi sóc us explico que el cable de l’enllaç és un adaptador DVI-VGA més un cable VGA-Euroconector. Que, si em permeteu, no us ho compressiu mai perquè és llançar els diners. Abans compreu-vos una tele. I si no podeu, llegiu un llibre.

lesbianes filipines (i altres filipines)

Esteu de sort perquè aquest és l’únic bloc catosfèric que en ple hivern parla de lesbianes filipines i altres filipines que treballen lluny de Filipines.

A Hong Kong em vaig trobar el festival de lesbianes filipines i altres OFW (Overseas Filipino Workers, filipines que treballen a l’altra vorera (del mar))

IMG_8159

El lema que diu a l’escenari és “Strengthening our Unity is the power to face challenges to serve Filipino Lesbians & other OFWs” (alguna cosa així com: reforcem la nostra unió per superar reptes per servir-nos a nosaltres mateixes).

És un tema que té molts punts interessants:

Primer de tot: Que estan fent un festival per aquesta gent tan concreta. No és un festival de Filipines.

Aquí sempre que fem un festival/manifa/associació és per ficar al cap de la gent temes com tolerància i etc. Però allà no. Allà no tenien cap interès en que la gent les toleri, senzillament s’ho estaven passant bé (o així ho vaig interpretar per com ballaven).

Un altre tema és on paren els filipins. Es veu que els filipins no surten de Filipines. D’aquí que les filipines siguin lesbianes, de forma generalitzada. I podeu pensar malament, perquè les que no són lesbianes es dediquen al noble art de treballar en el mateix sector.

A part de la manca de tolerància i la manca de masculinitat, el tema que més em va sorprendre és que aquest festival el feien a tocar de botigues com Cartier, Chanel, Mandarin Oriental, Prada, Van Cleef and Arpels, Giorgio Armani, Mikimoto. Això és el més sorprenent perquè aquí sempre que fem una cosa d’aquestes van tots de pet al Parc de la Ciutadella. A ningú se li acudiria fer un festival de lesbianes davant del Pedralbes Centre o a sota del Turo Park.

Que potser seria la manera que deixessin de parlar de tolerància i el fessin per divertir-se. 🙂

Un altre tema que se’m fa curiós és que allà ningú tenia cap intenció d’integrar-les a la cultura hong-kongesa. Ni elles tenien cap ganes de fer-se, no ho sé, banqueres, per exemple. Ni de millorar la posició social. Ni de portar els fills a la universitat. Ni de comprar-se un pis amb hipoteca perquè és molt millor que llogar un pis.

De fet, tot el que tenien ganes és d’estar-se allà i seure’s al terra amb les amigues. Segurament l’únic que no podrien fer aquí.

Heu arribat al final del text, però no he sabut on colar aquest enllaç.

façana amb ulls

A falta d’interiors de l’Eixample, l’altre dia vaig fer aquesta panoràmica. Feia dies que la volia fer, més que res pels ulls que han posat a la façana, i que segurament farà treure l’Hereu perquè van en contra l’ordenança del civisme.

IMG_0020 - IMG_0025 (6 fotos en ML)

Ha quedat bonic però segurament serà un hotel.

Que no passa res, però n’estic fins el monyo d’hotels i encara més dels hotelers que ens expliquen que ells el seu sector és tan important per a nosaltres.

Xina compra deute

Una imatge que potser pot ajudar a entendre la situació en què ens trobem les democràcies occidentals.

Mentre els països occidentals ens endeutàvem entre nosaltres, deixant-nos diners entre iguals (democràcies liberals), la cosa anava bé. Però ha entrat al joc de préstecs un ésser que és de la mida de tots el que hi estàvem jugant fins ara, i a més no és una democràcia i es passen el dia acumulant diners i treballant.

I ja que n’estic parlant, hi ha dues coses que són mentida: una és que els xinesos són un gran mercat mundial, una oportunitat pels mercats que corren a conquerir. Jo això no m’ho crec. En tot cas el món és una gran oportunitat pels xinesos. Que dius que serà per uns i pels altres. I dic: no, perquè qui s’està menjant el “pollo con almendras” som nosaltres. Ells encara ha d’arribar el dia que mengin amb forquilla i ganivet.

I una altra mentida és que el xinès serà la llengua tan important. Que si voleu apreneu-la, però no serà el següent anglès per dos motius: perquè no l’entén ningú, i perquè a ells no els fa cap falta que el sapiguem per aconseguir els seus objectius. I encara més, els xinesos que venen a fer negocis a Catalunya, saben el castellà que necessiten per fer negocis, ni una mica més. Mentrestant nosaltres podem anar parlant d’integració.

Que no en sembla malament que en parlem.

l’iPad, un any després

Al loro, que no estamos tan mal.

Ara us vull enllaçar a aquest article:

Nobody Predicted The iPad’s Growth. Nobody.

Crec que no cal resumir-lo. 😛

Si voleu podeu llegir què deia jo de l’iPad i el Partal comentant el seu vídeo.

El que si que veig és que la gent està interessada (jo mateix inclòs) en accedir a internet sense haver de passar per un ordinador amb el típic teclat en horitzontal, la típica pantalla en vertical i el presumpte ratolí maltractant-te el canell. (cau Wintel, puja l’Armdroid)

I aquesta vaig sentir que era una de les virtuts de Twitter: internet sense ordinador.

Però si em permeteu, prefereixo mil cops el meu Toshiba T110. Que és molt més, per molt menys. Que no és el mateix segment? Bé, jo encara he de veure algú fent servir un iPad que no sigui com un portàtil petit. I a més, el que no faré és anar pel món amb un mòbil, un iPad i un portàtil. Al loro, que no estamos tan mal. 🙄

El que si que em quadra és que Apple i bona part dels seus productes són la sublimació del “comprar, llançar, comprar” (vídeo que TV3 havia penjat però ha retirat, i ara es pot veure al YouTube versió en castellano).

Perquè malgrat el tema de la crisi, hi ha una pila de gent amb piles de diners que no saben què fer-ne (les vendes de l’iPad així ho mostren). I el que fan és comprar tecnologia. Perquè la tecnologia té l’enorme virtut que és molt fàcil de fer (ah, quines contradiccions). És molt més fàcil repartir iPads que escombrar el carrer.

Així doncs, en la meva percepció, el puto iPad no diu tant de les meravelles del producte (jo mateix estava excitat quan des d’una botiga Apple vaig enviar un email amb l’iPad), sinó del què som nosaltres avui. Si em permeteu: una panda de flipats que no saben què fer amb els diners. I enlloc de fer coses bones com tenir els carrers escombrats, alimentem el monstre de les galetes (Steve Jobs).

Si van fer una web amb els diners que tindries si enlloc d’un iPod haguessis comprat accions Apple. No vull saber què passarà quan la bombolla blanca glamour es punxi. Abans estàvem flipats per un pis amb terrassa i avui per la nova pantalla de l’iPhone.

I la gent del futur quan ens mirin en conjunt potser diran “i què feien aquesta gent barallant-se pels 400eur de les pensions si per l’altre costat s’ho gastaven en tecnologia maquinetes?

I això té a veure amb una altra de les meves idees: que per ser ric, ja està bé que miris de guanyar diners, però on es guanya la lliga es decideix la partida és en què t’ho gastes.

I difícilment podrem pagar els nostres deutes amb la Xina si els seguim comprant iPads com si els regalessin. Al loro, que estamos un poco mal.

Arròs Covat

Si teniu 30 anys i seguiu vivint com quan en teníeu 25 segurament ja coneixereu la sèrie Arròs Covat. Per tota la resta, ja teniu aquest bloc 😉

Us recomano veure aquesta marató amb els primers 12 capítols. Ara estan emetent la segona temporada, ahir el capítol 15.

http://www.tv3.cat/videos/2886930
(ocupa 600MB si el baixeu)

Ara s’emet la segona temporada. Que al meu entendre es centren massa en que passin coses, i ara que remiro el primer capítol veig com surten els tòpics que fan tanta gràcia. De fet, això és el millor.

minut 18 de la marató:

Joder… Mirar la tele sol és lo més avorrit del món. Amb la Sònia vèiem els realities i ens partíem la caixa un rato. I el 33 serà cultural de la hòstia però és molt plasta.

Em peto! 😆

I ara un parell d’enllaços perquè continueu la festa a un altre lloc: 😛

http://www.facebook.com/arroscovat
http://blogs.tv3.cat/arroscovat

drivers windows, baixar

Un dels entreteniments que realment et fan sentir útil inutil quan reinstales el Windows són els drivers. Anar a buscar-los, instalar-los, etc.

La pregunta és si no podria fer-ho algú altre això. Enllaçaria als Simpsons, però la censura del copyright impedeix veure el Homer dient aquesta frase “Can’t Someone Else Do It?”. Entreteniu-vos amb aquesta musicota que porta el mateix títol.

El mai9 ha provat molts programes de drivers: Device Doctor, Driver Genius, Driver Magician, Driver Checker.

Tots baixen els drivers, però us presento l’únic que és acceptable:

SlimDrivers (en versió portable).

Què té que valgui la pena? Que funciona sense mil obstacles (mil cracks que no funcionen) i no té mil finestres, i va fent els passos un per un sense marejar-te, i et deixa baixar els drivers i instalar-los després i si vols. No et permet baixar tots els drivers de cop, però ja està bé.

fins aquí la recomanació d’avui.

de relativismes i demagògies

Si no teniu res per llegir. Aquí van uns enllaços per tenir-vos entretinguts i lligant caps durant una estona.

El tema arranca amb un americà que, parlant d’un que va matar a uns altres a Arizona, dóna la culpa els extremistes de la Palin.

Llavors tenim al Salvador Cardús que ens explica que hi ha gent que busca explicacions per guanyar diners, perquè són morbosos. Tot en un article molt llarg d’aquests escrits per dir-te “jo sóc intelectual i sé coses que tu no saps”. Collons, aquest és el missatge que ataca la Palin! 😯 Mort a les elits!

De la dificultat d’un “no ho sé”

Però en el fons la posició d’aquest home és relativista. I defensa un “no ho sé” que t’està dient “jo si que sé”.

No és una posició d’ignorància per adonar-te que allò que sabies és estúpid, és una posició per estar-te assegut a la cadira perquè si no surten pirats matant per la Palin, sortiran per un videojoc.

(jo no sé res eh) però diria que és una posició postmoderna de l’estil “ja no podem aspirar a fer les coses ben fetes perquè ja no sabem com es fa, anem a veure si la resta compren la idea i com a mínim puc fer un bon article”.

Llibertat: Demagògia universal

Aquí és on he trobat l’article. I el següent enllaç és el meu comentari que hi he posat:

Jo no em crec que aquestes coses passin sempre i per no sé què de la naturalesa. Jo crec que si que hi ha un component cultural i de societat.

Sabeu què és el que més m’ha emprenyat de l’article del Salvador Cardús? Això:

Escrivia el sociòleg nord-americà Erving Goffman que “tolerem allò que no està explicat, però no allò inexplicable”. L’observació és més subtil que no pot semblar a primera vista.

Per favor, give me a break entre coses no explicades i inexplicables. Ja en vaig tenir prou amb Lost. 😡

I a més que són més subtils que la primera vista. Senyor, no cal que m’expliqui coses que no s’entenen! No li donaré la raó encara que em digui que el que diu costa molt d’entendre.

És més, si la gent* no tolera l’inexplicable, com és que ningú s’està gratant el cap en saber què cony han fet els socialistes (catalans)?

La Tura ja ho sabem què està fent (està intentant que no s’enfonsi tot). Però Iceta, Zaragoza, Montilla i altres Chacóns del montón, com resten inmòbils mentre se’ls enfonsa el xiringuito que els alimenta?

Només hi ha una explicació: S’han llegit algun article del Salvador Cardús i han arribat a la conclusió que no s’hi pot fer res. 😆

* Perquè per un bon intelectual només “tothom” és un bon subjecte. I a més, el bon intelectual cita a algú altre perquè la seva persona no es vegi compromesa.

waka waka

Ara que sembla força clar que la Shakira i el Piqué són alguna cosa més que dos patriotes catalans, voldria aprofitar per dir quatre coses.

Com vam haver d’aguantar el rotllo patatero sobre aquella presentadora i el Casillas veient-se i tocant-se. 😐

És que té conseqüències polítiques el tema! Carai.

Per algun motiu estrany els castellans/españols es moren pel famoseo i els serveix per fer-se els importants i fer enaltiment d’españolisme.

En el fons el Florentino va pagar tant per Cristiano per dir que ho feia ell i demostrar qui té poder. Negociant podia haver pagat 10 milions d’euros menys (això vaig llegir que estava fent l’anterior al Señor Pérez). Però per què pagar menys quan això és propaganda de la teva grandesa?

Que després de tot el que hem hagut d’aguantar resulti que el Piqué es lliga la Shakira (o ella a ell perquè els catalans també tenim un fet diferencial en això), doncs trobo que té molta gràcia i molta tela.

La Shakira i el Piqué (junts o per separat) tenen molta més gràcia que el Casillas i la presentadora. És que li donen mil voltes. Ni que sigui perquè el Piqué va aixecar la mà amb molta gràcia el dia que el Madrid va veure jugar a futbol.

I la mediatització de la parelleta Casillas l’han pogut fer perquè van guanyar el mundial. I el van guanyar perquè allà estava jugant el Barça. I la cosa encara agafa més calat quan saps que Víctor Valdés -comptant els últims cinc anys- és el millor porter del món (ho he sentit alprograma El Club de la Mitjanit).

Avui el guapo del Cristiano ha xutat fort per tocar el pal al minut 94. Pal que els ha impedit guanyar (ja sabem que als españols no els va bé això de jugar contra los elementos). 🙄

Als catalans com a grup imagino que la nova parelleta ens farà gràcia, sorpresa i mirarem cap a l’altre costat perquè sempre ens diem que som gent discreta.

Però fixem-nos com l’Angel Cases Show convidava (i TV3 pagava) a estrelles internacionals perquè no fos dit que TV3 era una tele folklòrica.

I també recordo que fa uns anys, uns catalans visionaris reclamaven premsa groga catalana perquè ho veien que era un tema que donava identitat colectiva.

Però a nivell nacional*, el tema té un calat que marcarà un abans i un després en l’imaginari colectiu. Si el 10 de Juliol tots cantàvem “in-inde-independència” i no ens sentíem exaltats sinó serens, m’agradarà veure què passa amb això del waka waka. Que, a més, és mona com ella sola. I treballadora. I porta deu anys a la cresta de l’ona.

El tema del Waka Waka encara enfonsa una mica més el nacionalisme español perquè l’altra sensació d’España era aquell David Bisbal que, crescut en mans catalanes (els trincos), també va fer una cançoneta pel mundial que només ha tingut 10M visions. Davant les 280M de la Shakira està a l’altura de les comissions al 3% de Pasqual Maragall. 😆

I adonem-nos que setmana rera setmana els catalans anem veient al Crackòvia com els del Madrid són uns lerdos i la caricatura del Puyol és que té un bè i el Guardiola és un poeta. No es lo mismo, que diuen.

I perquè no recordar també que al programa APM veiem com la tele española (que per “unidad de mercado” ens fan veure) només és España profunda i bastant patètica. Ells no tenen diners per fer programes decents i a nosaltres ens falta temps per veure-ho. Veure-ho a TV3.

* Cadascú de la seva nació.

convèncer amics

Aquest cap de setmana he vist per dues vegades com intentar convèncer amics no funciona.* Quan la conversa té certa transcendència.

Si estem parlant de gustos, amb els amics es pot parlar com vulguis. Però si el tema és important, convence’l no serveix. Encara que “sàpigues” que tens raó.

El que has de fer és entendre què hi ha sota. Escoltar-lo, i donar resposta a aquestes coses que hi ha a sota.

* Jo no he intentat convèncer a ningú. Ho dic per si de cas. 😛